Joan Lladonet
Dret a decidir, avui i sempre
Ara, els diaris unionistes publiquen, a primera plana i com a notícia destacada, una enquesta en què s’indica que guanya el no a la independència de Catalunya. Quan a les enquestes guanyava el sí, o ho deien a un racó o no apareixia la notícia destacada al començament del diari. Són massa conegudes les magarrufes dels manipuladors per a no conèixer-les.
La crisi ja és història... per als rics
I sempre ho ha estat. Com que el president Rajoy no l’ha patida, la crisi, ni els que l’envolten tampoc és ben normal que de tant en tant se li escapi alguna animalada com aquesta. Anar consolant els qui han perdut algun familiar, o pateixen alguna desgràcia és molt còmode, i quan un agafa el llis, li surt per inèrcia. Fa estona, però, que volien donar bones notícies, estaven cansats de tenir bona salut i no volien haver de sofrir pels mals que patien els altres.
Èxit a les eleccions sindicals, fins i tot per a l’STEI Intersindical
Després d’unes eleccions qualssevol, és normal que sorgeixin analistes a dojo, i que cadascú faci la seva anàlisi segons el vidre de les seves ulleres dretanes, esquerranes, empàtiques, antipàtiques... fins i tot poden arribar a ser envejoses. Des de la meva talaia jubilada, i des de la meva escassa capacitat per entendre i predir la realitat política i sindical, vull aportar la meva anàlisi dels resultats electorals.
Per què els fiscals no imputen el Govern presidit per Rajoy?
La majoria de fiscals catalans no veien cap tipus de delicte al fet que el president Mas hagués ajudat a fer complir el desig de la majoria del seu poble.
La flama de la catalanitat es manté ben viva. La violència sempre està al mateix cantó
Mentre els fiscals catalans posen seny allà on no n’hi ha (però el fiscal general de la metròpoli no els vol fer cas i vol tirar pel dret), el dret a decidir va fent el seu camí, liderat per un grup de persones, que sense por ni covardia defensen allò que vol i desitja gran part del seu poble.
El Principat de Catalunya camina cap a la independència
Moltes de les reaccions a la votació del 9N són d’allò més pintoresques. Cadascú vincula la seva defensa al color del cristall de les ulleres que porta. Que si hi ha hagut pocs votants, que si n’hi ha hagut molts, que si n’hi hagués pogut haver més, que si n’hi hagués pogut haver menys..., però, objectivament, han estat més de dos milions tres-centes mil persones les que han acudit a votar.
Votar per deixar d'esser una colònia
Ja sé que n’hi ha que no poden consentir que es digui que els catalans som tractats com una colònia. Que diuen que no és veritat, per allò que en una colònia, els colonitzadors són els que arriben a un territori i es converteixen en les classes benestants, i els indígenes d’aquell territori, en la classe treballadora.
Guerra bruta contra la democràcia i el dret a decidir
No sé com acabarà la voluntat d’exercir el dret democràtic a decidir el seu futur dels catalans del Principat. A hores d’ara sembla que pot ser una consulta “ligth” i també pot exercir-se a través d’unes eleccions plebiscitàries. El Govern de l’Estat espanyol i alguns partits d’òrbita estatal han fet tot el possible per impedir-ho.
Dos presidents toixarruts amb incapacitat de raonar
El president del Govern de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears sembla que només té com a nord lluitar contra el català, o segons ell diu, contra la immersió, i d’aquí no el treuen.
Immersió, trilingüisme, i més... a l’educació
El sector de la societat que es dedica a l’educació i totes les persones que hi estam relacionades formam la comunitat educativa. Aquest sector de la societat tan nombrós ha tengut i té molta paciència amb els polítics que ostenten el poder, especialment amb els responsables del funcionament del sistema educatiu.
El TSJIB pot impedir l’aberració trilingüística del Govern del PP
El TSJIB (Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears) ha dictat, el 24 de setembre de 2014, quatre interlocutòries amb les quals adopta la mesura cautelar de suspendre l’execució de l’ordre de la conselleria d’Educació del 9 de maig de 2014, la qual desenvolupava el decret TIL.
