algo de nubes
  • Màx: 20.15°
  • Mín: 13.46°
19°

Després del 14-F

Algunes incògnites de les passades eleccions al Parlament de Catalunya, ja s'han resolt. La participació, en plena pandèmia, ha estat del 53.5%. Si bé molt més baixa que el 2017, on es va arribar al 79%, s'ha situat a uns nivells similars als de Galícia o Euskadi quan van votar aquest estiu passat, per sobre també del 50%. L'independentisme, amb un total del 51% dels vots, ha assolit una vella aspiració: superar la barrera simbòlica del 50%.

Esquerra s'ha imposat per poc a Junts i el partit de Laura Borràs i Carles Puigdemont ha acusat el fet de concórrer per separat amb el PDECat. Cert, que pitjor ha estat per aquest últim el qual es va quedar a uns centenars de vots d'obtenir un escó per Lleida. I a unes dècimes d'arribar al 3% del còmput global. Però ha quedat clar que la divisió, els ha privat d'arribar als respectius objectius. Si sumem els vots del PDECat a Junts, veiem que sumen més que els vots d'Esquerra. La CUP, per la seva part, ha pujat més del què indicaven les enquestes. I serà decisiva si finalment es conforma un govern independentista.

En el camp unionista, s'ha produït el relleu del PSC per Ciutadans en el lideratge d'aquest espai polític. Ha quedat clar que l'efecte Illa, no era cap fantasia. Vox ha entrat amb força obtenint més escons que els del Partit Popular i Ciutadans junts. Queda per saber quin paper podran jugar aquestes dues formacions tenint en compte la monumental patacada de C's i que el PP, amb només 3 diputats no tindrà grup parlamentari propi.

Possiblement els resultarà complicat fer-se visibles amb un PSC que ha guanyat en vots les eleccions i empatat amb escons amb ERC i una extrema dreta que s'estrena al Parlament i que serà la segona força política dins el bloc espanyolista. Vox ha fet els seus millors resultats a llocs tant de contrast com poden ser el barri de La Mina o el de Pedralbes. La qual cosa és preocupant perquè apunta clarament cap a una irrefutable transversalitat del seu electorat. Si mes no, a Barcelona i la seva àrea metropolitana.

El vot unionista arriba doncs al 40%, 11 punts per sota de l'independentista. El 6,9% dels Comuns, dins l'eix nacional, no pot sumar-se a cap dels dos blocs, ja que defensen l'autodeterminació i un referèndum pactat amb l'estat, però no són partidaris de la independència. Aquests, han repetit els resultats de 2017. Un respir sens dubte per a Pablo Iglesias, després del fracàs de Galícia i uns resultats pobres a Euskadi. I una validació de la seva política respecte a Catalunya. Pel govern central són un baló d'oxigen tant els resultats del PSC-PSOE, com el dels Comuns. Així, sembla que Catalunya serà decisiva perquè el govern central pugui arribar sense gaires sobresalts, al final de la legislatura.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.