/balears/politica/2013/08/02/270892/govern-insisteix-fara-complir-peu-lletra-decret-llengues.html
L'Executiu indica que l'amenaça de vaga no aturarà l'inici del curs 2013-2014.
vaga ensenyament setembre 2012
El curs torna sense beques de menjador ni de llibres de text
El material escolar i els llibres de text són dues de les despeses fixes. Foto: German G. Lama La tornada a l'escola serà enguany més cara que mai. I és que, a l'increment anual de preus (IPC), cal afegir-hi la forta pujada de l'IVA i l'eliminació de les subvencions per part de les administracions públiques. La Conselleria d'Educació, de fet, ha suprimit la concessió de beques de menjador. Enguany és el segon curs consecutiu que no es convoquen. El pressupost d'aquestes ajudes se situava en 1,2 milions d'euros. L'aportació d'Educació al ‘fons de llibres' passa, a més a més, de 70 a 14 euros per família. Alhora, l'Ajuntament de Palma no ha confirmat si podrà pagar les subvencions per a llibres de text anuals i es tracta d'una partida de 800.000 euros. De fet, encara ha d'abonar les beques per a la compra de llibres de text del curs passat, 2011-2012, amb una quantia similar.
vaga ensenyament setembre 2012
Educació diu que no hi ha aules amb 40 alumnes
La massificació que pateixen les aules de les Illes enfrontà ahir la Conselleria d'Educació amb professors i estudiants. No debades, el director general de Planificació i Centres, Guillem Estarellas, comparegué en el programa d'IB3 Ràdio El Faristol per negar que es produís aquesta massificació. A més a més, instà Toni Baos, el mestre i sindicalista de CCOO, que anomenàs una sola escola que tingui classes amb 40 alumnes. I és que prèviament Baos havia denunciat, en l'edició d'ahir de dBalears, que algunes escoles arribarien fins a aquest extrem. La sorpresa arribà quan fou un grup d'estudiants de l'IES Santanyí el que sortí públicament a confirmar els casos de massificació.
vaga ensenyament setembre 2012
La massificació esquitxa l’inici del curs escolar
Quan falten 10 dies per donar el sus al nou curs escolar, la rentrée arrancà ahir amb l'arribada dels professors a les escoles i als instituts. Ara bé, s'hi incorporaren devers 500 docents menys respecte dels que acabaren el curs el juny passat. El Partit Popular compleix així la seva promesa d'aprimar el pressupost de la Conselleria d'Educació, gràcies a la no-renovació de les places dels interins. Tot i que les dades encara ballen, i no serà fins d'aquí a uns 10 dies quan se'n conegui la xifra exacta, la ràtio d'alumnes per cada professor augmentarà entre el 10% i el 20%. De fet, i segons les dades oferides ahir pels sindicats educatius, només a Secundària hi un 10% manco de docents.
El tacte torna a Educació
L'arribada de Guillem Estarellas a la Direcció General de Planificació ja dóna resultats positius. La tensió continua sent molt gran, però ahir la negociació amb els sindicats aconseguí fer passar a un segon terme la convocatòria de vaga. La Conselleria es compromet a incrementar el nombre de docents interins, fet de gran importància amb vista a garantir un ensenyament públic de qualitat.
Educació salva, per ara, la vaga amb el compromís que hi haurà més docents
La Conselleria d'Educació ha salvat, per ara, la vaga prevista per a l'inici de curs amb el compromís que es contractaran entre 50 i 100 docents més dels previstos inicialment. Els sindicats que componen la Junta de Personal Docent no universitari -STEI-i, UGT, FE-CCOO iAnpe- asseguraren ahir que faran un seguiment puntual a cada centre educatiu per controlar: les necessitats de professorat; la possible massificació de les aules; les ràtios; els equipaments educatius; els recursos per a l'atenció a la diversitat; la formació dels professors; els departaments d'orientació i les beques i ajudes a les famílies.
Bauzá s’ha desfet de 1.252 funcionaris i interins just en un any
La portaveu del grup parlamentari popular, Mabel Cabrer, va declarar ahir que el Govern de José Ramón Bauzá ja ha retallat 1.252 treballadors públics. Són, bàsicament, funcionaris que s'han jubilat i no han substituït o interins als qui no han renovat el contracte. Però a tots aquests cal sumar-hi la retallada de personal de les empreses públiques. Cabrer no la va saber concretar però, si es compleix allò que l'Executiu havia previst, s'haurien d'haver eliminat uns 800 llocs de feina. En total, més de 2.000 treballadors públics menys que no fa un any. Tot plegat, per la diputada del PP, és una victòria i se'n va mostrar orgullosa sense reserves, encara que també va admetre que no ha estat una "tasca fàcil" perquè "afecta persones".
