Els pares i mares d'alumnes presenten més de 13.000 firmes contra les retallades a l'escola
La confederació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Balears (Coapa) ha registrat aquest dimecres a la Conselleria de Presidència un total de 13.140 firmes en contra de les retallades i "per una educació equitativa i de qualitat".
Sempre cercant l’excel·lència
A força de sentir-lo qualcú s'ho arribarà a creure: "en els meus temps érem quaranta-dos a classe, i ens n'hem sortit força bé". És un dels comentaris recorrents per als qui o excusen o minimitzen les retallades perpetrades en l'àmbit educatiu.
Alguns pares opten ara per triar el català
Una mestra del CEIP Jaume I de Palma, ahir dematí endreçant la seva aula abans de partir de vacances. Foto: M.À.C. Alguns pares que no havien posat res a la casella de l'elecció de llengua o que havien optat pel castellà han decidit aprofitar l'ampliació del termini fins al 13 de juliol per fer el canvi i escollir el català. Dos factors han influït perquè alguns progenitors hagin fet aquesta modificació. D'una banda, les famílies s'han pogut informar sobre el que realment suposarà triar el castellà. En la majoria d'escoles, guanyen aquells qui volen l'ensenyament primerenc en català i, per tant, que un nin faci castellà suposarà que quedarà apartat un parell d'hores de la resta del grup, tot i que quedi a la mateixa aula. Molts pares volen evitar que el seu fill se senti aïllat i exclòs del conjunt.
La marea verda arriba al Consolat
El passeig Sagrera, davant el Consolat, quedà ple de camisetes verdes.Foto: J.M. Gairebé mil persones van participar en la marea verda que ahir capvespre envaí el Consolat de la Mar. Les camisetes verdes que es veuen per tots els centres educatius de les Illes s'aplegaren ahir al Consolat per celebrar un final de curs ben reivindicatiu. La plataforma Crida per una Educació Pública i de Qualitat- L'embut i la Fedaració de Pares i Mares de Mallorca (FAPA) convocaren a una flashmob tots aquell qui criden per una educació de qualitat. A les 19.10 h començà la performança, que consistí en quatre accions: situar-se al passeig Sagrera sense les camisetes verdes, posar-se-les i fer sonar l'embut, acotar-se i fer silenci i, per últim, aixecar-se tots de cop dient "crida!".
L’IES Sineu no iniciarà les classes el setembre
Els alumnes de l'IES Sineu no començaran el proper curs escolar. No aniran a classe, no s'hi presentaran. Ho va anunciar ahir l'Associació de Pares i Mares, després d'acordar-ho en una assemblea extraordinària duita a terme dilluns. Tothom hi va estar d'acord. El president de l'Apima, Miquel Monroig, informà que la mesura té l'origen en les retallades que Educació preveu aplicar el curs vinent i que, en el cas de l'IES Sineu, suposaran una important reducció de professorat.
conselleria d'educacio ocupada
Educació esperarà sentència per decidir el futur de la cap de gabinet de Bosch
El conseller d'Educació, Rafel Bosch, assegurà ahir als joves acampats a Educació que decidirà el futur de la cap de gabinet, Aina Rodríguez, en funció "de la sentència" que emeti el jutge sobre si Rodríguez va agredir un dels joves que ocuparen la Conselleria el 22 de maig passat. La trobada es perllongà durant dues hores i fou distesa en tot moment. Els joves, que acampen des del 27 de maig passat a la Conselleria, varen ser rebuts també per la directora general de Planificació i Inspecció, María de las Mercedes Celeste, i pel director d'Universitats, Investigació i Transferència del Coneixement, Miquel Deyà. Els acampats varen comentar a la sortida de la trobada que Educació justificà la situació que es creà perquè "els estudiants varen entrar primer a la Conselleria".
Errats de comptes
Per mor de les retalladesballa el món educatiui la sanitat just viu:les vagues no són debades.Ho diré moltes vegades,qui lluita pels mallorquinsno engega interinsni va contra els professors,que són els educadorscomplementaris dels nins.
Els instituts, els que més patiran les retallades de professors
Els IES seran els que més patiran la retallada de professorat. Foto: Arxiu. Els Instituts d'Educació Secundària (IES) seran els que més patiran la retallada de professorat el pròxim curs. Hi ha tres factors que incideixen en el fet que això passi a Secundària i no a Primària. Tots els professors hauran de fer a partir del curs vinent 20 hores lectives, la jornada laboral dels funcionaris s'incrementa de 35 a 37,5 hores a partir de l'1 de juliol i, a més a més, la ràtio de professor per alumne puja un 20%. Amb tot, els Centres d'Educació Infantil i Primària (CEIP), tot i perdre un o dos professors de mitjana el curs que ve, no arriben a les xifres desorbitades que s'estan confirmant per a Secundària. Les quotes establertes per Educació a molts instituts suposen prescindir de més d'una desena de docents.
