Desconec, però ho sospito, en què invertirà l’estat espanyol els euros del pla europeu de reactivació econòmica, és probable que condicionin l’ús que les províncies anomenades comunitats autònomes en vulguin fer. Ja tenim a la vista de quina manera els hotelers i la seva comparsa paguen una obscena campanya SOS al més pur estil de la xusma ecologista que tant menyspreen per tal de pressionar al govern de torn. Menys política diuen.
Durant molts d’anys milers de milions d’euros dels impostos de tots els ciutadans han estat aprofitats de manera grollera per una guarda de mals empresaris en la seva praxi de drets laborals, de respecte al medi ambient i de patriotisme econòmic, no només amb hisenda.
Remodelacions caríssimes una rere l’altra, complementàries a la seva oferta de negoci a les zones turístiques, infraestructures igualment cares relacionades amb la gestió de residus, dels recursos hídrics, de l’energia, política aeroportuària i viaria de creixement sense límits ni condicions, hostils a la qualitat de vida d’aquesta terra i imposades per la seva influència en els despatxos de Madrid. Inversions milionàries que pagam tots però que són aprofitades fins a l’abús pel seu negoci omnipresent de monopoli guanyador.
Mentre tant, a la Serra de Tramuntana per exemple, les possessions cauen, els marges i marjades s’esboldreguen i erosionen, les oliveres moren ofegades dins l’abandonament, els pobles sense gairebé activitat econòmica industrial o manufacturera, amb abandonament agrícola i ramader s’enfonsen en la precarietat, especialment els fills. Ningú n’ha fet cas durant els mateixos anys que l’empresariat turístic guanyava doblers a senallades i que se’n duien d’aquí.
Quines eines d’influència política i econòmica podem exercir per tal de capgirar aquest estat de coses abans que ja sigui definitivament tard? El govern remodelat o no de n’Armengol en mans del PSOE, ha deixat mostres clares del seu què tant en la defensa i execució del Pla de Carreteres, segon cinturó, autopista Campos, accessos viaris a polígons industrials, circumval·lacions... dèbil oposició o desistiment per fer front als projectes com el de l’ampliació de l’aeroport... manteniment de l’activitat extractiva de les pedreres, com la de Tofla de Tramuntana de CEMEX, com si encara anéssim mancats de ciment i picadís... condescendència, por, per no dir submissió a la xarxa empresarial del negoci turístic que des del boom turístic dels anys s’ha estès i consolidat com a únic model econòmic, productiu i de amb gran influència política.
Quines exigències i previsions seran les del Govern, del Consell, ajuntaments, sobre aquests fons europeus que, a més de crear llocs de treball de qualitat, ofereixin un autèntic interès públic? Quantes finques i possessions de la Serra de Tramuntana (Espai Natural Protegit, Patrimoni de la Humanitat) passaran a mans públiques quan avui el 90% estan en mans privades? Quants projectes d’aixecar i dignificar cases de possessions, marjades, camins, fonts, itineraris excursionistes es posaran en marxa amb aquests doblers? Quants projectes de conservació de la biodiversitat tan amenaçada de la nostra flora i fauna finançaran aquests fons europeus? Quants doblers es destinaran a preveure el manteniment d’aquests projectes i quantes ajudes per tant aniran destinades a ensenyar a fer escola de vells oficis i a facilitar-ne llocs de treball als que ja en saben? Quines previsions d’instal·lació de plaques solars i sistemes d’aprofitament energètic de biomassa aniran relacionades amb aquests projectes de recuperació, rehabilitació, remodelació dels pobles, camps i muntanyes de la Serra de Tramuntana de Mallorca? Quantes àrees recreatives perifèriques a Palma es construiran per el gaudir de la gent i desembossar els espais naturals protegits?
Vistes les eines institucionals de què disposam, però sobretot vists els resultats ínfims, gairebé inexistents obtinguts durant quaranta anys de Govern autonòmic i Consells en relació a la cura i inversió d’elements essencials a la Serra de Tramuntana les esperances són poques. El Consell fa trenta anys va posar en marxa una escola de margers i una escola de forestals, durant anys de bonança econòmica els seus alumnes foren absorbits en projectes relacionats amb urbanisme de segona residència i zones turístiques. El Consell ha deixat en una mínima expressió el seu personal destinat a tasques de construcció de pedra en sec i de treballs forestals de manteniment o restauració. Les finques públiques, llevat de treballs cosmètics d’eixermes simples, no són cap bon exemple de gestió. Durant uns anys, pocs i precisament gràcies a fons europeus, va existir una certa activitat de dignificació de finques públiques, fa temps que es varen acabar.
Es tracta de reactivar amb força i en benefici de tothom, però sobretot del futur dels nostres fills i de la nostra terra, un projecte global de país que posi d’exemple de gestió econòmica i de restauració un indret tan important com la Serra de Tramuntana, com d’interès públic prioritari, de patrimoni de la humanitat.