“No crec que ningú estigui preocupat pels expedients dels llaços”
Guillem Estarellas (Palma, 1957) s'estrena aquest curs com a nou director general de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives i té l'encàrrec de gestionar algunes de les àrees que més maldecaps han generat al Govern durant l'últim curs. Una de les tasques que ha de gestionar serà l'aplicació de la lliure elecció de llengua a les aules. Sobre això, Estarellas afirma que "en aquests moments estam acabant de perfilar les quotes. Durant aquest mes m'he reunit amb diferents sectors per saber-ne l'opinió. Sempre s'han fet agrupacions flexibles i sabem que podem aplicar aquesta metodologia en l'ensenyament de la primera llengua. No hi ha res sense inventar", assegura.
La comunitat educativa es prepara per a un curs que es preveu conflictiu
La comunitat educativa ja es comença a preparar per afrontar un curs que es preveu altament conflictiu. Demà la Junta de Personal Docent no Universitari -STEI-i, CCOO, UGT i ANPE- es reunirà per valorar com i quan es faran les accions de protesta anunciades al final del curs passat. Amb tota seguretat, els sindicats convocaran una vaga si el Govern continua sense voler asseure's a negociar i no fa cap passa enrere en alguna de les moltes retallades anunciades o ja implementades. Allò més probable és que es convoqui per a la segona setmana lectiva. El curs 2012-13 serà el segon de les retallades a les aules, el primer de la implantació de la lliure elecció de llengua i també de l'increment del preu de molts materials escolars, que passaran a tributar com si fossin un producte de luxe.
Palma, més inculta ara que fa vuit anys
En vuit anys, des del 2004 fins al 2012, la taxa d'instrucció insuficient ha passat del 16% al 20% Foto: Arxiu. Alguna cosa falla a Palma. En vuit anys, des del 2004 fins al 2012, la taxa d'instrucció insuficient ha passat del 16% al 20%. Aquest índex indica el percentatge de ciutadans d'entre 16 i 64 anys que no saben llegir i escriure o que no tenen estudis, i ha crescut a ritme de mig punt per any. Es tracta d'informació oficial, publicada a l'estudi Dades per a un diagnòstic dels barris de Palma, de l'Observatori Municipal de Cort. Cal dir que, en aquest mateix període, la població de Ciutat ha augmentat un 10,87%, bàsicament a causa de la immigració, i que això hi té relació. Amb tot, si es compara aquesta taxa amb la d'una altra ciutat que també rep molta immigració, Barcelona, es pot comprovar fàcilment la diferència: allà l'any passat era d'un 11,2% dels homes i d'un 8,6% en el cas de les dones, segons l'estudi Dades bàsiques i indicadors sociodemogràfics de l'Observatori Social Barcelona.
Directors, pares i sindicats titllen de ‘cortina de fum’ la norma de Bosch sobre façanes
Un operari de l’Ibisec va enretirar, el mes d’abril, el llaç que estava penjat a la façana de l’IES de Marratxí.Foto: J.M. Professors, pares i sindicats van mostar ahir sintonia i titllaren de ‘cortina de fum' l'avís del conseller Rafel Bosch en el sentit que el Govern està preparant una normativa que regularà els usos de les façanes dels centres educativus perquè siguin considerats centres oficials i, per tant, no es permeti penjar-hi cap llaç pel català o qualsevol altre símbol. El secretari general de l'STEI-i, Biel Caldentey, fou el primer a avisar que aquesta decisió només vol tapar mancances. "És una nova cortina de fum. Utilitzen els temes de llengua i de signes d'identitat per emmascarar la seva política de retallades brutals al sistema educatiu", apuntà.
Bosch prepara una norma per regular què es pot penjar a les façanes dels centres públics
El llaç de la fotografia superior correspon a l’institut de Marratxí. Foto: Arxiu. El conseller d'Educació, Rafel Bosch, ja ha tornat a l'activitat i no consentirà que el curs vinent es tornin a penjar llaços per la llengua als centres públics. "Els anuncii", va assegurar ahir, " que prepararem una normativa que regularà els usos de les façanes dels centres educatius". Bosch considera aquests centres "edificis oficials" i, per tant, "només s'hi poden penjar banderes oficials que representin totes les mares, tots els pares i al·lots dels centres". Queda clar, doncs, que no donarà passada a la repetició d'aquesta reivindicació de la llengua pròpia, que nasqué a Muro i s'estengué ràpidament durant el darrer trimestre del curs. Mentre no es gestin els detalls d'aquesta norma, "com la que ja existeix sobre les façanes de qualsevol edifici públic oficial", el conseller protestà: "Estam utilitzant les façanes de tothom per posar-hi el que pensen alguns".