Els eivissencs diuen no a les retallades
Petits i grans van compondre una vistosa cadena humana. Foto: G.G.Lama. Els eivissencs tornen a mostrar el seu rebuig a les retallades educatives del Govern de José Ramón Bauzá. Més de 300 persones es van concentrar ahir al parc de la Pau d'Eivissa per reivindicar una educació pública de qualitat. Pares, alumnes i professors participaren en la manifestació, convocada per la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes (FAPA). L'ambient fou festiu i animat, amb moltes pancartes reivindicatives, crits i camisetes verdes a favor de l'escola. Els assistents es concentraren al parc de la Pau, d'on partiren després cap al Consell d'Eivissa, tot formant una vistosa cadena humana que va arribar al passeig de Vara de Rei, on es va llegir un manifest contra les retallades.
Per setembre hi haurà 1.000 professors menys
Prop de 100 ppersones ha passat la nit a l'IES Josep Sureda i Blanes. Foto: M.À.C. Al voltant de 1.000 professors quedaran sense feina el curs que ve a les Balears. Així es desprèn de les consultes realitzades per la Federació d'Ensenyament de CCOO a més del 50 per cent dels centres educatius de les Illes. La retallada, diu el sindicat, "supera les pròpies xifres del Govern". L'informe elaborat revela que els 91 centres de Primària -dels 214 que hi ha a les Illes- sofriran una rebaixa de 55,5 docents; 35 Instituts d'Educació Secundària (IES) -d'un total de 70- hauran de prescindir de 350 docents; i cinc centres d'adults consultats -d'un total de 20- hauran d'acomiadar-ne 11.
Docents, pares i alumnes passen la nit a l’institut
L'assemblea de professors i alumnes de l'IES Juníper Serra de Palma va passar ahir la nit dins l'institut per protestar davant les retallades del Govern Bauzá en l'educació pública. Una cinquantena de pares, alumnes i professors es reuniren a partir de les set del capvespre amb la intenció de fer-se forts fins a les vuit del matí d'avui, quan molts d'ells comencen les classes. S'hi varen veure camisetes verdes, sacs de dormir, matalassos, estoretes del gimnàs, carmanyoles amb el sopar i moltes garrafes d'aigua. Hi havia pares i nins de totes les edat i, fins i tot, una mare amb el seu nadó, a més d'exdocents i antics alumnes.
La UIB estrenarà l’edifici de l’Escola de Postgrau el 2013
La UIB veurà complida, a final de 2013, una de les seves reivindicacions històriques: disposar d'un edifici propi per als estudis de postgrau. No debades, actualment es troben descentralitzats per totes les facultats que formen la Universitat de les Illes Balears (UIB). De fet, l'únic element que dóna uniformitat als estudis de doctorat és el Vicerectorat de Postgrau, des del qual es coordina la tota la xarxa. Amb la construcció del nou edifici, però, es donaria una forma física a l'Escola de Postgrau de la UIB i permetria la interrelació dels estudiants, tot i que cursin matèries molt diferents entre si.
Nit a l’institut de Campos
Alumnes i docents de l’IES participaren en l’acció reivindicativa. Foto: IES Damià Huguet. Les mobilitzacions ciutadanes contra les retallades del Govern no cessen. La nit de dijous a divendres, una trentena de professors i una cinquantena d'alumnes de l'IES Damià Huguet quedaren a romandre al centre educatiu per protestar contra les retallades que el Govern autonòmic té previst aplicar el proper curs. Encara que no gaire, alumnes i docents dormiren al passadís de la planta baixa. Varen estendre en terra els matalassos que habitualment utilitzen per fer gimnàstica, es ficaren dins els sacs i tractaren de descansar. Una vuitantena de persones fent la nit al passadís d'un centre educatiu públic: fins ara, una imatge més pròpia de les universitats que d'un institut. Els actes de protesta contra les retallades començaren el capvespre.
Música per a protestar contra les retallades del Conservatori Superior
Des del Bolero de Ravel fins a Paquito el chocolatero amb instruments orquestals. És el que s'ha escoltat aquest matí a la manifestació de més de mig centenar d'alumnes i simpatitzants del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, els quals han protestat per «les contínues retallades» que rep el centre que han afectat «la seva qualitat educativa». Entre cançó i cançó, els manifestants han cantat lemes com 'Bauzá dimissió', 'la música és cultura' o 'Deyà no matis la música', aquest últim per al director general d'Universitats, Miquel Deyà. A més, es podien llegir pancartes amb textos com 'Som l'esdevenir de la societat, No talleu les ales de la cultura' o 'Salvem l'educació musical'.
Nervis i esforç en el primer dia de Selectivitat
Milers de joves de Balears s'examinen aquests dies de la Selectivitat. Les proves, que s'iniciaren ahir i acaben demà, permetran als alumnes que les superin accedir als estudis universitaris. Els que treguin millor nota podran, a més, aspirar a les carreres desitjades, en cas que els estudis tinguin limitacions de places. Un total de 3.973 estudiants de segon de Batxillerat i tècnics superiors participen enguany en els exàmens de Selectivitat, que es desenvolupen de manera simultània a les quatre illes. D'aquests, 3.197 ho feren a Mallorca i 776 a la resta d'illes. Això representa un 6,8% més que en relació a l'any passat, quan s'examinaren 3.702 alumnes. Pel que fa al gènere, el 57% són dones, davant el 43% d'homes, una tendència que es consolida, ja que el 2011 el nombre d'al·lotes arribà al 60%, pel 40% d'homes.
Els directors avisen que comencen a detectar conflictes lingüístics als centres
Imatge d'una de les nombroses proteste celebrada aquests darrer mes contra les retallades. Foto: Arxiu. Els equips directius alerten que "comencen" a sorgir "conflictes" lingüístics als centres d'Educació Infantil i Primària derivats de la política lingüística del Govern Bauzá. Es queixen que els directors d'alguns centres s'han vist obligats a afrontar aquestes darreres setmanes "situacions molt difícils", i ho han hagut de fer sense disposar d'"instruccions clares" i sense "cap mena de suport" des d'Educació. L'Associació de Directors d'Educació Infantil i Primària de Mallorca (ADIPMA) donà a conèixer aquesta problemàtica ahir a través d'un document en el qual no amaguen la "indignació" davant les darreres actuacions duites a terme per la Conselleria que dirigeix Rafel Bosch.
Milers d’estudiants inicien avui les proves de Selectivitat
Sus a la Selectivitat. Milers d'alumnes de segon de Batxillerat participen, des d'avui fins dijous, en les proves per accedir als estudis universitaris. Els exàmens, que es realitzen a les quatre illes, determinaran la nota per triar les carreres desitjades. En concret, segons informà la Universitat de les Illes Balears (UIB), enguany s'examinaran un total de 3.973 alumnes a tot l'Arxipèlag. D'aquests, 3.197 ho faran a Mallorca, 309 a Menorca, 452 a Eivissa i 15 a Formentera.
El Govern es gastà 10.279 € en el viatge a Suïssa
Bosch i Bauzá durant el viatge a Suïssa. hi visitaren diferents escoles i centres de formació. Foto: Arxiu. El viatge a Suïssa, que realitzaren a final d'abril el president, José Ramón Bauzá, i el conseller d'Educació, Rafel Bosch, amb set membres més del gabinet de Presidència, costà 10.279,62 euros a l'erari públic de la Comunitat. Un mes i mig després, el Govern ha informat del cost d'aquell viatge de tres dies que feren els responsables polítics per conèixer el model educatiu d'aquell país i, concretament, l'ensenyament plurilingüe i el sistema de Formació Professional dual, que combina la formació als centres i a empreses. Segons es desprèn de les factures entregades ara a petició dels socialistes, el trasllat d'alts càrrecs i acompanyants costà 6.461,43 euros. Això inclou els bitllets d'avió de Palma a Zuric (anada i tornada), que costaren 2.747 euros; els trasllats entre l'aeroport i l'hotel i els desplaçaments pel país, que suposaren 3.128 euros més; i un rebut de 420 euros de taxis.
Els sindicats diuen que el Govern actua sense nord lingüístic
Les primeres dades oficials sobre l’elecció de llengua que han fet els pares per escolaritzar els infants no ha deixat indiferent la comunitat educativa. “El Govern actua amb supèrbia tot i el resultat de la tria de llengua a Infantil i a Primària”, valorà ahir el sindicat FE-CCOO. La Conselleria d'Educació va fer públic dimecres que un 87% dels nins de nou ingrés al sistema educatiu públic i concertat de 3 a 6 anys s'escolaritzaran en català i un 13%, en castellà. A més, les paraules de la directora general Mercedes Celeste, en el sentit que serà "el docent qui gestionarà l'aula i qui farà respectar el dret de les famílies", no van caure bé. El 87% de nins s'escolaritzarà en català el pròxim curs
Els sindicats qüestionen la gestió del Govern de la lliure elecció de llengua
Les Federacions sectorials de l'Ensenyament dels sindicats CCOO i UGT han criticat amb duresa la gestió que ha realitzat la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats a l'hora d'aplicar i explicar la lliure elecció de llengua del primer ensenyament, sobretot en referència al fet que hagin de ser els mateixos professors els que vetllin pel seu adequat compliment.
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- PP i Vox voten en contra d’invertir tres milions d’euros en ajudes a petites explotacions agràries
- La defensa de la llengua de Toni Nadal: «A Mallorca xerram català, no mallorquí»
- El primer tinent de batle de Petra va construir una bodega il·legal
- Els feixistes reaccionen histèrics contra Toni Nadal: «A Mallorca no parlam català, parlam mallorquí i espanyol»