D’ençà que decidiren que el transport públic a les Illes Balears fos gratuït, començà a augmentar de manera considerable el nombre de passatgers, ningú no ho negarà. Ara bé, tanmateix, hi ha coses que cal comentar sobre els efectes col·laterals d’aquesta mesura i també valorar els efectes positius sobre un canvi de mentalitat.
Som usuari habitual d’aquest transport i quan dic habitual em referesc a fer trajectes diaris per anar a la feina. A més a més, quan el tren no estava soterrat, les màquines no eren elèctriques, etc. ja feia servir de manera més o manco assídua el tren per anar a Palma. Actualment, se n’ha normalitzat molt més l’ús, però aquest fet no ha vengut acompanyat de projectes d’ampliació de la xarxa de metro i tren. És ver que se’n parla, però no s’arriba a concretar res (fa la impressió que se’n riuen dels usuaris). Tot i que no és fàcil prescindir sempre del cotxe, sí que és possible fer servir el tren també per desplaçar-se a Inca, sa Pobla, Sineu o Manacor o el metro de la UIB. He fet els trajectes diverses vegades, però tot s’acaba aquí si després no combines el TIB.
Mentrestant el temps passa, les entrades a Palma, els seus carrers o la resta de ciutats i pobles de l’illa es continuen saturant de vehicles privats i no s’ofereixen alternatives serioses i eficients. Tampoc no es posen en marxa noves línies de tren o s’amplia el metro cap al Parc Bit o So n’Espases. És urgent donar una alternativa real i efectiva a la saturació de vehicles que col·lapsen nombrosos llocs de la costa a l’estiu i també alguns municipis de l’interior quan hi ha una fira o un esdeveniment festiu.
La gratuïtat del transport ha provocat, en alguns moments del dia, situacions de saturació extrema als combois, fins al punt que gairebé és un problema entrar o sortir dels trens. Amb la cançoneta que és gratis, se’n fa un ús abusiu, és a dir, n’hi ha que pugen al tren o al metro per baixar a la següent parada. El mateix fan alguns usuaris, ben joves, de l’EMT de Palma. D’altra banda, la cultura dels usuaris de tren i metro de Mallorca encara és molt fluixa, però m’imagín que millorarà. Tot i que és impossible entrar en alguns moments a qualsevol vagó, abans n’hi havia que pressionaven amb els seus patinets elèctrics o bicicletes. No vull ni imaginar-me què hauria passat en cas d’una frenada d’emergència, sobretot als extrems o a les zones de portes, on els usuaris s’han d’aguantar com poden. Imaginau la situació amb un manillar d’una bicicleta darrere i un patinet davant. La prohibició dels patinets elèctrics, tot i que algunes persones que no van en tren han criticat, és una conseqüència lògica dels problemes, abusos i saturacions que generaven alguns usuaris als vagons. Abans que es prohibissin a Mallorca, ja s’havia anunciat que es prohibirien a grans ciutats com Barcelona, cosa que al final s’ha acabat per acomplir.
També és ver que hi ha franges horàries en les quals és possible seure, això sí, qualque pic has de demanar al jovenet de torn que retiri els peus del seient que té davant o la motxilla (quins orgues, si veus qualcú que vol seure, és de persones educades facilitar-li el seient). Ara bé, la tasca d’ensenyar a ser un usuari responsable del transport públic o de renyar aquests usuaris és, no cal dir-ho, dels vigilants de seguretat. En aquest sentit, sí que he vist fer bé la feina, llevat, és clar, quan els vagons van tan petats de gent que els és gairebé impossible desplaçar-se de manera ràpida on hi ha el problema.
Com a conclusió, davant el creixement de població i els problemes seriosos de mobilitat en cotxe a determinades hores a Palma i nombrosos llocs d’altres municipis, sobretot a la costa, convendria que els nostres polítics pensassin en una alternativa de futur que, al final, beneficiï el conjunt de la població i afavoresqui una mobilitat ràpida, segura i més sostenible.
