A la mort d'en Joan Taverner

Jaume Bonet02/05/25 20:55

En els moments difícils, en Joan, sempre hi era... Quan no hi havia ningú més, ell hi era... Si mancà qualque vegada fou perque sabia que ja n'hi hauria molts que hi anirien, ni que fos per a fer planta.

Però quan els tords volaven baixos ell mai no hi va mancar, a fer costat als companys, a compartir l'èxit que suposa el continuar lluitant dins la derrota, el fet de defensar la justícia, la gent, sa pàtria, quan la desfeta a molts els aclapara.

Els drets de les persones, la llengua, les pensions, el medi ambient, el poble; mantenir l'esperança, fent la voluntat més forta que la lògica, fou el seu capteniment, la petja que ha deixat entre nosaltres.
Si hi ha un cel pels qui estimen, sense esperar que per això els en pengin cap medalla, ell ja hi deu ser, i si encara l'estan fent, li hi guarden plaça.

Al cel sies amic i company de tantes lluites.

[Jubilats per Mallorca]