El 27 de gener, la presidenta del Govern de les Balears Marga Prohens instrumentalitzà el Dia de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust per justificar el genocidi i l’apartheid que pateixen els palestins per part d’Israel, juntament amb fonamentalistes de la talla de Miquel Segura i Ari Molina, president de la Comunitat Jueva de les Balears. Feu un discurs buit i ahistòric que, a diferència del que passà amb l’esperpent de Francisco Gil White a la biblioteca de Cort, per desgràcia no només ha alabat l’Ultima Hora (màxim òrgan propagandístic del sionisme a l’illa) sinó que també aplaudí el coordinador de MÉS Lluís Apesteguia, que a aquestes alçades de la pel·lícula es refereix al conjunt de la resistència palestina com a «terroristes de Hamàs» –recordem que, a nivell estatal, MÉS fa part d’un partit de govern que sosté la compravenda d’armes amb Israel. Als mitjans, Prohens associà falsament l’onada solidària amb el poble palestí dels darrers mesos amb un repunt de l’antisemitisme a casa nostra. Al seu torn, Ari Molina, que cada vegada que obre la boca representa menys als jueus de les Balears i més a VOX, partit amb què simpatitza obertament, passà per alt en la seva crítica a l’esquerra antisionista i a l’URSS que foren els soviètics i els comunistes d’arreu qui perderen més vides en la lluita contra el nazisme, i que aquell dia també es commemorava el seu sacrifici.

Davant la ignorància que demostrà durant tot l’acte, des de Ciutadans per Palestina volem donar una humil lliçó d’història a la presidenta del Govern, si bé primer aprofitam l’avinentesa de l’efemèride commemorativa en honor a les víctimes de l’Holocaust per enviar una forta abraçada de suport als jueus antisionistes del món, com Jewish Voice for Peace, que s’oposen al genocidi que comet Israel en nom de la seva religió o dels seus avantpassats. Molts tenen familiars que patiren l'Holocaust i, per això, no accepten impassibles que se'n cometí un altre.

Tornem, ara, a la història. Des què el ministre britànic Arthur Balfour (1917) impulsà la creació d’una «nació jueva» a Palestina, llavors colònia britànica, els sionistes agrupats a l’Organització Sionista Mundial (OSM, 1879), defensant que l’única manera de ser jueus era viure a una comunitat nacional separada, animaren al trasllat massiu dels jueus del món a Israel i acusaren d'«assimilacionistes» aquells que se sentien arrelats al seu país. Com explica Ilan Pappé, historiador israelià i autor d’obres reveladores sobre els crims històrics d’Israel i la seva connexió amb el colonialisme i l’imperialisme com ‘The Ethnic Cleansing of Palestine’ (2006) o ‘Los diez mitos de Israel’ (Akal, 2019), la immensa majoria de jueus europeus no tenien una visió nacionalista i fonamentalista de la religió pròpia. Tot i que patien pogroms i persecució, no veien en el sionisme una solució sinó un obstacle a la modernització, el secularisme i la coexistència interreligiosa. L’acusació d’«assimilacionistes», que creava jueus de primera i de segona categoria, esdevengué col·laboració amb el nazisme a partir de 1933 quan els sionistes tancaren amb el govern de Hitler el pacte Haavara (trasllat o transferència, en hebreu). Com manifesta Ivan Martín a Acuerdo Haavara. El pacto entre nazis y sionistas (Última Línea, 2022), si bé sionisme i nazisme eren ideologies polítiques amb grans diferències, compartien tesis ultranacionalistes i xovinistes, com la de l’espai vital –que des del 1948, promou institucionalment el govern israelià–, que dugueren als sionistes a valorar positivament algunes lleis racials nazis, ja que consideraven que els matrimonis mixtes atemptaven contra la puresa del "poble jueu". El pacte activà la cooperació per traslladar jueus que vivien al III Reich cap a Israel, ja que Hitler ho veié com una solució (entre d’altres molt més cruentes) per desfer-se del que considerava enemics nacionals. Tenguem en compte que així com Hitler eliminà els drets polítics als jueus, mai no ho feu ni amb l’OSM ni amb el grupuscle feixista juvenil sionista Betar (a l’origen del Likud, partit de Netanyahu). A més, finançà bancs de l’OSM per contribuir al trasllat i pressionà la majoria jueva que no era sionista, i lluitava contra el feixisme, perquè l’abraçàs i partís.

Hi ha qui diu que «els jueus repeteixen amb els palestins el que Hitler feu amb els jueus», una frase que a la llum de la història manca d’exactitud. En primer lloc, perquè cal substituir el primer «jueus» per «sionistes»; segon, perquè amaga la col·laboració amb els nazis del sionisme, i com aquest criminalitzà els jueus «assimilacionistes». Recordem que la immensa majoria de jueus exterminats pel nazisme no eren sionistes, perquè llavors a Europa, com avui al món, no era ni l’única manera ni la majoritària de ser jueu. La història del judaisme no coincideix amb la del sionisme; per això, l’antisionisme no és antisemitisme, de la mateixa manera que defensar una Palestina lliure del riu al mar no va contra cap religió, sinó contra un Estat colonial que impedeix qualsevol possibilitat de coexistència interreligiosa perquè té ciutadans de primera i de segona segons el seu credo. Aquests aclariments són importants per desacreditar la falsa equiparació que fan els suposats defensors de la memòria ‘xueta’ i Marga Prohens entre l’antisemitisme i el moviment opositor a l’entitat sionista, que duu per nom Israel però té per terra (i per poble ocupat) Palestina.

Com era d’esperar, entre les espelmes que encengué a l’acte de dissabte no n’hi havia cap pels 27.000 palestins assassinats per l’exèrcit israelià, entre els quals uns 15.000 infants. Marga Prohens, ignorant la història i aconsellada per «assessors» com Miquel Segura i Pedro Aguiló, tapa voluntàriament un genocidi amb l’altre. Des d’aquí, animam als jueus o descendents de jueus que no permetin que s’empri la seva religió o la dels seus avantpassats per justificar un genocidi en ple segle XXI, a l’altre costat de la Mediterrània. També, a aquells membres de la Comunitat Jueva de les Balears que no comparteixen la deriva sionista i feixista d’Ari Molina, regit per les directrius de l’ambaixada israeliana per mitjà del lobby ACOM, que s’alcin. Per acabar, constatar que avui només una minúscula part dels que tenen llinatges que foren estigmatitzats com a ‘xuetes’, de casa bona i horitzons dretans, s’aferren a una injusta opressió passada que ha quedat enrere i l’empren per tapar el genocidi sionista. Demanau que en pensen d’ells els Aguiló, Tarongí, Cortès, Bonnín, Segura, etc., que trobeu pel carrer o a la feina. Acabam amb un exemple en aquest sentit que publicà l’altre dia Lluís Segura al seu Twitter personal (27 de gener): «Dur dos llinatges xuetes no t’obliga a defensar l’estat d’Israel, igual que ser net de falangistes no t’impedeix ser d’esquerres. Arribats a una edat, tothom ha de saber posar entre parèntesi la seva herència. Es diu maduresa».