Ferran Aguiló
Mamella eixuta
M’agradaria haver-ho llegit malament, però d’això encara en sé i d’allò vist no en don passada. Mentre ja tenim clar que de la caiguda del senyor Grande hi haurà empreses, autònoms i treballadors que no cobraran a temps o que, simplement (és un dir), veuran volar els seus doblers per a glòria de qui es creia més viu que els altres, els diaris asseguren que futbolistes i assimilats han cobrat religiosament primes i sous.
La indigestió
No és una bona notícia la fallida tècnica (encara que tècnicament no és una fallida) de les empreses del senyor Grande. I no ho és perquè no tots els glapits, que seran molts, jugaven a l’engany piramidal que ara fa figa però que encara no fa gaire produí sucoses plusvàlues. Té collons haver de patir perquè els esquitxos no facin trontollar caixes i bancs...
El component subjectiu
No tenc cap dubte que els governs creuen que eludir la paraula crisi és part de l’estratègia per no afegir pànic en els mercats. Certament, el component subjectiu és un valor en economia, especialment pel que fa a la de petita escala allà on el consum privat més la determina.
Més enllà, fins a l'insult
Cada llengua porta en els seus mots la història del país. Per això, les traduccions automàtiques, fins i tot les literals, són males d’entendre per a qui no domina la llengua original ni la història que la configura. Potser aquesta és la raó que en tota la moguda sobre la prepotència demostrada pel director general d’Air Berlin no s’hagi fet massa cas de la vinyeta que omplia tota la darrera pàgina de la revista on el senyor Hunold vessava el menyspreu cap als numèricament (deixem-ho així, en una qüestió quantitativa) inferiors.
Ni per fotre
El més divertit de la sentència del jutjat del contenciós administratiu número 3 que anul·la la integració sui generis en el cos d’advocats de la Comunitat de tres peperes declarades, no és que albiri inconstitucionalitat en el fet que el govern del fugat Matas es passàs per l’entrecuix la igualtat davant de la llei i de l’accés als cossos de funcionaris.
Els altres
El referèndum irlandès és una altra excusa per reduir Europa a una societat econòmica i economicista que perd de vista l’essència humanista que era la senya d’identitat. La solidaritat, l’ampliació de drets, la generalització del benestar i tenir la llibertat per prioritat no casa bé amb el model de globalització que imposen els mercaders: fan nosa perquè amenacen l’homogeneïtzació del mercat.
Crisi de luxe
Quina crisi és aquesta en què l’irrenunciable és el cotxe? Podria entendre que la conjunció de la sensació de crisi, amb múltiples indicadors i amplificadors a cada cantó, i de la histèria del desproveïment, conrada amb profusió pels que volen envidar al Govern, provocassin la bogeria de ciutadans acaramullant menjars i begudes.
Pensaments vergonyosos
Amb l’alè dels fiscals al clotell (un alè més calent que el promès pel senyor Nadal al president Antich), els populars i els uemites han decidit no acceptar canvis en el Pla Territorial de Mallorca per allò de mantenir-se i no oferir la imatge que les reunions per elaborar-lo eren autèntiques timbes.
La importància del vot
La concentració de divendres Salvem es Jonquet tengué moments curiosos. Situats sobre el talús amb una de les millors vistes de Palma, els concentrats gaudírem de la presència no oficial de la regidora Ramon i de la vista d’una altra regidora, la senyora Ferrer, que oficialment acudia a l’acte folklòric de cases regionals que es desenvolupà a l’esplanada inferior al mateix temps.
Perfectes teories fallides
Fa temps que des dels mitjans se senten teories perfectes, basades en proves circumstancials i en coincidències, que un dia la realitat s’encarrega de desmuntar.
A manar, bwana
M’entendreix veure com s’escabellen alguns de saber que un gorà amb pasta se’n fot del català i de la manera que sona el topònim Platja de Palma en les seves selectives orelles. Perquè el senyor Hunold fa temps que ens perdé el respecte i no perquè ens neguem a pertànyer a la Gran Alemanya dels seus somnis homogeneïtzants...
