L'Audiència Nacional establí ahir que els atemptats de l'11-M van ser obra de «cèl·lules o grups terroristes de tipus jihadista» i que no hi va haver intervenció d'ETA, però no ha trobat proves suficients per condemnar cap dels acusats com a autor intel·lectual de la matança. La sentència absol set dels processats -un altre va ser exculpat durant el judici- i en condemna sis més a penes sensiblement inferiors a les sol·licitades per la Fiscalia. Els acusats, per la seva part, seguiren la lectura de la sentència a la sala de vistes de la Casa de Campo amb aparent indiferència; només Antonio Toro exterioritzà la seva alegria per l'absolució.
Tan sols dos dels processats, Jamal Zougam i Otman El Gnaoui -condemnats a 42.922 i 42.924 anys de presó, respectivament- són considerats autors dels atemptats: el primer, perquè va ser inequívocament reconegut als trens per alguns dels supervivents i el segon, perquè el seu ADN va ser trobat en una dessuadora utilitzada per un dels terroristes. La tercera major condemna, amb 34.715 anys, ha recaigut sobre un espanyol, l'exminer José Emilio Suárez Trashorras, qui va sostreure explosius -concretament dinamita- de la mina Conchita i els va subministrar a la cèl·lula que va perpetrar els atemptats. Només l'atenuant d'«anomalia psíquica» ha impedit que Trashorras rebés la major condemna de totes, ja que és l'únic acusat a qui, a més dels 191 morts i els 1.857 ferits dels trens, s'imputa la mort del GEO Francisco Javier Torronteras a Leganés.
Allà es van suïcidar Jamal Ahmidan, el Xinès, Serhane Ben Abdelmajid, el Tunisenc, i cinc membres més de la cèl·lula. Aquestes set persones, al costat de Zougam i El Gnaoui i una altra encara sense identificar, van col·locar les 13 motxilles carregades amb explosius que van explotar de manera simultània a diversos trens de Madrid l'11 de març de 2004, segons el tribunal.La sala no ha trobat proves, tanmateix, per condemnar com a autors intel·lectuals cap dels tres processats a qui la Fiscalia atribuïa aquesta condició: Rabei Osman El Sayed, Mohamed l'Egipci, Hassan El Haski i Youssef Belhadj.
Aquests dos darrers han estat condemnats per pertinença a organització terrorista, però el primer ha estat absolt fins i tot d'aquest càrrec, encara que només perquè ja va ser condemnat pel mateix a Itàlia. L'absència d'instigadors intel·lectuals s'ha traduït també en la sentència en la falta de menció al que, segons la Fiscalia, va ser el possible detonador dels atemptats: la participació d'Espanya en la guerra de l'Iraq. Fonts del tribunal explicaren, després de notificar la resolució, que encara que aquest conflicte s'esmentava expressament en el vídeo de reivindicació de la matança, la sala no ho ha tingut en compte perquè els seus autors van ser els suïcides de Leganés, exclosos del procés per motius obvis.
També són escasses les referències a la no participació d'ETA en els fets de l'11-M, tot i que la sentència deixa clar que no hi ha una sola prova que avali la hipòtesi de la seva autoria -sostinguda per diverses defenses i per alguna acusació- i cita els informes en què basa aquesta afirmació. La resolució notificada ahir suposa així mateix un suport a la instrucció realitzada pel jutge Juan del Olmo i a la investigació policial, ja que avala l'«autenticitat» de diverses proves qüestionades per algunes de les parts, com la motxilla de Vallecas que contenia un artefacte sense esclatar que va ser clau per arribar fins a Jamal Zougam.
El tribunal, d'altra banda, ha fixat indemnitzacions de 900.000 euros per als familiars de cada un dels morts en els atemptats i quantitats que oscil·len entre els 30.000 euros i un milió i mig d'euros per als ferits i víctimes directes i indirectes de la matança. La sentència del tribunal també ha tingut en compte un cas especial: el de Laura Vega, que es troba en estat vegetatiu des de l'11-M i per a qui es destina una indemnització d'un milió d'euros i un dipòsit de 250.000 euros més per sufragar el seu tractament.
