Txaikovski, tal dia com avui, en aquell mes de setembre, coneix la cantant francesa, aleshores famosa, Désirée Artôt. El compositor se'n creu enamorat i en el seu interior, com es desprèn dels seus diaris, lluita perquè així sigui. Pensa de casar-s'hi.
Però hi ha en Txaikovski quelcom estrany que provoca desconfiança en la bella al·lota. Un baríton espanyol, Mario Padilla, apareix llavors en escena, com a rival del músic, i fa de Désirée la seva esposa. Piotr Ilitx Txaikovski (1840-1893) és un dels més populars compositors russos de música clàssica que tenia un especial enginy per a la invenció melòdica i un màgic sentit del ritme. Compongué música de ballet, simfonies, concerts, òperes... i a cada obra deixà la fonda petjada del seu geni, on es fonien elements del que és popular i del que és culte, tot això en harmoniosa combinació. Però la seva vida, dins aquella societat conservadora, puritana, de Sant Petersburg i Moscou, fou un infern.
Quan estudiava a l'Escola de Jurisprudència, a Sant Petersburg, on passà nou anys, descobrí les seves tendències homosexuals i hagué d'anar des d'aquells moments amb peus de plom. Així i tot, la cosa esdevingué un secret que anava de boca i en boca i l'escàndol i el rebuig per part de certes personalitats burgeses no es féu esperar. Trobant-se en aquesta situació coneix Antonina Miliukova, que segons els biògrafs era una al·lota molt garrida, romàntica, que es declarà al músic per carta i li demanà una entrevista. Des del primer moment, Txaikovski, que havia acudit a la trobada, li explicà que entre l'un i l'altra hi podia haver gran amistat però mai no atracció física. Ella no ho va voler entendre i confiava a guarir el que pensava que eren manies sexuals tot posant en pràctica els seus dots femenins. Txaikovski pensà que aquell matrimoni ocasional podria fer callar la mala remor dels seus enemics. Però Antonina, que no aconseguí d'anar al llit amb el seu marit, el compositor, malgrat esser ben atractiva, mostrà des del primer moment certs desequilibris nerviosos que augmentaren amb la crisi conjugal.
La jove, hipersensible, frustrada, decebuda, se n'anà amb altres homes alhora que amenaçava de contar a tothom la veritat. La por a un escàndol generalitzat obligà Txaikovski a viure en un cercle limitat de familiars. El seu germà Modest, llibretista d'algunes de les seves obres, era també homosexual. Per això els amics eren molt comptats i les sortides al camp o de viatge a l'estranger foren molt freqüents.
Anà a Alemanya, Txèquia, Gran Bretanya, Estats Units... El món era gran. Encara així, en el seu esperit hi havia quelcom que l'impedia de viure i per dos cops intentà el suïcidi. Fins i tot n'hi ha que diuen que la seva mort ho va esser, un suïcidi.
