Quant estenc la meva tovallola a l'arena em poso la crema solar, obro el meu llibre per dissimular i em poso les ulleres violetes d'analitzar. No ho puc evitar. El meu home em diu que em passo tot l'any analitzant i que si us plau desconnecti una mica de la realitat, però la platja del Patriarcat és un lloc increïble que et permet copsar amb les teves pròpies mans allò que per a molta gent és una abstracció o un invent del feminisme.

Ahir, quan vaig arribar-hi, em vaig adonar que el tema del dia seria l’ús del temps lliure amb perspectiva de gènere: com gaudeixen homes i dones del seu temps lliure davant del mar patriarcal?

Va arribar una família formada per una dona i el seu marit, dues filles i cinc netes. El marit es deia Manolo. De seguida va fer el que fan els astronautes a la lluna: un petit forat a l'arena per col·locar-hi la bandera; en aquest cas, un para-sol de color verd. Va desplegar l'artefacte protector i una de les cadires. Es va treure la seva samarreta, es va descalçar, es va asseure a la cadira i es va encendre una cigarreta, mirant a l'horitzó patriarcal amb cara d'orgull i satisfacció.

Na Carmen va treure llavors de la nevera una cervesa fresqueta i la va donar al seu marit com a premi per la seva gesta. Després es va posar a organitzar les taules, les cadires, les neveres, les joguines de la platja, les tovalloles i el carro del nadó. La seva filla gran va començar a posar crema solar a cadascuna de les seves netes mentre la seva filla menor canviava els bolquers del nadó. Entre totes van inflar maniguets i flotadors i després es van posar crema en els seus propis cossos. La filla menor es va posar a donar el pit, la major va treure un llibre, però la seva filla gran la va interrompre de seguida: «mami, vine a banyar-te amb nosaltres!».

Les dues filles es van banyar amb les seves criatures mentre la Carmen bressolava la bebè. En sortir de l’aigua van tornar a repetir l'operació de la crema solar, mentre en Manolo prenia la seva tercera cervesa i fumava el seu cinquè cigar, sense desenganxar-se del seu mòbil. La filla petita donava el pit al nadó i la major jugava amb els altres nens a la riba, mentre na Carmen parlava amb la seva germana i li preguntava pel seu braç enguixat i pels resultats de l'anàlisi del seu fill.

De seguida, les dues dones van començar els preparatius per al dinar. En veure el menú em vaig adonar del treball que havien estat fent les dones ben d'hora al matí, abans d'anar a la platja: truita de patates, amanida camperola, seitons en vinagre, filets arrebossats i pa de pessic de postres. Cervesa per als adults, aigua i sucs per als nens. El dia anterior van anar al súper a comprar els aliments i les begudes, vaig anotar.

Després de dinar les dones ho van recollir tot. En Manolo seguia sense moure un dit. Va estirar enrere la seva gandula i es va posar a fer la migdiada, mentre les seves filles recollien, netejaven i portaven les escombraries al contenidor. El paio va fer tres banyades en tot el dia i es va comportar tot el temps com si ell fos el rei i les altres dones les seves serventes: se li notava com peix a l'aigua a la platja del Patriarcat.

En acabar la jornada, les dones van aixecar el campament i ell va esperar que acabessin de recollir. Va llevar el para-sol, va plegar la seva cadira i va agafar la nevera per fer veure que era un tipus fort i necessari. Mentre la seva dona i filles es dedicaven a treure’s l'arena i treure-se-la als nins i a les joguines dels nins sota la dutxa de la platja, ell va estar mirant el seu mòbil com si no es tractés de la seva pròpia família.

I com no arribava als seus propis peus per l'enorme panxa que tenia, na Carmen es va ajupir per treure-li la sorra al raig de la dutxa. A en Manolo no li va fer cap vergonya. Tot seguit va anar cap al seu cotxe tan feliç a ficar els estris al maleter, mentre jo imaginava què farien les dones en arribar a la casa: estendre les tovalloles i els banyadors mullats, dutxar els nens, canviar els bolquers al nadó, posar una rentadora, cuinar el sopar, recollir tot després de sopar, estendre la rentadora i preparar el dinar de l'endemà, mentre en Manolo s'asseuria davant el televisor a descansar i cridaria als nets perquè no molestessin.

I no es creguin que és l'únic: a la platja del Patriarcat es veu clarament que hi ha multitud d'homes que estan gaudint de les seves vacances, mentre les seves dones i filles segueixen treballant. Per a les dones d'aquesta platja no hi ha dies lliures, ni vacances, ni baixa per malaltia, ni tan sols un salari: no hi ha reconeixement per a res, perquè així ens vol Déu, servint als homes i tenint cura de les criatures.

En observar les famílies gaudint a la vora del mar patriarcal, em venen al cap les xifres de cada any que revelen que:

- els homes gaudeixen del doble de temps lliure que les dones

- el treball gratuït de les dones a Espanya és l’equivalent al de 16 milions de persones treballant 8 hores cada dia.

- a nivell mundial, el treball no remunerat suposa gairebé 11 bilions de dòlars a l'any, segons l'Informe d'Oxfam.

Veient com és de necessari i imprescindible en Manolo per a aquest grup de dones, em pregunto com serà la seva vida quan en Manolo ja no pugui conduir ni posar el para-sol per ell mateix i sigui una persona dependent, a la fi de la seva vida. Les imagino netejant-lo, donant-li els medicaments, donant-li de menjar i ell queixant-se per tot. Me les imagino esgotades, alternant-se entre elles, durant mesos o anys. I em pregunto: un paio que no cuida, ¿es mereix rebre tant d'amor i tantes cures?

Em pregunto com seria la vida d'elles sense haver d'atendre a aquest faraó del patriarcat.

Em pregunto si la monarquia dels homes està en perill d'extinció. I què elegiran els seus nets: si heretaran la corona i els privilegis del seu avi, o si voldran treballar en equip amb les seves companyes, compartint les tasques per igual.

Coral Herrera Gómez al seu Blog: https://bit.ly/3itgeRX ens aporta, una vegada més tot un recorregut de saviesa feminista, que ens regala per a publicar a #Desembolicar. Aquest relat correspon al: Dia 1. Convidam a fer una ullada a la seqüència que ha publicat.