Democràcia, aquesta és la qüestió
Començaré aquest escrit explicant que és un article d’opinió, que està caracteritzat per la subjectivitat, que quan escric el pensament d’algú, no he parlat amb ell, per assegurar-me que realment ho va dir o ho va escriure, que no pretén esser cap treball científic, sinó que pretén constatar l’estat de la situació a criteri meu.
A Gran Bretanya es pot decidir, a l’Estat espanyol, no
A Gran Bretanya es pot actuar democràticament, es pot exercir la democràcia, perquè els escocesos poden elegir el seu futur, poden decidir si volen anar junts amb els britànics o sols, com a poble escocès que són.
Em sorprèn... o no... que el PP sigui el partit més votat
Perquè té un expresident, Gabriel Cañellas, que va ser condemnat de prevaricació en el cas del túnel de Sóller, i l’altre expresident Aznar el va obligar a dimitir. Es va salvar de la presó per mor de la prescripció del delicte. Havia atorgat la feina a un amic i soci a canvi d’una doblerada, encara que fos per al partit o per a la Fundació Illes Balears.
Dels catalans només els interessen els imposts?
He arribat a fer-me aquesta pregunta (amb resposta) després de veure com es persegueix tot el que té a veure amb qüestions catalanes. Quan es parla tan malament del poble català, dels seus dirigents, dels seus partits majoritaris, de l’educació que s’imparteix a l’escola, de la seva llengua, del seu tarannà..., o com s’actua contra els qui el defensen, em fa pensar que la solució seria deixar que aquest poble no hagués de ser durant més temps espanyol per imperatiu legal, però com que no és així, sinó que es vol, fort i no et moguis, la seva submissió, és perquè alguna cosa, o molta cosa hi tenen a guanyar, encara que no ho vulguin reconèixer, fent unes balances fiscals a mida.
L’article salat és tan català com els que l’usam
El diumenge, 17 d’agost, vàrem poder llegir una entrevista que va fer Antoni Janer Torrens al catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, al campaner Joan Veny, al diari Ara Balears. Vàrem poder gaudir de la seva saviesa en un temps que encara abunda la ignorància i la mala fe.
I després diran que no són nacionalistes espanyols!
Un diumenge calorós de juliol, al diari nacionalista espanyol ABC se li va ocórrer publicar en un espai de cinc pàgines completes, 100 argumentos para una España unida. A vegades no són arguments, ortodoxament parlant, sinó que són simples asseveracions.
D'aquesta Espanya es volen independitzar la majoria de catalans
A Màlaga s’han irritat perquè una botiga ha posat un rètol en català. L’empresa ha retirat el cartell, ha demanat disculpes i ha dit que no volia ofendre ningú. Ha semblat que havia comès una malifeta. L’escrit deia “Descomptes fins al 50%. Les rebaixes més refrescants”. El Diario Sur s’ha demanat al titular “¿Qué hace un anuncio en catalán en plena calle de Larios? Ningú no ha quedat indiferent davant tal desbarat.
Colonització i dret a decidir
Vull reflexionar sobre el que indica el títol d’aquest escrit. Segons les lleis internacionals els països colonitzats tenen dret a l’autodeterminació, és a dir, tenen el dret a decidir. Ara es tracta de saber si països que han estat colonitzats i que ha estat reconegut per la resta de països del món, han tengut un règim semblant de govern al que ha patit Catalunya.
Qui o què genera la mediocritat a l’escola?
Si pensau que trobareu una resposta concreta a aquesta pregunta, ja podeu acabar de llegir. No la trobareu, especialment si no la voleu trobar.
- A la mort d'en Joan Taverner
- MÉS presenta a Sóller les seves propostes contra la massificació turística: «Sense decreixement no hi ha futur»
- El PSIB-PSOE fa una crida a la participació en la Diada per la Llengua davant els atacs del Govern al català
- Denuncien que IB3 Televisió obvia el traspàs de Manel Domènech però informa sobre la mort de Manolo el del Bombo
- Taula redona a Palma sobre els drets lingüístics i la diversitat a l'escola