El CEIPIES Pintor Joan Miró de Palma ha acollit aquest dijous la reunió de docents d’Infantil i Primària convocada per l’Assemblea de Docents de les Illes Balears.
La jornada de feina s’emmarca dins el procés d’escolarització per al curs 24/25, en què es preveu la implantació per part de la Conselleria de diverses mesures polèmiques relacionades amb l’elecció de la llengua d’ensenyament, que han dinamitat la pau educativa. «Aquestes mesures, a més, i en contra del que s’havia anat anunciant grandiloqüentment, no han estat consensuades amb la comunitat educativa, que hi ha manifestat el seu rebuig unànime», han assenyalat.
La reunió s’inicia havent de resoldre una confusió, generada per la pròpia Conselleria d’Educació, per tal de diferenciar clarament el procés d’elecció de primera llengua d’ensenyament del pla pilot. L’Assemblea de Docents recorda «la importància de l’ensenyament en català com un dels principals pilars de la integració educativa i la cohesió social i anima les famílies a continuar apostant-hi en matricular els seus fills i filles». Alhora mostra la seva preocupació pels «missatges confosos que s'han publicat respecte a allò que implica que les famílies triïn el castellà com a primera llengua d'ensenyament».
L'Assemblea apunta que el coneixement equilibrat de les dues llengües oficials al final del període d’escolarització obligatòria «no és només una obligació legal, sinó la base de la igualtat d’oportunitats entre els alumnes de Balears». En aquest sentit, els docents es manifesten convençuts que una elecció realment lliure és la basada en l’evidència científica i la informació contrastada per la qual cosa els darreres mesos l’Assemblea de Docents ha estat elaborant materials i recursos que es posaran a disposició dels centres i de les famílies perquè puguin informar-se'n i assessorar-se’n amb garanties.
A la reunió s’han posat en comú una sèrie d’eines i estratègies elaborades pel grup de Llengua i Famílies de l’AD: vídeos de testimonis d’alumnes que han passat per l’ensenyament en català subtitulats en diferents llengües, cartells per poder repartir als centres, reculls de legislació específica, argumentaris adreçats a les famílies... així com, també, altres materials de la Xarxa Educativa per la Llengua.
El xovinistes ultra espanyols saben de sobres que la llengua pròpia d'un país no s'imposa i alhora que el que resulta anormal és que la llengua pròpia no sigui la normal de l'ensenyament com ho fan tots els països civilitzats i amb autoestima del món.
Els xovinistes espanyols son uns cracks en intentar confondre, enganyar i capgirar la seua supremacia i la prepotència xovinista de caire espanyolista. Tanmateix, és evident, el català/valencià no "s'imposa" a cap territori de la península Ibèrica on la llengua pròpia és l'espanyol o castellà.
Ensenyar, promoure, no amagar-la, difondre, recuperar, normalitzar l'ús de la llengua catalana/valenciana als Països Catalans, evidentment no és cap "imposició", ans al contrari un compromís i una necessitat per al manteniment i recuperació de la nostra llengua i per la dignitat dels que en som parlants, per la nostra dignitat i de tots els que nos l'han transmesa.
Solament qualcú sense escrúpols, amb voluntat de fer mal i d'intentar coaccionar, és capaç d'escriure pardalades com que les llengües pròpies "s'imposen" i restar tant ample.