«No quedis mans plegades mallorquí,
que les coses no s'arreglen aixuixí!»
Amb aquest contundent i rimat missatge esperonava la ciutadania a participar en la primera Diada per la Llengua l'any 1995, Xesc Forteza.
Aquest divendres, el teatre que recorda i honora l'actor i dramaturg amb el seu nom, acollia un acte organitzat per l'Obra Cultural Balear que tenia com a principal objectiu escenificar el compromís de la societat civil i dels partits polítics amb el futur de la llengua catalana.
La participació i presència a l'acte són a dia d'avui el principal baròmetre del compromís (si més no, teòric) amb la plena recuperació del català a les Balears.
Societat civil
Pel que fa a la societat civil, el compromís és alt. Gairebé totes les entitats, excepte les dominades pel sector hoteler, estan compromeses (caldria insistir en allò de 'teòricament') amb la llengua pròpia d'aquesta terra.
La foto és potent: GOB, STEI, UGT, Comissions Obreres, UOB, Alternativa, Unió de Cooperatives de Treball de les Illes Balears, Federació de Cooperatives de les Illes Balears, Federació d’Associacions de Veïns de Palma, Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, Fundacions Darder, Mascaró i Gabriel Alomar, PIMEM, Habtur, Plataforma per la Llengua, Assemblea Sobiranista de Mallorca, Escoltes de Mallorca, Patronat Municipal d’Escoles d’Infants de Palma, Universitat de les Illes Balears, UNED, Escola Municipal de Mallorquí, Joves de Mallorca per la Llengua, Unió de Pagesos, Fòrum de la Societat Civil, Gremi de Llibreters, Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, PEN català... i un llarguíssim etcètera.
Partits polítics
Pel que fa als partits polítics, l'acte de l'OCB és l'acta notarial de l'estat de les coses actual.
Aquesta és la foto del compromís (teòric) amb la llengua:
PSIB-PSOE: Hi varen assistir els tres caps de llista: Francina Armengol, Catalina Cladera (que no va quedar a tot l'acte), José Hila i diversos components de les llistes electorals com Carles Bona o Quim Torres.
PP: Pels conservadors hi assistiren la número 2 al Consell, Antònia Roca i el batle d'Alaró Llorenç Perelló.
MÉS per Mallorca: El cap de llista al Parlament, Lluís Apesteguia encapçalà la delegació sobiranista formada també per Neus Truyol, Bel Busquets, Joan Mas, 'Collet, Llorenç Carrió, Joan Llodrà...
El PI: En nom dels centristes hi participaren els tres caps de llista: Josep Melià, Antoni Salas i Carles Cabrera.
Podem: Per la candidatura d'esquerres hi assistiren Ivan Sevillano, Lucia Muñoz i Albert Jarabo.
Esquerra Unida: per part de la formació d'esquerres hi participaren Jordi Vilà, regidor de Promoció Econòmica i Miguel Carranza, director general de Comerç Palma i gerent PalmaActiva.
CUP-Crida per Palma: Pels independentistes hi participaren la cap de llista, Jero Bonnín i també, Miquel Carbonell i Manel Domenech.
També hi eren els màxims responsables de la política lingüística a les institucions: Miquel Àngel Sureda i Beatriu Defior (Govern) i Lluís Segura (Consell de Mallorca).
Destacà també la presència de l'expresident del Govern, Francesc Antich i diversos exconsellers com Pere Sampol, Damià Pons, Aina Salom o Tino Alomar.
Aquest és el mapa del compromís amb la llengua que ens desvetlà l'OCB. Les conclusions, que les tregui cadascú.
La llibertat dels feixistes de la ultra dreta, acaba a on comença la dels que creim en la democràcia. I no hi ha dret, a que haguem de llegir propaganda gratuïta de la ultra dreta fins i tot aqui. I me pareix que tenc tots la raó, per molt que ells insultin i per molt d'antidemocràtics que ens acusin de ser a noltros, per no combregar amb les seves idees .