Liliana Desanjos Bernardo té sis mesos d'edat i els paisatges que ha descobert en la seva curta vida es redueixien a una casa que no arriba als vint metres quadrats i al desordenat carrer de Sant Agustí de Palma. Estam en la zona profunda del barri xinès.
El pobre habitatge on viu l'infant és el sostre que li poden donar la seva mare, Ana Fernanda Dosanjos, de 27 anys, i el seu pare, Bautista Bernardo, de 25. La llista de residents de la casa la tanca José Daniel, de 8 anys. Tots ells dormen en el mateix llit en una diminuta habitació, «dos amb els peus cap a una banda i dos cap a l'altra», explica Bautista.
El barri xinès i el pla Mirall, aquests són dos elements, amb connotacions ben diferenciades, però que amenacen, cada un per la seva banda, aquesta família de gitanos portuguesos.
En el cap del carrer de Sant Agustí ja es veuen en les façanes d'edificis cartells que dicten «Adquirit per a habitatge públic. Ajuntament de Palma». Tota la zona ha d'esbucar-se segons el programa de reforma de sa Gerreria i els residents han rebut uns doblers per anar-se'n o l'opció del reallotjament.
«L'Ajuntament encara no ens ha dit res», assegura Bautista. Estan angoixats. Els veïns s'han anat mudant i les expropiacions es van apropant amb rapidesa. Ca seva també ha de caure i no saben a què s'han d'atendre. Viuen gairebé tots els mesos amb 42.000 pessetes, que Ana Fernanda es guanya netejant oficines. Les entrades poden augmentar si el seu home troba alguna feina ocasional, si va bé la venda ambulant o li ofereixen alguna cosa en el camp. De qualsevol manera, el sou també pot davallar, perquè la feina d'ella no és fixa.
«Només tenim per al menjar», diu la dona. Deuen cinc mesos de lloguer i ja han rebut l'avís postal per al desnonament. En no estar al corrent en el pagament, el més segur és que no puguin acollir-se a les ofertes de reallotjament o d'aportació de doblers de part de Cort. Sorprenentment, no ho saben, Ana només aspira a què si han de tomar ca seva «ens en donin una fora d'aquí». «Ja volíem que Liliana naixés fora del barri i no va poder ser "declara Bautista", ara no volem que s'hi criï».
A la casa no hi ha dutxa. L'escusat només està separat dels fogons de la cuina per una paret ben prima. Liliana, però, va neta, du un vestit blau sense taques i el cabell quasi tibant de tant haver-hi passat la pinta. «Ens rentam en un ribell», explica la mare, que aclareix que «la llet, la roba i els bolcalls ens els dóna l'assistenta social de l'Escola Graduada».
Deixam que la imaginació d'Ana voli i ens digui que «la casa que voldria seria amb una cuina separada del bany, amb tres habitacions i una sala», de tota manera reconeix que «qualsevol banda és millor que aquesta». No es decanta per cap zona de la ciutat en concret, simplement «que estigui fora del barri».
«Nosaltres no som com els traficants "afegeix el seu home", ells tenen xalets en diferents bandes de l'Illa i no viuen aquí».
Aquesta família pertany al col·lectiu de devers 100 gitanos portuguesos que viuen a Mallorca, tots relacionats per algun vincle de sang, proper o llunyà. «Fa sis anys que som aquí "diu Bautista", a la Península vivíem de la venda ambulant i durant molt temps férem la recollida de la patata. Decidírem venir aquí perquè hi ha un oncle meu que fa 25 anys que hi és i ens va dir que hi podríem trobar feina».
Les expectatives no es compliren, almanco plenament. «Els inicis "recorda el cap de la prole" varen ser durs. Ens instal·làrem en aquesta finca del davant. Primer vivíem en el terrat, a cel obert, i després tenguérem una casa en el mateix edifici de vint metres quadrats». Ana va trobar feina quan netejava la casa d'una senyora i aquesta li va oferir mudar-se on ara estam.
Des del pis se senten les obres en el solar dels futurs jutjats i del carrer pugen alguns crits; un nin està fent mal a una nina i una dona gran prova de posar ordre. Ana recorda que abans del pla Mirall, arran del qual se suposàs que les cases s'anassin buidant, l'aldarull era molt més gran. Però en el barri «cada un fa la seva vida, no tenim problemes amb els veïns, els venedors de droga mai s'han ficat amb nosaltres».
Ara el barri es va buidant, li renten la cara per a uns altres residents.

Migració  

El projecte de reforma del barri xinès, inclòs en el pla Mirall, ha provocat l'inici d'una migració. Pel que hem sabut, les màfies del narcotràfic que hi actuaven han començat a desplaçar-se cap a Son Gotleu. Falta per veure que passarà amb les prostitutes, saber si voldran o podran exercir la seva professió en un entorn que promet reconvertir-se en benestant i, fins i tot, privilegiat. S'haurà de veure també si els que arran de la situació s'allotgin en un altra banda, podran fer-ho en un barri embellit pel pla Mirall.