Joan Lladonet
Així és fàcil guanyar eleccions
Molts polítics que la majoria va votar, i que segurament ho tornaran a fer, es mereixen el vot per poder governar, ja que ho fan de manera excel·lent... Com ho fan? Exigeixen impostos als que menys tenen.
El poble castigarà els corruptes i no els votarà
No entenc què passa a la nostra societat... o ho entenc massa... però no ho vull entendre. Preferesc pensar que no sé fer anàlisis polítiques. Preferesc no entendre ni un borrall de política. Segurament és això el que em passa, però m’arriba la informació i pretenc no augmentar la meva formació en el tema. Ja és ben hora de dir què és el que no entenc. Doncs el que no em passa pel cascabòs és que un partit farcit de persones corruptes i que en té moltes altres de sospitoses, que segurament també ho són... de corruptes, però que des del punt de vista legal han de passar per presumptes... que tengui tants de seguidors.
Volen introduir l’analfabetisme a IB3
Això és el que es desprèn d’una notícia apareguda a dBalears.cat, la setmana passada, en què es parlava d’una empresa sense cap tipus d’experiència en matèria lingüística, que cercava un “filòlogo” per controlar com se salava o se “satava”, ja que parlaven de “satat”, a IB3.
Un greu sentiment d’inferioritat davant els qui parlen en català
Són nombroses les anècdotes (i a tots els que no els agrada llegir anècdotes que s’aturin de fer-ho immediatament) que es coneixen de catalans que a diferents indrets d’Espanya, i pel fet de parlar en català, han rebut atacs, com a mínim psicològics, d’espanyols. Són conegudes les de taxistes de Madrid, que han aturat el taxi i han volgut fer baixar la persona que portaven per haver parlat català pel mòbil, o del que va aturar el taxi per fer baixar una parella, perquè parlava en català, quan en realitat ho feia en italià.
Banyuts i pagar el beure
En la qüestió de les infidelitats i les traïcions es poden donar moltes situacions diferents. Només parlaré d’unes quantes d’elles. Una persona pot ser enganada i temporalment no saber-ho. Quan no ho sap, té un comportament, però quan coneix l’existència de la traïció el seu comportament pot fer un gir de 180º. Un segon cas seria el d’una persona a la qual se li està cometent una infidelitat i ella no té cap sospita i viu feliç. La persona que es burla d’ella dissimula molt bé i la persona traïda viu tota la vida enganada.
Nombroses malifetes ho han aconseguit
Molts fets diminuts poden arribar a tenir un efecte impressionant. Ramon Muntaner, el 1328, a la seva Crònica, utilitza l’exemple de la Mata de Jonc. “I si algú em demana: "En Muntaner, quin és l'exemple de la mata de jonc?", jo li respondré que la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l'arrencaran, encara que alguns més s'hi posessin; i, si en traieu la corda, de jonc en jonc l'arrencarà tota un minyó de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà".
Aclariments sobre qui són els enemics
Escric aquest tercer article sobre els enemics, perquè he tengut dues persones que m’han fet objeccions orals sobre el que havia escrit i que m’han indicat que no m’havien entès o que no m’havia explicat bé. Una d’aquestes persones, que podria ser simpatitzant o no del partit Podemos, no ho sé perquè no li ho he demanat, m’ha interrogat a veure si creuria que els de Podemos són enemics si es declarassin clarament antiindependentistes, ja que pot ser que ho siguin.
Per ara... Podemos (Podem) encara no és l’enemic
A l’article anterior demanava qui era l’enemic. L’enemic és qui ens vol eliminar, qui ens vol robar (diners o la dignitat... o la història), l’enemic és qui ens vol esborrar del mapa, l’enemic és qui ens vol assimilar, l’enemic és qui ens vol anorrear, l’enemic és qui ens vol fer un rentat de cervell; a vegades, l’enemic és la persona o les persones que han sofert aquest tipus de rentat i volen que tothom el pateixi. L‘enemic és qui vulgueu que sigui. L’enemic és qui és. Cadascú en té... o no, però si en tenim els distingim fàcilment.
Saps qui és l’enemic? I saps per què ho és?
Ho sabien les dones que tenien un home que les apallissava? Doncs, per què continuaven amb ell? Com així deixaven que les insultàs diàriament? Per què li toleraven tota casta d’improperis? Per què quan tenien ganes d’anar-se’n, aquell home no els ho permetia? És possible escollir viure lliurement amb una altra persona si la relació és d’amo i esclau? Per què hi ha tantes persones que s’entossudeixen a voler mantenir aquesta relació de domini? Qui o què les justifica?
