El partit ecoanimalista Progreso en Verde, liderat per Guillermo Amengual, condemna la celebració del correbou de Fornalutx i lamenta que «no s'hagi prohibit en vuit anys de legislatura de partits d'esquerres».
Per a Amengual, el correbou de Fornalutx hauria d'estar prohibit fa anys, però «la traïció de PSOE, MÉS i Podem als animalistes, el 2017, va impedir un èxit històric a les Balears».
«Tant és qui governi a les Balears, esquerra o dreta. A cap d'ells els importa el patiment dels animals. Uns per covardia i altres perquè defensen el maltractament cap als animals, converteixen Balears en el paradís del maltractament i patiment animal: tauromàquia, correbou, galeres de cavalls, zoològics, dofinaris», ha remarcat.
Per això, Progreso en Verde assenyala que «hem de ser capaços d'avançar cap a una societat que demostri empatia envers els animals i bandejar tota mena de maltractament, explotació, captiveri, tortura o mort cap a aquests. Una societat que necessita maltractar els animals per divertir-se és una societat malalta».
«Després de vuit anys governant l'esquerra, el correbou de Fornalutx només hauria de ser un mal record, però la covardia política del PSOE, MÉS, Podem i EUIB fan possible que segueixi dret l'únic correbou de les Balears. Ara amb PP i VOX no hi ha possibilitat alguna d'abolir el correbou ja que aquests aplaudeixen el maltractament cap als animals. Continuarem lluitant per l'abolició definitiva del correbou i de tota mena d'explotació animal», ha sentenciat Amengual.
3) Que, tot sovint, l'eco-animalisme esdevé una antinòmia o almanco una greu paradoxa. Per exemple, un botó cada cop més freqüent: els ecòlegs (i molts d'ecologistes de debò) saben que una de les espècies més danyines per a la fauna autòctona són els moixos "asilvestrats", que fan molt de mal a diverses espècies (aus, petits rèptils, etc) algunes de les quals són endèmiques i molt vulnerables. No obstant això, a Mallorca almenys, han proliferat les "colònies" de felins en els límits urbans (i en alguns casos directament en sòl rústic), sovint impulsades/subvencionades per ajuntaments de tot color, inclosos aquells altres que es fan dir eco-sobiranistes. I ningú sembla reparar (o a ningú sembli importar-li enllà de les associacions genuïnament ecologistes) que l'animalisme ( en aquest cas, la sobre-protecció a ultrança del depredador ex-domèstic) esdevé en aquestes condicions un greu atemptat contra l'equilibri ecològic i, per tant, no es pot titllar d'ecologisme de cap de les maneres.
I, com aquest exemple, trenta-un més que posen de manifest l'estultícia d'aquestes "associacions" i també la dels nostres governants, que prioritzen allò "políticament correcte" sense cap esperit crític i mirant exclusivament el rèdit electoral.