algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 17°
20°

«Nostàlgia d’un temps encara per venir»

Fa un parell d’episodis de Les indòmites que surt un tema recurrent: demanar-se per a què serveix la nostàlgia. Encara no hem trobat la resposta.

Tranquil·litat, no és un tema trampa. No xerr d’aquells que demanen taxis, torrats de coll cap amunt ni altres agents estrangers afiliats a grups acostumats a agafar el poder a la força. No. Estic parlant d’aquella capacitat que té el cervell, o la memòria, de passar per alt tots els detalls incòmodes i irritants per només rememorar situacions (en principi passades) amb una pàtina d’encant.

Deia «en principi passades» perquè també hi ha un fenomen estrany: enyorar èpoques no viscudes. No sé si de mirar tantes sèries televisives idealitzades o de sentir històries simplificades, provinents de persones que ens estimam. Fins a cert punt es pot entendre, qui no voldria viure aquelles vides emocionants, de conflictes de gent sense gaire més problema que saber amb qui tenir fills. El que ja és fer una cucavela magistral és aquell sentiment que a La guia de l’autoestopista galàctic definien com una «nostàlgia d’un temps encara per venir». Concepte amb el qual m’identific, per contradictori que pugui ser.

Parafrasejant na Mistress Perenque: «Què feim amb això?». De què ens serveix aqueix sentiment? Realment volem viure un altre moment? Un en el qual no teníem (o tendrem) responsabilitats? Quan ens ho feien tot? O un que recordam intensament? No som capaços d’adaptar-mos al temps actual? No hi ha cinema com el que coneixem, ni millor música que la del nostre temps. I això que qualsevol diria que el nostre temps és ara.

De què ens serveix aquest mecanisme que no ens deixa viure en el present?

Aman Nòlem (ell/això)

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per melón, fa dervers d'un any
Podría contar otro caso de velocidad máxima y saberse posicionar en el antes y en el después, todo al mismo tiempo. Dependiendo de la velocidad, se consiguen cosas increíbles.
No lo cuento, ya que estamos entre gente muy fina.
Valoració:-2menosmas
Per Aman Nòlem, fa dervers d'un any
Molt fi, Sant Honorat ;)
Valoració:2menosmas
Per melón, fa dervers d'un any
Cohones.
Ahora va a resultar que los hay que tienen nostalgia de un tiempo que todavía no ha venido.
Y vete a saber, si vendrá. Que bien podría ser no.
Rapidez mental de tipo galáctico que les permite traspasar la barrera del tiempo en cualquier sentido. Igual pueden situarse en el año 69 que en el 7.000.345..
Vaya suerte.
Valoració:-1menosmas
Per Sant Honorat, fa dervers d'un any
La nostàlgia ja no és allò que solia ser.
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente