cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
31°

Sentit homenatge als docents de Palma depurats pel franquisme

Aquest dijous 3 de març, horabaixa, organitzat pel departament de protocol de l'Ajuntament de Palma, encapçalat pel seu Director general, Jordi Garcia, ha tengut lloc l'acte de descobriment de la placa d'homenatge als docents depurats a Palma pel Franquisme.

Aquesta placa ha estat col·locada a la façana de l'Institut Ramon Llull, de Palma, en aquest lloc es concentraven, antigament, la majoria dels centres escolars, i també, s'hi varen ubicar les comissions depuradores...

A l'acte hi han assistit diverses autoritats locals, començant pel batle de Palma, Jose Hila; el regidor d'Educació i Política Lingüística, Llorenç Carrió; el conseller d'Educació del Govern, Martí March; la consellera de Cultura del Consell de Mallorca, Bel Busquets; així com diversos integrants de la Comissió Cívica de Febrer, que agrupa distintes institucions i entitats cíviques i membres de Memòria de Mallorca; també una àmplia representació dels sindicats de docents i de la comunitat educativa, entre els assistents es trobaven un parell de regidors de l'Ajuntament de Palma, de diputats del Parlament, i historiadors ben coneguts com són Pere Carrió i Biel Alomar.

Com tot esdeveniment que s'apreciï, ha començat amb música, damunt un petit cadafal a l'esquerra de la placa, Marta Elka i Toni Pastor han cantat 'Què volen aquesta gent', cançó de Maria del Mar Bonet, per continuar amb una altra cançó d'un poema de Maria Antònia Oliver, qui ens va deixar el passat 10 de febrer, i que ha rebut un càlid aplaudiment per part de tots els assistents.

Llorenç Carrió, regidor d'Educació i Política Lingüística, ha estat el mestre de cerimònies d'aquest acte i el seu discurs ha estat el següent:

«Avui, descobrim aquesta placa com a testimoni i reconeixement del gran compromís pels nous corrents pedagògics i el canvi educatiu necessari per a la modernització social que pretenia impulsar la República.

Francesc de Sales Aguiló, qui va ser professor de l’Institut durant els anys vint i regidor amb Andreu Crespí i Emili Darder, havent pres el camí de l’exili a causa de la guerra i des de l’enyorança a Mallorca, digué que 'La victòria és mantenir vives les idees'.

Els feixistes del 36 pretenien el contrari, esborrar i fer oblidar tota l’obra republicana com també els seus artífexs. Ara no només mantenim vives les seves idees, sinó que també reivindicam alguns dels homes i dones que els hi donaren forma: mestres, professors, inspectors i, en definitiva, tota la comunitat educativa.

Gràcies a l’Arxiu i Museu de l’Educació de les Illes Balears, a l’Arxiu Municipal de Palma, als tècnics Magdalena Rosselló, Tomeu Bestard, Pep Lluís Moyà, Margalida Munar, Apol·lònia Mora i Julián Torres i els col·laboradors Biel Alomar i Pere Carrió, entre d’altres, podem fer aquesta primera passa per recordar 98 docents depurats als centres educatius de Palma el 1936.

La repressió franquista va ser planificada i ferotge, en realitat les depuracions es convertiren en una autèntica cacera de bruixes: No anar a missa, ser 'invertits', maçons o immorals, ser dones lliures i modernes, signar manifestos o formar part d’alguna entitat, partit o sindicat eren motius per ser sancionats amb empresonaments, separacions del servei, suspensions de sou i feina de manera temporal, jubilacions obligatòries, trasllats forçosos i tantes altres.

L’elecció d’aquest lloc tampoc ha estat casual. En aquest espai s’hi trobaren la majoria dels centres del segon ensenyament: Institut, Escola Normal, Escoles de Comerç i d’Arts i Oficis i no molt lluny el Conservatori i l’Escola de Treball; però també aquí s’hi ubicaren les comissions depuradores i els tribunals sumaríssims durant la Guerra.

El prestigi dins i fora de Mallorca i el reconeixement social dels professors i inspectors feia que fossin especialment detestats pels depuradors. Els mestres que treballaven en les barriades pobres de Palma, el personal docent contractat per l’Ajuntament, totes elles eren persones perilloses per al nou Règim. Com va dir el polític Brad Henry un bon mestre pot crear esperança i això no es podia perdonar.

Finalment, el nostre desig és que aquest projecte creixi i sigui compartit i que pugui incorporar i treure de l’oblit més noms i, per sobre de tot, aconseguir que el seu exemple sigui ben present a l’espai públic de Palma».

Seguidament, distints representants dels sindicats de docents: STEI, Unió Obrera Balear (UOB), Alternativa Docent, ANPE, CCOO, UGT, han anat llegint públicament els noms dels 98 docents depurats pel Franquisme a Palma, que són a la placa, segons les seves ubicacions: Institut de Segon Ensenyament, Conservatori Oficial de Música, Escola d'Arts i Oficis, Escola de Comerç, Escola Elemental del Treball, Escola Normal de Magisteri, Inspecció del Primer Ensenyament, Magisteri, i Ajuntament.

