Tinc la percepció que hi ha molts de tècnics superiors i professionals vinguts de fora de l'Illa que treballen en llocs que requereixen una qualificació alta. No he vist cap estadística al respecte i per tant no passa d'això, una simple percepció. És més, diria que de tècnics assalariats de nivell alt que treballin n'hi ha més de fora que nascuts aquí. Per cert, no són una mala aportació. Aire diferent, i per ventura, fins i tot, fresc. Tinc la sospita que són els babys que tingueren un ordinador per parella en un col·legi d'alguna regió d'aquestes de renda per càpita inferior que noltros miràvem des de les altures de la taula estadística.
No ve de nou, ja ho sospitàvem que quan fessin falta tècnics qualificats, aquests, vendrien de fora. Els alts percentatges d'ocupació laboral de gent jove i l'elevat d'abandonament prematur dels estudis, una cosa va lligada amb l'altra, no presagiaven res diferent. De totes maneres, en els sectors econòmics, mai he percebut una preocupació real per a aquesta qüestió. L'escepticisme davant mesures del tipus del mencionat ordinador per parella d'estudiants, hi ho torn a esmentar pel que té de simbolisme, ha estat evident. La política educativa de la comunitat ha estat molt més temps mirant cap a la potenciació de l'ensenyament privat per satisfer un estatus social sobrevingut que cap a una formació incloent i integradora pròpia d'una societat moderna.
Vist des d'una visió pragmàtica és clar que per una societat que requereix d'un nombre limitat de professionals de terminades característiques és més econòmic, és a dir menys car, adquirir-les a fora que no produir-les ella mateixa. De fet la demanda d'aquests tipus de professionals és encara baix, molt baix, en relació el total de persones ocupades. Encara que aquesta visió, gens irreal, pot semblar un tant cínica.
Possiblement les empreses locals que tenen una projecció internacional representin una possibilitat de feina a fora per molts de professionals fets a l'Illa. Podem pensar que aquesta sigui una tendència certa, en sentit contrari de l'anterior, i que la superi amb escreix en quant a nombre de persones. Tampoc conec estadístiques que permetin fer-ne una valoració precisa. Però seria un error posar-les totes dins d'una balança per saber si pesa més una o l'altra. En el millor dels casos podríem dir que mentre ens descapitalitzam per una banda amb la fuita de professionals, ens estam capitalitzant per l'altra en l'arribada de professionals d'un altre tipus.
De tota manera diria que aquesta darrera és una visió benvolent de la crua realitat que no és altra que un nombre baix d'universitaris i un elevat, molt elevat, nombre de fracàs escolar. Que l'arribada de professionals qualificats que vénen a fer feina a l'Illa mai serà un mal símptoma des de la perspectiva de l'evolució econòmica de l'Illa, ans el contrari. Però, si aquest nou corrent d'immigració és cert, i va més enllà d'una simple percepció subjectiva, o simplement és una mostra del que pot succeir en el futur, hauríem de pensar que o bé tenim un dependència d'empreses que contracten els seus professionals fora o que no estam produint els professionals que necessitarem en el futur.