Zincpirithione
En el govern de l’Espanya de la pandereta, dels quixots i de les tunes, des del 18 de febrer de 2005, ja no hi ha excel·lentíssims ministres ni il·lustríssims diputats o altres casposes rèmores d’un passat medieval i classista. A les Balears del top-less a les platges i de les esglésies buides...
En parlar de mi
Si deixam de banda allò tan encertat d’en parlar de mi no ric, i que explicaria els silencis rotunds d’aquells que fins fa poc demanaven caps i dimissions, el PP (que també practica la norma anterior) té raó quan es queixa d’aquesta clamorosa diferència d’acanadores que, en temes de corrupció, s’utilitzen per aquests indrets.
A maçades
Més enllà de referir-se al finançament il·legal dels partits (en plural, perquè les fonts orals apunten al repartiment "fifti-fifti" entre PSOE i PP), del cas Eivissa Centre poc o res s’entén. La denúncia surt del mateix partit –en la suposició que el PSOE allà és un partit–, l’obra a fer provocava l’enfrontament entre l’Ajuntament socialista i el Consell popular i el constructor triat és conegut per moure’s com una anguila pels despatxos de Gènova o de Ferraz indistintament (l’advocat que el representa a Palma és el diputat Huguet).
No són iguals
La igualtat davant de la llei i la presumpció d’innocència no ens han de fer oblidar que els polítics no són, per voluntat pròpia, uns ciutadans normals. Els ciutadans normals no tenen la premsa al clotell ni quan la criden, no assisteixen a esdeveniments de canapès gratuïts, paguen les seves entrades als concerts, quasi mai no tenen l’última paraula sobre el seu sou...
De pel·lícula
La sentència del xalet de l’exbatle d’Andratx és un escrit que hauria de ser d’obligada lectura en tots els ajuntament, escoles d’arquitectura, qüestionaris d’oposicions i, per fer-la més mengívola, convertir-la en guió d’un documental per ser passat en les televisions en horari de màxima audiència.
Política de fets
Esper que el conseller Thomàs tengués la resposta afirmativa abans de fer la demanda de cofinançament de Son Espases al ministre Soria. Si és així, demostraria entendre i dominar a la perfecció les normes de la mercadotècnia política. Del contrari, deixar que la població conegui un altre menyspreu del govern central cap als balears...
La màquina de la fellonia
En aquest país hi ha personatges que s'omplen la boca de patriotisme mentre omplen de merda les institucions. Hem patit intoxicacions sobre l'actuació de la policia, de jutges, de fiscals i de tots els servidors públics sense els quals l'estat de dret només seria paper banyat. També hem patit la ignomínia de veure com els patriotes acusaven presidents de col·laborar amb els que tenen...
Autèntica befa
Avesats a la tudadissa de doblers públics no ens adonam que l’empresa privada no sol ser tan generosa amb els seus sous. És per això que ens empassam sense massa mormolar que el fugat Matas gaudeix d’un sou privilegiat pagat per un empresari que el contractà per fer relacions comercials en un lloc que l’alt executiu desconeix i amb una llengua que declara no dominar.
Per ara
La presó és una mala passada per a qualsevol i jo, que em crec l’esperit no revengista de la llei i pens que les sentències no han de ser exemplars més que per als condemnats, no ho desig a ningú. Però és evident que han de pagar aquells que s’han enriquit a força d’empobrir el patrimoni de tots, encara que no som capaç de quantificar-la.
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- Ha mort Francesc Moll i Marquès, fundador del GOB, hereu de Can Moll i editor compromès amb la llengua catalana
- Els hotelers llancen la campanya 'Tourist, go home happy' amb la intenció de contrarestar les multitudinàries protestes contra la turistització
- Recollida de signatures contra la macrourbanització de Palma
- Campanya d’ensabonada a la monarquia espanyola (espòiler: la pagam entre tots)