En acabar cada lectura, es dipositava un ram de clavells vermells sota la placa, per un integrant dels sindicats de docents així, i un altre de les entitats cíviques. Entre les diverses lectures de tots els noms dels docents que apareixen a la placa commemorativa, han fet dues intervencions. La primera a càrrec de Biel Alomar, historiador i professor de l’Institut Ramon Llull, que ha parlat de les víctimes de les comissions depuradores en el Segon Ensenyament, i dels Centres Tècnics d'ensenyament a Palma. La segona, per part de Pere Carrió, mestre, inspector, antic president del Consell Escolar de les Illes Balears, que ha estat l'encarregat de parlar de les depuracions en el Magisteri a Palma.

Tots dos historiadors han fet èmfasi en els i les docents més significatius dels que avui ha rebut aquest homenatge, explicant molt de casos i les lamentables situacions que varen patir, fins i tot, alguns d'ells varen ser afusellats, i tots perseguits pels seus pensaments, ideals o vincle amb la República.

Per concloure l'acte, el batle de Palma, Jose Hila, ha dirigit unes paraules a tots els presents. El Batle ha destacat que «l'Ajuntament ha retut un merescut reconeixement i homenatge als docents depurats pel Franquisme a Palma». Ha afegit que «el Franquisme no volia persones lliures i pretenia acabar amb tot el que va promoure la República». També ha exalçat el paper del batle Emili Darder, per tot el que va fer a favor de l'educació. Hila ha definit «aquest acte de molt important per a Palma i la democràcia històrica de la ciutat». Per acabar dient que és «un acte de dignitat».

El batle de Palma, conjuntament amb el regidor d'Educació, han dipositat un ram de clavells vermells sota la placa.

I com tot el que comença bé, acaba bé. Així ha estat. Amb l'actuació de Marta Elka i Toni Pastor cantant l'himne de Mallorca, La Balanguera, amb tots els assistents drets.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Quina vergonya, fa 5 mesos
Si ara resulta que ensenyar la gramàtica de la llengua catalana és adoctrinar, també ho seu ser ensenyar la gramàtica del castellà i de les altres llengues.
No hi ha res pitjor, que estar en el costat dolent, no voler reconéixer-ho i a sobre, tirar la pròpia misèria moral a damunt dels altres i culpar-los dels propis delictes.
És una mostra de cinisme, de que no se vol canviar, i de que la única cosa que se pot fer amb aquesta gent, és ignorar-los i fer-se enfora d'ells. No m'extranyaria que els pagàssin per embrutar i per devaluar digitals.
Valoració:1menosmas
Per segur, fa 5 mesos
Jo crec que ara també sa manipula. Presumptament, més de lo raonable.
Tots catalans.
I si calles ets un feixista i gonella.
Valoració:-3menosmas
Per control, fa 5 mesos
Las escuelas siempre se han querido controlar por los mismos inquisidores, pero con distinto pelaje..
Antes, ahora y mañana. Aquí, allá y acullá.
Generalmente somos más fascistas que los que nos parecen serlo.
Huid de los autoproclamados "corderos de Dios", presuntamente fanáticos de la peor calaña..
Valoració:-6menosmas
Per tanmateix, fa 5 mesos
El problema no només és la "extrema dreta", sinó la majoria de la casta política, de tots els colors, que vol una ciutadania inculta perquè així és més manipulable. O no és això lo que va passar en els dos bàndols enfrontats a la guerra civil?
Valoració:-4menosmas
Per El feixisme sempre ha volgut controlar les escole, fa 5 mesos
La extrema dreta sempre ha tingut inquina cap als docents, que com més estudis i més preparació major és. I és així, perque a ells els interessa tenir ciutadans incults, semi-analfabets, submisos, que no sàpiguen pensar i que creguin totes les mentides que ells els amollen.
I aquest objectiu fitx se posa de manifest, amb la massacre de docents bons professionals i bones persones que foren castigats pels feixistes, precisament per ser-ho i que després, al llarg de.molt de temps, la manca de personal docent preparat va provocar que la major càrrega d'escoles i dels alumnes quedàs en msns de monges i frares afíns al règim feixista, que no tenien la preparació necessària per formar mínimament bé als infants i adolescents, però que per contra posseíen el dò innat de fer por i d'adoctrinar, tant en el sentit polític, contant mentides i animalades dels "rojos" mentres gairebé pujaven als altars als colpistes que provocaren la guerra, com en la religió, mostrant un déu vengador, que només salvava l'ànima dels beatos franquistes i condemnaven al'infern a la resta, fins i tot només per pensarque tot allò no podia ser el camí correcte.
I ara, molts d'anys després i quan creiem superada aquesta etapa, ens tornam trobar amb una ultra dreta, que en la majoria dels casos no té un mínim de formació docent, que vol tornar a manipular l'Educació i que, encara que no tengui representació dins cap govern, presiona i exigeix perque se vol ficar dins les escoles, suposadament per entorpir icrear problemes als mestres i professsors, als directors i a les escoles públiques o privades o concertades, que comptin amb un ideari que no sigui el de la dreta.
Jo només me deman quan serà, que aquesta gent entrarà en raó i veurà que el que fan és terrible? Hi ha moltes persones que abans eren d'aquests, però que recapacitaren i que ara son bons ciutadans, normals i demòcrates, però faria falta que fós la majoria, la que veiés que ha pres el pitjor camí que podria prendre i que se trobàs la manera de que no engatússin als més joves, que és d'on treuen la majoria de seguidors i de vots.
Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente