Quim Torres
“Se sorprendran amb la capacitat de reacció de Zapatero”
En el seu català de la Franja, el president d'Aragó i secretari d'organització del PSOE, Marcel·lí Iglesias (Bonansa, Osca, 1951), defensa que Zapatero encara és un actiu per als socialistes, es descarta per succeir-lo i assegura que les generals no es faran coincidir amb les autonòmiques. Convidat pel PSIB al seu sopar de Nadal, remarca la capacitat del president Antich per superar les dificultats.
Cati Julve i Miquel Munar són els nous vicepresidents d'UM
Unió Mallorquina torna a tenir vicepresidents. Cati Julve i Miquel Munar, fins ara portaveu i portaveu adjunt del partit, passen a ser vicepresidenta primera i vicepresident segon de la formació. La decisió es va prendre en la reunió de la direcció que es va fer aquest dimecres al vespre i s'actuà a proposta del president del partit, Pep Melià, que pretén d'aquesta manera reforçar l'estructura interna de la formació, sobretot amb vista a les properes eleccions de maig de 2011.
El Bloc i UM s'uneixen al PP per criticar el finançament de Balears
La proximitat de les eleccions i la necessitat dels grups de marcar perfil propi permeten visualitzar situacions poc habituals, com és la que ahir es va viure al Parlament. El Bloc deixà tot sol el PSIB i uní els seus vots als del PP i als d'UM per criticar els efectes del nou sistema de finançament autonòmic sobre les Illes Balears. Els socialistes foren els únics que votaren en contra de tots els punts d'una moció que havien presentat els populars.Amb l'únic rebuig dels socialistes, la Cambra autonòmica "constata" que el nou model no aconsegueix que les Balears se situïn en la mitjana de finançament per càpita, en contra del que preveia el mateix sistema. Però també constata que els recursos que arriben són "insuficients", perquè "no tan sols no cobreixen les necessitats de finançament de les competències assumides, sinó que, a més, no permeten reduir una part de l'endeutament de la Comunitat". El Bloc donà suport a aquests punts després que els conservadors accedissin a retirar-ne les referències crítiques en contra del Govern balear i del president Antich. El portaveu, Biel Barceló, fou crític amb populars i socialistes. Els seus també donaren el vot a favor de demanar a l'Executiu que negociï perquè els recursos que arriben pel nou sistema cobreixin les despeses en educació, sanitat i serveis socials, com també de la resta de competències assumides.
El PP fa aturar l'increment de la ITV que pretenia aprovar el Consell
El Consell de Mallorca ha aturat l'increment de la taxa de la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV), que just era de l'1,9% respecte de l'actual i que pretenia aplicar a partir de l'1 de gener de 2011. L'equip de govern, que no té majoria en el ple, ha pres la decisió a petició del PP, amb qui està negociant el proper pressupost de la institució insular. Els populars demanaren al vicepresident insular i conseller d'Hisenda, Antoni Alemany (PSOE), que retiràs l'increment de l'1,9% del preu de la ITV de l'ordre del dia de la darrera comissió informativa, la reunió per la qual passen els acords abans de ser discutits en ple. L'argument donat pels conservadors és que, en plena crisi, no s'han d'incrementar taxes perquè, segons ells, a hores d'ara ja hi ha gent que evita passar la ITV per no pagar. Malgrat que en aquest cas es tractava d'adequar la taxa a l'augment d'un 1,9% de l'Índex de Preus al Consum (IPC), Alemany acceptà la petició, previsiblement, per no entorpir les negociacions amb els populars per aprovar els pròxims comptes públics de la institució i perquè, amb el PP en contra, PSOE i Bloc només podrien incrementar la taxa si UM ho volia. La retirada d'aquest punt de l'ordre del dia de la comissió informativa de la setmana passada es produí a pesar que tenia informe favorable del secretari del Consell i de la interventora.
El PSM entra a la cambra una llei per fer consultes populars vinculants
El PSM registrarà aquesta setmana al Parlament un proposició de llei de consultes populars. La principal novetat d'aquesta iniciativa legislativa és que, a diferència de la ja aprovada a Catalunya, si aquesta s'acceptàs a l'Arxipèlag les consultes serien vinculants per a la institució que les convoca, sempre que tingui competències en la matèria sotmesa a consulta o a referèndum. La llei balear, per tant, convertiria les consultes en vinculants, però sempre que s'assolís un mínim de participació del 50% del cens que les fes representatives. En cas que l'administració convocant (Govern, Consell o Ajuntament) no tingués competències sobre la matèria sotmesa a consulta o a referèndum, la votació popular només comprometria l'administració convocant a reclamar la qüestió consultada. La proposició de llei, que el PSM presenta a través del Bloc, també regula les consultes que es facin a proposta de la societat civil. Si s'aprovàs aquesta llei, per convocar referèndums d'iniciativa popular caldria la signatura d'un 3% de la població de Balears, si afecta tot l'Arxipèlag; un 3% de la població de Mallorca, si només afecta aquesta illa; un 5% de la de Menorca o de la d'Eivissa; i un 10% de la de Formentera.
El Consell pretén eliminar per sempre les ART aquest mateix mes
El Consell de Mallorca preveu eliminar per sempre les polèmiques Àrees de Reconversió Territorial (ART)aquest mateix desembre. En un ple previst per a dia 23, s'aprovaria de manera definitiva la modificació del Pla Territorial iniciada per juny. L'aprovació convertiria en història aquestes permutes urbanístiques que preveien 483 hectàrees de nou creixement i que provocaren una investigació judicial, ara provisionalment arxivada. Malgrat que el Consell encara té un any i mig per fer efectiu aquest vistiplau definitiu, els socialistes volen rematar la feina ràpid i evitar un canvi de posició del PP que, amb el Bloc, votà a favor de l'aprovació inicial.
El Govern exigeix que Balears tingui la clau dels aeroports illencs
Imatge d'arxiu de l'aeroport de Son Sant Joan. La proposta de model propi de gestió dels aeroports de les Balears, que el Govern enviarà de manera urgent al Ministeri de Foment, reclama la gestió individualitzada de cada aeròdrom de les Illes, que aquesta continuï sent pública i que es garanteixi la màxima presència i participació de les institucions pròpies en cada òrgan de decisió, fins al punt que cap decisió clau no es pugui prendre sense el seu suport. A més d'aquestes condicions, "bàsiques i irrenunciables", també s'exigeix un sistema tarifari propi. El Consell de Govern va assumir ahir aquesta proposta d'estatut de singularitat pròpia dels aeroports de l'Arxipèlag, que havia plantejat la Conselleria de Mobilitat (Bloc) i que es fonamenta en el fet insular i en la dependència econòmica del turisme, dues característiques que confereixen als aeròdroms una "importància estratègica enorme" per a les Balears, segons justificà després de la reunió el conseller de Mobilitat, Biel Vicens. A partir d'aquestes premisses, el Govern defensa un model propi de gestió que desvincularia els aeròdroms de les Illes del sistema centralitzat d'AENA però sense que se'n perdés la titularitat i la gestió pública.
El PP evita votar una iniciativa a favor de la unitat del català
Ni a favor, ni en contra ni abstenció. El PP evità votar ahir al Parlament una iniciativa del Bloc en què es referma que la llengua pròpia és el català, se'n defensa la unitat i es demana que aquesta unitat sigui el punt de partida de la política lingüística. Els populars plantejaren canvis per afegir-hi referències a l'Estatut i que es defensàs també el castellà, però el Bloc no ho acceptà i la proposta s'aprovà en la Comissió de Cultura amb el vot de la resta (PSOE, Bloc i Eivissa pel Canvi).
“Difícilment governaríem amb UM en aquests moments”
Manel Carmona (Manacor, 1975) és el nou coordinador d'Esquerra Unida. Diu que passa pàgina de l'escissió d'una part del partit, que limita a la pèrdua d'una vintena de militants, i mira cap al futur amb optimisme. Confia que el partit creixi i no tem que, presentant-se tots sols, puguin quedar fora de les institucions.Quins objectius teniu com a coordinador d'EU?Per un costat, recuperar la relació estreta amb els moviments socials i amb tots els qui se senten d'esquerres; i, per l'altre, que la nova etapa de l'organització faci que les més de 300 persones adherides al procés tinguin un lloc en el qual participar activament. La nostra força és de llarg recorregut i aspira a obtenir el poder, amb més capacitat d'influir en la societat i amb més presència a les institucions. Posarem fre a la possibilitat que el PP torni.L'escissió està superada?Passam pàgina, perquè hem fet l'anàlisi d'aquesta situació i, fonamentalment, allò que volem és treballar per donar respostes als ciutadans i fer que les 120.000 persones que, segons l'EPA, estan en l'atur tinguin futur.Us presentareu tots sols a les eleccions. No teniu por de no entrar a les institucions?
El delegat critica el PP pel català i Bauzá l'envesteix
La llengua catalana tornà a aparèixer ahir en el discurs del delegat del Govern amb motiu de l'aniversari de la Constitució. Si l'any passat fou per deixar clar que no s'havien de fer passes enrera en el procés de normalització, enguany fou per acusar el PP -sense citar-lo- de rompre un consens de fa més de vint anys en matèria de política lingüística i de crear una confrontació que no es produeix en la societat només per cercar vots. La seva referència provocà que el president del PP, José Ramón Bauzá, l'acusàs de fer "electoralisme".
Socias i Antich carreguen contra els controladors aeris
Els polítics deixaren les bregues per a un altre instant. Tres candidats a presidir el Govern-Melià, Bauzá i Antich-amb Miquel Ramis i Isabel Alemany. Foto: M.À.C. El delegat del Govern, Ramon Socias, i el president del Govern, Francesc Antich, carregaren ahir amb contundència contra l'actitud dels controladors aeris, que paralitzaren l'Estat espanyol el passat cap de setmana. En l'acte de commemoració del 32è aniversari de la Constitució, el responsable estatal advertí que la Carta Magna permet la llibertat d'expressió, però "allò que no hi té cabuda són els qui, tot menyspreant els conciutadans, volen fer xantatge a l'Estat". Socias denuncià que els controladors, "defensant interessos personals i corporatius, siguin capaços d'aturar un país, prendre'n els ciutadans com a ostatges i passar per sobre de qualsevol norma i ordenament jurídic".
Afers Socials tem pel febrer una allau de peticions d'ajuts
La Conselleria d'Afers Socials tem que la decisió del Govern central de retirar aquest febrer l'ajut dels 426 euros, que es paga actualment a unes 4.000 persones de les Balears que han quedat sense subsidi d'atur, pugui provocar una allau de peticions dels ajuts socials prevists per als qui no tenen recursos, les conegudes com a rendes mínimes d'inserció, que es financen amb fons autonòmics. També li preocupa un augment en les peticions de les ajudes d'emergència social, que des que s'inicià la crisi gestionen ajuntaments i organitzacions no governamentals (ONG) i que es destinen bàsicament a la distribució d'aliments per als més necessitats."La decisió de llevar aquest ajut de 426 euros ens genera molta preocupació, perquè segurament suposarà un increment de les demandes socials", reconegué la consellera d'Afers Socials, Fina Santiago (Bloc). La responsable autonòmica considerà la decisió de retirar aquesta subvenció "un acte d'irresponsabilitat", atès que l'Executiu central "es lleva un problema de damunt i totes les comunitats autònomes tindrem una demanda superior de serveis socials, sobretot de renda mínima d'inserció, en un moment en què hi ha una limitació de l'endeutament a les autonomies per part de l'Estat".
Vaga de controladors desembre 2010
El Govern exigirà a Foment que no privatitzi els aeroports de les Illes i en permeti la cogestió
El Govern balear exigirà al Ministeri de Foment que exclogui els aeroports de les Illes del procés de privatització anunciat i els concedeixi, per la seva importància com a única porta d'accés a una comunitat insular, un "tractament singular i especial" com a "servei públic". L'Executiu farà arribar la setmana que ve un document als responsables del Govern central i els plantejarà que aquest "tractament singular" sigui la cogestió; és a dir, una gestió pública compartida, amb presència d'institucions locals i d'empreses privades.
Aturen la regulació del català al Consell per por del Constitucional
El ple del Consell retirà ahir de l'ordre del dia l'aprovació del nou reglament que regula l'ús del català a la institució. La decisió es prengué després que el secretari, Jeroni Mas, advertís que alguns articles -sense dir quins- podrien entrar en contradicció amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut català i aconsellà posposar-ne l'aprovació per millorar-ne el redactat, a fi d'evitar una futura sentència en contra. Entre altres mesures, el reglament fixa que el personal del Consell s'ha d'adreçar als ciutadans en català, llevat que l'administrat demani expressament ser atès en castellà; que els càrrecs del Consell s'han d'expressar en català en els actes públics si ho fan per raó del càrrec; i que les actuacions administratives internes s'han de fer en la llengua pròpia. També preveu que els contractes administratius amb tercers han d'incloure una clàusula que especifiqui que tota la documentació s'ha de lliurar en català i que la contractista ha d'emprar aquest idioma en les relacions amb l'Administració. Els plecs de condicions han de preveure que l'incompliment de les obligacions previstes sobre l'ús del català és una causa específica de resolució del contracte. El conseller insular de Cultura, Joan Font (Bloc), defensà que el reglament estava consensuat amb la resta de grups, però reconegué que el PP n'havia demanat un informe al secretari. Fou llavors quan el secretari advertí que l'informe està avançat però que no l'haurà conclòs fins d'aquí a uns dies. Amb tot, avançà que la sentència de l'Estatut és molt restrictiva i que alguns articles se'n podrien veure afectats.
Passa clau del Consell per reobrir el camí Vell de Lluc
El Consell va fer ahir una passa clau per respondre a una reivindicació històrica de la població de Pollença i de diverses entitats i reobrir tot el recorregut original del camí Vell de Lluc, ara tancat parcialment. El ple de la institució aprovà per unanimitat la incorporació al seu inventari dels plànols del traçat original de l'antic sender, que s'elaboraren l'any 1915 i que s'han recuperat del Ministeri de Foment. Aquest reconeixement del traçat permetrà ara fer la delimitació del camí que, un pic fitat, podrà tornar a tenir un ús públic de cap a cap.
El PP denuncia l'impacte visual i el caos que provoca el nou pont de Son Espases
Fernando Rubio ha criticat el caos que es viu a l'indret de l'obra. Foto: J. Lladó. Els portaveus del PP al Consell es desplaçaren ahir als nous accessos a l'hospital de Son Espases per denunciar el "caos" circulatori que provoquen a la zona i el fort impacte visual del nou pont, que es construeix sobre la imatge d'una serra de Tramuntana que opta a ser Patrimoni de la Humanitat. La diputada insular del PP i exconsellera d'Obres Públiques del Govern Matas, Mabel Cabrer, criticà el "greu" impacte visual del pont, que surt de la carretera de Valldemossa i desemboca a Son Espases per damunt el camí dels Reis a l'altura de la rotonda. La popular considerà que el Consell, presidit per Francina Armengol (PSIB), no hauria d'haver construït mai un 'scalextric' com aquest en una àrea tan propera a la serra de Tramuntana i al BIC del monestir de la Real.
El Parlament aprova dues lleis i torna a reprovar Manera
El consens tornà ahir al Parlament per aprovar dues lleis menors: la de publicitat institucional, que vol evitar que aquestes entitats facin propaganda; i la de mediació familiar. L'oposició (PP i UM) s'uní per tornar a criticar el conseller Carles Manera, que ja acumula tres reprovacions, aquesta per no haver tramitat els pressupostos. La reprovació de Manera anava acompanyada de diverses exigències al Govern: que entregui de manera urgent l'estat d'ingressos i despeses, que s'activarà l'1 de gener amb la pròrroga dels pressupostos; que no pugui dur a terme ni ampliacions ni modificacions de crèdit sense autorització prèvia del Parlament; i que se sol·liciti un informe a la Sindicatura de Comptes sobre la legalitat de la pròrroga.
Dirigents del PP sospiten que Bauzá ja ha dit “no” a Rodríguez
El futur de José María Rodríguez com a candidat a l'Ajuntament de Palma s'estaria complicant. Dirigents del PP sospiten que la cúpula del partit presidit per José Ramón Bauzá ja hauria deixat clar al diputat que no pot ser el candidat a Ciutat i que, a canvi de renunciar-hi voluntàriament, se li permetria incidir en l'elecció del cap de cartell. Rodríguez, que sap que el seu president no el vol com a candidat, manté públicament que oficialment no li han comunicat res. El número dos de Bauzá, Miquel Ramis, tampoc no volgué ni confirmar ni desmentir que s'hagi comunicat res al president del PP de Palma. Si l'entorn de Bauzá ja hagués vetat Rodríguez, això podria tornar a provocar enfrontaments interns, després dels que es visqueren per l'elecció de Maria Salom com a aspirant al Consell. Rodríguez, que podria rebre el suport d'altres dirigents de la formació molestos amb Bauzá, tindria dues opcions: oposar-se públicament al seu vet i que es visualitzàs un conflicte intern dins les files populars o negociar amb la cúpula l'elecció dels candidats. La direcció del PP intentaria guanyar temps per afavorir una sortida negociada que permeti desencallar l'elecció del cap de cartell a Palma i que això passàs, sobretot, sense que es visualitzàs un conflicte intern.
Reconversió de la Platja de Palma
PP i UM aprovaran que els canvis al pressupost els hagi d'autoritzar el Parlament
PP i UM no volen que al Govern li surti gratis la decisió de no tramitar els pressuposts i prorrogar els actuals. Avui aprovaran una iniciativa dels populars que insta el Govern a haver de demanar autorització al Parlament cada pic que hagi de fer un canvi important sobre els comptes prorrogats. Així, un moviment de doblers entre conselleries, una generació de crèdit per cobrir un nou servei o una ampliació de crèdit per incrementar una partida necessitaran autorització del ple.
Sus al centre d'interpretació de les Ufanes i al circuit de Felanitx
La Comissió d'Urbanisme del Consell aprovà ahir l'interès general perquè es pugui fer el centre d'interpretació de les fonts Ufanes (Campanet), un projecte impulsat per la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat del Govern que preveu la reforma del refugi que es troba dins el bosc proper a les fonts i que en l'actualitat estan utilitzant els agents mediambientals. El projecte inclou un centre de recepció, una sala audiovisual i una altra aula didàctica on s'explicaria el fenomen hidrològic de les fonts Ufanes, declarades Monument Natural l'any 2001. Per altra banda, la Comissió d'Urbanisme també aprovà ahir l'interès general per permetre el projecte de construcció d'un circuit de motocròs al municipi de Felanitx, concretament a un espai ubicat a Son Matamoros, a la carretera de Porreres. Seria el primer circuit de motocròs de Mallorca i cobriria una demanda del col·lectiu d'aficionats al motor. A la zona, que pertany a l'Ajuntament, està previst fer-hi una adequació per a la pràctica d'aquest esport i també s'hi ubicaria un edifici de serveis.
- MÉS presenta a Sóller les seves propostes contra la massificació turística: «Sense decreixement no hi ha futur»
- A la mort d'en Joan Taverner
- Els treballadors del 112 de les Balears demanen una gestió pública, responsable i de qualitat del servei
- Arriba la segona Trobada nacionalista dels Països Catalans
- Denuncien que IB3 Televisió obvia el traspàs de Manel Domènech però informa sobre la mort de Manolo el del Bombo