Aquest passat dimecres, al Centre Cívic de Portocolom, Silvia Venegas, directora, guionista i productora de documentals de temàtica social, va fer una xerrada sobre la seva trajectòria professional.

Primerament va fer una lloança de l'escola s'Algar de Portocolom, on -va dir- li varen ensenyar a veure el món d'una determinada manera. Després va explicar els seus principis a la Universitat de les Illes Balears on va estudiar Història, posteriorment Periodisme a la Universidad Carlos lll i després Comunicació Audiovisual a la Universidad Antonio de Nebrija.

Venegas va fundar, el 2007, 'Noestamosdepaso', una associació sense ànim de lucre i el 2010 va crear la productora 'Making Doc' junt amb Juan Antonio Moreno.

Una vegada explicat el seu començament, va fer un resum dels seus documentals, acompanyat d'un tràiler de cadascun.

Aquests foren:

'Los hijos de Mama Wata' (2010), sobre la postguerra a Sierra Leone.

'La vida más allá de la batalla' (2011), sobre la guerra d'Afganistan.

'Walls (Si estas paredes hablasen)' (2014), sobre una parella d'ancians a Budapest.

'Arte por prescripción' (2015), sobre malalts d'Alzheimer.

'Boxing for Freedom' (2015), sobre unes joves boxadores afganeses.

'Kafana' (¡Basta ya!) (2016), sobre el poble sahrauí.

'Palabras de Caramelo' (2016), sobre un nin sord en un camp de refugiats.

'Nuestra vida como niños refugiados' (2020), Premi Goya al millor curtmetratge documental i candidat a l'Oscar.

Venegas va esmentar principalment aquest premi perquè és el que li ha donat més transcendència mediàtica, però també en té molts d'altres. En tots els documentals esmentats hi ha col·laborat d'alguna manera, ja sigui com a directora, productora, guionista...

Sobre cada documental va explicar el motiu que els va dur, a ella i al seu equip, a fer-los i va destacar, principalment, que volien donar veu a persones que no en tenien, ja sigui per causes ètniques, de pobresa, de violència o de malaltia.

Per finalitzar, els assistents li varen fer preguntes sobre la seva manera de veure el món a través dels documentals, sobre la cruesa de les imatges o sobre la seva afectació personal davant els drames que hi surten.