Que les Illes Balears comptin amb una ràdio i televisió públiques és una gran notícia amb totes les insatisfaccions i imperfeccions que es vulgui. Hi ha moltes raons per justificar l’esforç econòmic que suposa IB3: la defensa i promoció del català llengua pròpia de les Balears, la necessitat de posar a l’abast instruments de cohesió i difusió de la personalitat d’aquesta terra, la dinamització d’un sector econòmic diversificador com l’audiovisual, ajudar al pluralisme i a que hi hagi una oferta comunicativa amb més visions ... Convé posar de manifest aquestes obvietats perquè hi ha partits i col·lectius que voldrien el tancament i supressió d’IB3.
El problema, com passa molt sovint en aquest país, és que no hem estat capaços de definir un model. De bastir un projecte aglutinador i engrescador. De veure que, amb més velocitat o manco, avançàvem cap un model d’èxit. D’entendre que realment el que se feia era coherent amb el que dona sentit a l’existència d’aquest mitjà. No fa tants d’anys que se’ns oferia un bilingüisme sense cap sentit quan l’oferta televisiva en castellà és enorme i avui encara n’hi ha que voldrien recuperar aquell desgavell.
El tema del personal dels serveis informatius i la seva internalització, o no, és un aspecte més d’aquesta indefinició que s’arrossega. Els treballadors en general han patit una situació molt poc presentable en gran part perquè hi ha hagut massa despreocupació en relació als seus drets i condicions de feina tot i que IB3 a través dels plecs de contractació hagués pogut ser molt més curosa. Perquè el Govern salvador durant anys ha estat un Govern absent. Benvingut sigui l’anunci fet pel Govern si ha de servir per donar més força i més qualitat a una eina de país que és cabdal en la construcció d’un relat arrelat i que es projecta cap a l’esdevenidor.
A aquestes illes nostres els hi sobra autoodi. I segur que hi ha raons per criticar IB3. I s’ha de fer. És necessari que es faci. Però juntament amb l’afany de millora ha d’haver una capacitat de valorar el que tenim i totes les potencialitats que ens permet tenir-ho. El cas valencià de tancament de Canal 9 ens podria ensenyar moltes coses.
Tots som conscients que el panorama televisiu ha tornat entrar en una espècie de revolució amb les plataformes i la nova manera de consumir que en gran part genera internet. Un canvi que impacta a IB3 i que l’obligarà també a una transformació. També aquí hi ha incertesa i una forta volatilitat. També aquí es pot considerar que hauria d’haver una planificació més clara i congruent sobre com afrontar aquest canvi. Per això és sorprenent la poca pressió mostrada pel Govern Balear en relació a la llei audiovisual aprovada per l’estat.
Sigui com sigui, potenciar IB3 és un objectiu estratègic per a les Illes Balears. I encara que a pics un arbre no ens deixa veure el bosc hem de tenir prou perspectiva per entendre que l’enfortiment i consolidació d’IB3 acabarà essent un benefici per aquest poble tant mancat de mecanismes potent per al seu autoreconeixement.
Josep Melià Ques
Diputat del Pi-Proposta per les Illes Balears
