algo de nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 19°
23°

Tres llibres, dos pròlegs i un epíleg

Quan s’acosta el 23 d’abril, sense oblidar-me d’Almansa, l’entrunyellada unió de roses i lletres ens atapeeix el calendari de presentacions de llibres. Enguany, gent que em valora més del compte m’ha demanat unes paraules per enaltir tres autors que mereixen admiració i respecte. Escriure un cant d’acompanyament a llibres del meu padrí jove, Bartomeu Mestre Mestre, de l’amic Guillem Morro Veny i de l’agermanat Pere Morey Servera, m’ha fet sentir un privilegiat.

LA DARRERA PARAULA?

No, no hi havia Poesia.

Un cavall de por es desbocava.

Qui, de la meva generació, no ha sentit a dir mai a Mallorca «està per anar a veure en Mestre?» o, en el cas de Felanitx, «l’hauran de dur a Can Balutxo?» L’expressió es refereix a l’eminent psiquiatre Bartomeu Mestre Mestre (1914-1996), director de l’Hospital Psiquiàtric de Palma i d’una Clínica Mental a la Bonanova. A banda dels treballs científics i els seus estudis sobre Ramon Llull, destacà com a poeta: Parla Ofèlia, Tenc la boca eixuta de cridar-te (amb pròleg del premi Nobel Miguel Ángel Asturias), Sempre amb la mateixa àncora... L’any 1976 (sis anys abans el Ministerio de Información y Turismo n’havia prohibit l’edició) publicà La última palabra?, amb un subtítol que aclareix que es tracta del seu testimoni de la Guerra dels Tres Anys: Mallorca 1936-1939. Memorias de un soldado médico. El llibre, referenciat per Pelai Pagès, Arnau Company, Bartomeu Garí, Josep Vilchez, David Ginard, Antoni Marimon i, de manera extensa, per Josep Massot i Muntaner, es va exhaurir fa estona. Ara, per iniciativa de Moll, Nova Editorial, es publica traduït al català. En el pròleg, bastit en tres blocs, he parlat de l’autor, del llibre i de la guerra i, per reblar el clam humanista que contenen les memòries (més de 475 pàgines), he seleccionat tres corprenedors poemes de l’autor sobre tres episodis d’aquella guerra incivil que malmenà la història, va fer vessar sang i llàgrimes i esquitxà de dol i de por un parell de generacions.

SANG A L’ALTAR DE LA REVOLTA

...disminuint-lo a ell i a la sua progènie fins a la quarta generació,

faent-los inhàbils per qualsevol ofici i honors

Aquest Sant Jordi del 2023 també es presenta la darrera novel·la de Guillem Morro Sang a l’altar de la revolta, amb un subtítol (fins a la quarta generació) que fa esment a la sentència del virrei Miguel de Gurrea que desembocà en l’execució de Joanot Colom. Dia 3 de juny de 1523, amb exhibició sàdica i impúdica, el qui era Instador del Poble i del Bé Comú, va ser tenallat, esquarterat i degollat. La seva casa va ser enderrocada i el solar sembrat de sal. El seu cap va ser penjat (vigilat de nit perquè no parli) a la Porta Pintada durant gairebé tres segles. La sentència afegia la inhabilitació dels seus descendents durant quatre generacions. Aquest és el període que relata la novel·la de Guillem Morro: des d’aquell dia luctuós de fa mig mil·lenni fins al 1690, en aparèixer la cinquena generació. L’autor ens passeja per l’itinerari històric de la nissaga del líder de la Germania de Mallorca i ens mostra les diverses classes socials, immerses en greus conflictes, enmig de l’auge del bandolerisme i d’un sistema polític oprobiós. La mà destra de l’historiador garanteix la fiabilitat de les informacions. La mà del dibuixant (no oblidem que Guillem Morro és doctor en Història i llicenciat en Belles Arts) ens cedeix dues dotzenes d’imatges que il·lustren els diversos episodis, abellits i amorosits amb moments de tendresa. En el pròleg he tributat un agraït reconeixement a les moltes aportacions de l’autor al coneixement de les Revoltes Foranes i de la Germania de Mallorca. El llibre és una bella cloenda que arrodoneix la commemoració dels 500 anys de la revolta.

MÀTRIA

La paraula és més forta que l’espasa (Edwart Bulwer-Litton).

Per això escric (Pere Morey Servera)

Amè, Batallador, Creatiu, Divertit, Encoratjador, Fantasiós, Glosador, Hel·lenista, Imaginatiu, Jocós, Kantià, Lúcid, Màgic, Noble, Ocurrent, Positiu... El diccionari no deixa lletra buida que no pugui definir les habilitats narratives de l’escriptor Pere Morey Servera (1941-2019). El passat 14 d’abril, en el Museu de Mallorca, se li va retre un homenatge molt emotiu, amb diversos parlaments i il·lustracions musicals que varen concloure amb la presentació de Màtria, la seva obra pòstuma. La narració breu (només 100 pàgines) ens endinsa en una bella aventura juvenil. Una nota prèvia ens avisa que inclou «un arsenal d’arguments per a les discussions sobre el Procés» i, amb exquisida elegància i destresa, localitza i desemmascara els discursos dels laboratoris de ponent orientats a embullar la troca i posar pals a les rodes contra el legítim dret a decidir; a ser qui som! Algú pot pensar que, mort l’autor l’any 2019, el llibre pot haver perdut actualitat i vigència. Just al contrari, la perspectiva d’aquests darrers anys referma que la lluita per les llibertats no caduca; tanmateix no hi ha marxa enrere. A banda de la reflexió pedagògica, en un viatge a través el tunel del temps, el llibre és una bella història d’amor amb la banda sonora de l’òpera Parsifal. Una novel·la per reflexionar i, més enllà, per assaborir i cobrar coratge. He pogut deixar clar, a l’epíleg, que Màtria és poció màgica!

Tres llibres ben recomanables que garanteixen un excel·lent Sant Jordi 2023.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Singular, fa dervers d'un any
I per qui només vol un llibre, quin dels tres?
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente