Autèntica befa

Avesats a la tudadissa de doblers públics no ens adonam que l’empresa privada no sol ser tan generosa amb els seus sous. És per això que ens empassam sense massa mormolar que el fugat Matas gaudeix d’un sou privilegiat pagat per un empresari que el contractà per fer relacions comercials en un lloc que l’alt executiu desconeix i amb una llengua que declara no dominar. Quants executius deu tenir aquesta empresa que, en el primer any de feina, ja poden viure en un apartament de 5.000 dòlars mensuals, mantenir cases (i quines cases) a Palma, a Madrid i a la Colònia de Sant Jordi i no estar-se de cap caprici? O som davant del lobbysta amb carrera més meteòrica de la història, i hem de reconèixer que és un primera espasa capaç de fer en una setmana el que a altres costa passes i passadissos, aprenentatges i conquestes de successius esglaons professionals, o tot és una befa monumental. Befa si no és vera que regalen aquest sou a un becari o, pitjor encara, befa si li regalen pels serveis oferts des del càrrec públic. En tot cas, impossible creure-s’ho.