Els interins denuncien irregularitats a l’adjudicació de places
Els afectats prendran accions legals perquè es regularitzi la concessió de places. Foto: Arxiu. Un grup d'interins d'educació ha denunciat que en l'adjudicació de places per al curs 2012-13 s'han registrat "irregularitats". Fa dues setmanes la Conselleria d'Educació va publicar una llista de vacants i centres disponibles i donà un termini perquè els docents poguessin accedir-hi i demanar plaça per al proper curs. Tal com exigeix la normativa, les places s'han de concedir segons la puntuació i els mèrits de cada sol·licitant, però el procés ha estat "totalment irregular per diferents motius", segons aquest nombrós col·lectiu d'interins. En primer lloc, a les llistes de la concessió de places, hi "manquen com a mínim 12 vacants ‘desaparegudes' que fa pocs dies s'havien oferit públicament com a disponibles", comenten els professors.
El Pla plurilingüe del Govern fa aigües a l’escola pública
Un total de 50 centres podran participar en el Pla pilot plurilingüe. Foto: Arxiu. El Pla plurilingüe que vol implantar el Govern el curs 2012-2013 no acaba de convèncer l'escola pública. La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats ha convocat una segona selecció de centres participants en aquest pla pilot, després que no se'n cobrissin totes les places destinades per a aquest tipus de centres. En la nova convocatòria, segons publicà ahir el BOIB, les places sobrants per als centres públics podran ser ocupades pels privats concertats de Primària i Secundària, que han tingut una demanda superior del nombre de places en un principi assignades.
Deià fa content Bauzá en l’elecció de llengua a l’escola
Imatge d’arxiu de l’escola unitària del municipi de Deià. Foto: Arxiu. La lliure elecció de llengua a les aules sembla haver calat amb força entre les famílies de Deià. A l'únic centre públic que hi ha al municipi, el CEIP Robert Graves, els pares s'han decantat majoritàriament pel castellà com a llengua de primer ensenyament per als seus infants el curs 2012-13. Dels 14 matriculats al segon cicle d'Infantil, 7 han optat pel castellà i els altres 7, pel català. Ja en el primer cicle de Primària, dels 10 nins que hi ha, 6 han triat castellà, 2 han optat pel català i 2 no han posat cap creu, segons detallaren fonts de l'escola. Aquestes dades quedarien només com un fet ‘anecdòtic' si no fos perquè el centre de Deià ha estat des del 1972 una de les escoles pioneres en l'ensenyament en català a les Illes.
La UCE es redueix un dia i elimina la Universitat Jove
La Universitat Catalana d'Estiu (UCE) no resta indemne a les retallades econòmiques en matèria d'educació i cultura. Igual que la majoria d'universitats del territori, la trobada a Prada de Conflent (Catalunya Nord) també se'n veurà afectada. Tant és així que l'equip rectoral ha decidit eliminar el programa de la Universitat Jove, una activitat acadèmica coordinada per la Universitat de les Illes Balears i dirigida a joves d'entre 15 i 17 anys.
Teresa Palmer serà la nova delegada del Govern central a les Illes
Teresa Palmer serà la nova delegada del Govern central, en substitució de José María Rodríguez. Ha ocupat fins ara les tasques de directora d'Economia i aquest mateix dia s'ha conegut la seva dimissió. L'eivissenca Lourdes Cardona pren possessió com a secretària de Promoció Empresarial i Ocupació
Educació restableix el lloc de feina de 400 professors per al curs que ve
La reunió de la mesa sectorial d'Educació, entre els sindicats de l'ensenyament públic FETE-UGT, FE-CCOO, ANPE i STEI-i i la conselleria, ha assolit un acord per augmentar en 400 places el nombre dels professors per al curs 2012/2013.
La plataforma per la reforma educativa dóna fins el novembre al Govern per negociar
La Plataforma per a la reforma del sistema educatiu, liderada pel Cercle d'Economia i que arreplega altres 27 entitats, ha donat al Govern un termini fins novembre per asseure's a negociar un pacte per l'educació, després d'un primer any de govern que s'ha caracteritzat per la falta de diàleg.
conselleria d'educacio ocupada
32 joves més, imputats per desordre públic durant l’ocupació d’Educació
Els incidents de la Conselleria d’Educació acaben de convertir-se en el primer macrocàs contra activistes anti PP. No debades, un jutjat de Palma imputà ahir 32 dels joves que participaren en l’ocupació pacífica, tot acusant-los d’un delicte de “desordre públic”. El jutge Miguel Jesús Florit assumeix així la causa del Govern balear contra els estudiants, que hauran de declarar entre els dies 25 i 31 de juliol. El jutge Miguel Jesús Florit assumeix així la causa del Govern balear contra els estudiants, que hauran de declarar entre els dies 25 i 31 de juliol.
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- PP i Vox voten en contra d’invertir tres milions d’euros en ajudes a petites explotacions agràries
- La defensa de la llengua de Toni Nadal: «A Mallorca xerram català, no mallorquí»
- El primer tinent de batle de Petra va construir una bodega il·legal
- Els feixistes reaccionen histèrics contra Toni Nadal: «A Mallorca no parlam català, parlam mallorquí i espanyol»