Aquest dijous, la presidenta de la Societat Palau de Congressos de Palma, Joana Maria Adrover, explicava que el consell d'administració de la societat havia acordat que la gestió tant del mateix palau com de l'hotel passin a mans privades.
A aquest acord s'hi arribava mitjançant una votació, a la qual els representants de Som Palma s'hi pronunciaven en contra.

La Societat Palau de Congressos està formada, a parts iguals, pels partits que formen part del Govern balear i de l'Ajuntament de Palma. Uns partits que al llarg de la campanya electoral i després de les eleccions del mes de maig, defensaven que la gestió i el futur del Palau de Congressos de Palma l'havia de decidir la ciutadania.

Acord de govern a Cort
Segons el que es va acordar durant les negociacions del pacte entre PSIB, Més per Palma i Som Palma, el compromís al qual es va arribar respecte al Palau de Congressos va ser el d’actualitzar les projeccions econòmiques i de mercat de la infraestructura prevista i, en virtut d’aquestes, es considerarien les diferents alternatives possibles: convocar a un nou concurs, realitzar una consulta ciutadana, entre d'altres. Aquestes possibles alternatives es portarien de forma conjunta amb el Govern de les Illes Balears.

Som Palma
El programa electoral de la marca utilitzada per Podem a l'Ajuntament de Palma deia: «A partir de l’anàlisi econòmica, social i jurídica pertinent de les principals opcions possibles, es farà una Consulta Ciutadana Municipal sobre l’ús del Palau de Congressos i l’Hotel adjacent».

Més per Mallorca
Pocs dies abans de l'inici de la campanya electoral, concretament el dia 11 d'abril, Més per Mallorca criticava l'adjudicació de la gestió del Palau de Congressos al grup hoteler Barceló i la titllaven de «burla a la ciutadania i un regal a una empresa privada que s’ha enriquit a costa de la ciutadania». El candidat de MÉS per Mallorca al Parlament, David Abril, afirmava aleshores que «el Palau ja ens ha costat prou doblers, i aquesta adjudicació és una ofensa al sentit comú i mina la confiança del poble en les institucions, ja que no pot ser que una empresa que va incomplir els seus compromisos amb l’administració i va abandonar les obres ara s’adjudiqui el negoci. I això sense comptar amb la petició d’indemnització pendent de resolució de l’altra empresa implicada, Acciona, per uns retards que tenen directament a veure amb la fugida de Barceló l’anterior legislatura».

La formació, a més, defensava en aquell moment que «aquests grans projectes com el del Palau de Congressos, que hipotequen l’administració, només puguin ser aprovats mitjançant una consulta popular, i que les grans empreses que han incomplert els seus compromisos a l’administració o els contractes públics siguin penalitzades i no es puguin presentar a concursos com el que s’acaba d’adjudicar».