Dret a decidir, avui i sempre
Ara, els diaris unionistes publiquen, a primera plana i com a notícia destacada, una enquesta en què s’indica que guanya el no a la independència de Catalunya. Quan a les enquestes guanyava el sí, o ho deien a un racó o no apareixia la notícia destacada al començament del diari. Són massa conegudes les magarrufes dels manipuladors per a no conèixer-les.
La crisi ja és història... per als rics
I sempre ho ha estat. Com que el president Rajoy no l’ha patida, la crisi, ni els que l’envolten tampoc és ben normal que de tant en tant se li escapi alguna animalada com aquesta. Anar consolant els qui han perdut algun familiar, o pateixen alguna desgràcia és molt còmode, i quan un agafa el llis, li surt per inèrcia. Fa estona, però, que volien donar bones notícies, estaven cansats de tenir bona salut i no volien haver de sofrir pels mals que patien els altres.
Èxit a les eleccions sindicals, fins i tot per a l’STEI Intersindical
Després d’unes eleccions qualssevol, és normal que sorgeixin analistes a dojo, i que cadascú faci la seva anàlisi segons el vidre de les seves ulleres dretanes, esquerranes, empàtiques, antipàtiques... fins i tot poden arribar a ser envejoses. Des de la meva talaia jubilada, i des de la meva escassa capacitat per entendre i predir la realitat política i sindical, vull aportar la meva anàlisi dels resultats electorals.
Per què els fiscals no imputen el Govern presidit per Rajoy?
La majoria de fiscals catalans no veien cap tipus de delicte al fet que el president Mas hagués ajudat a fer complir el desig de la majoria del seu poble.
La flama de la catalanitat es manté ben viva. La violència sempre està al mateix cantó
Mentre els fiscals catalans posen seny allà on no n’hi ha (però el fiscal general de la metròpoli no els vol fer cas i vol tirar pel dret), el dret a decidir va fent el seu camí, liderat per un grup de persones, que sense por ni covardia defensen allò que vol i desitja gran part del seu poble.
El Principat de Catalunya camina cap a la independència
Moltes de les reaccions a la votació del 9N són d’allò més pintoresques. Cadascú vincula la seva defensa al color del cristall de les ulleres que porta. Que si hi ha hagut pocs votants, que si n’hi ha hagut molts, que si n’hi hagués pogut haver més, que si n’hi hagués pogut haver menys..., però, objectivament, han estat més de dos milions tres-centes mil persones les que han acudit a votar.
Votar per deixar d'esser una colònia
Ja sé que n’hi ha que no poden consentir que es digui que els catalans som tractats com una colònia. Que diuen que no és veritat, per allò que en una colònia, els colonitzadors són els que arriben a un territori i es converteixen en les classes benestants, i els indígenes d’aquell territori, en la classe treballadora.
Guerra bruta contra la democràcia i el dret a decidir
No sé com acabarà la voluntat d’exercir el dret democràtic a decidir el seu futur dels catalans del Principat. A hores d’ara sembla que pot ser una consulta “ligth” i també pot exercir-se a través d’unes eleccions plebiscitàries. El Govern de l’Estat espanyol i alguns partits d’òrbita estatal han fet tot el possible per impedir-ho.
Dos presidents toixarruts amb incapacitat de raonar
El president del Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears sembla que només té com a nord lluitar contra el català, o segons ell diu, contra la immersió, i d’aquí no el treuen.
Immersió, trilingüisme, i més... a l’educació
El sector de la societat que es dedica a l’educació i totes les persones que hi estam relacionades formam la comunitat educativa. Aquest sector de la societat tan nombrós ha tengut i té molta paciència amb els polítics que ostenten el poder, especialment amb els responsables del funcionament del sistema educatiu.
El TSJIB pot impedir l’aberració trilingüística del Govern del PP
El TSJIB (Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears) ha dictat, el 24 de setembre de 2014, quatre interlocutòries amb les quals adopta la mesura cautelar de suspendre l’execució de l’ordre de la conselleria d’Educació del 9 de maig de 2014, la qual desenvolupava el decret TIL.
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- PP i Vox voten en contra d’invertir tres milions d’euros en ajudes a petites explotacions agràries
- La defensa de la llengua de Toni Nadal: «A Mallorca xerram català, no mallorquí»
- Un vídeo del Govern sobre l'ús responsable de l'aigua rep una allau de crítiques: «S'ha de tenir un bon fetge...»
- L'’ambaixador cultural’ nomenat pel PP de Cort diu «que le follen a España»