Joan Lladonet
Tractament dictatorial i colonitzador
Després de llegir les definicions de dictadura i de colònia, no discutiré amb ningú que el règim polític que tenim s’hagi de denominar dictadura o que el Govern central consideri els territoris que tenen altra cultura i llengua que no sigui la castellana (coneguda com a espanyola, perquè s’ha introduït el terme de manera interessada) com a colònies.
Qui determinarà quins són els bons i els mals mestres?
Avui tothom s’atreveix a opinar sobre qualsevol tema, encara que no se’n tengui ni la més remota idea. Un dia d’aquests vaig haver de llegir a un diari en una introducció d’un periodista sobre l’elaboració per part del filòsof José Antonio Marina del llibre blanc de la professió docent...
El Ministeri de Col·locació i Seguretat Social contra els treballadors autònoms
Tots els governs de diferents colors polítics que hi ha hagut durant aquest període, mal anomenat democràtic, s’han cansat de dir que governaven perquè els treballadors estiguessin ben tractats, que tenguessin feina i que la tenguessin en les millors condicions possibles.
L’argumentari gonellista demostra la catalanitat de Mallorca
A un dels articles anteriors un simpàtic anònim em va voler donar una lliçó sobre el fet que Mallorca no tenia res a veure amb Catalunya, que jo no sabia història, que en el Privilegi de Gaeta s’atorgava que el regne de Mallorca: “en res en lo món sia sotmès al Principat de Catalunya ne a l’observància de llurs constitucions ne usatges”.
En qüestions d’educació no ens han deixat pensar massa
El títol d’aquest escrit és una primera resposta a un article calumniós del catedràtic Gregorio Delgado del Río, Atrévete a pensar, publicat al diari Última Hora, el dimecres 21 d’octubre.
Vaga indefinida... fins quan?
Assistesc perplex al desenvolupament dels esdeveniments en el sector de l’educació, al qual he dedicat de manera activa més de 45 anys de la meva vida.
El Govern central marca el camí: declaració d’independència
Els adjectius sobren, ni unilateral, ni bilateral, ni multilateral..., senzillament el que s’ha de fer és la Declaració d’independència. Aquesta és l’única solució a la qual han estat abocats el Parlament i el Govern del Principat, per part del Govern central espanyol.
L’independentisme hauria superat de molt el 50% si no fos estat per l’obstrucció espanyola
Cada dia que passa em fa estar més convençut que la victòria que hagués obtingut l’independentisme català seria escandalosa, antològica. A tots els obstacles que es varen haver de superar abans de les eleccions s’hi han d’afegir els que es van descobrint diàriament.
La dreta i l’unionisme són els que més forgen la fractura social
Sempre n’hi ha que parlen malament dels altres, o els acusen de ser els culpables que la societat no es pugui desenvolupar com cal.
Rajoy se’n fot de la llei, si aquesta beneficia el poble català
Rajoy i la resta del Govern central han anat afirmant una vegada i una altra que el poble català no podia exercir el dret a decidir, perquè anava contra la Llei, que les eleccions del 27 de setembre no eren plebiscitàries, perquè això no estava previst a la Llei, que quasi totes les decisions que prenia el Govern català es trobaven fora de la Llei.
Declaració d'Independència
Quan en el decurs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles polítics que l'han lligat a un altre, i assumir entre les nacions de la terra el lloc separat i igual que les lleis de la naturalesa i el Déu d’aquesta li donen dret, un just respecte al judici de la humanitat exigeix que declari les causes que l'impulsen a la separació.
El mal que fan molts polítics espanyols i la caverna mediàtica és irreversible
M’he passat gran part de la vida, reservant algun moment a reflexionar, a pensar, a saber per què passava el que passava, o per què algun fet agradable o desagradable havia ocorregut.
Es va explicant el comportament dictatorial de José Ramón Bauzá
Que els partits que tenen possibilitats econòmiques compten amb algun cervellet pensant o alguna comissió que envia les consegüents consignes als dirigents de totes les delegacions és un fet prou sabut.
L’Ajuntament de Manacor, exemple de dignitat a Mallorca
Ja ho sabíem, però ara ha quedat demostrat. Madrid i la FAES dicten i els col·laboracionistes repeteixen com a lloros o com a papagais les consignes prefabricades. Encara arriben aquestes argumentaris al nou Govern que ja no és el PP.
Gran part de la formació pot convertir-se en alienació
Després de llegir unes frases colpidores en un dels múltiples llocs que ens serveixen per informar-nos, he decidit escriure aquest nou article, que té molt a veure amb l’anterior, aquell en què em referia a l’educació espanyolitzadora, aquella que enarborava Wert, el ministre que pretenia espanyolitzar els nins i nines catalans. Però abans de referir-me al principal motiu de fer aquest escrit, he de fer una referència als borinots que volen al voltant d’articles com aquests.
Efectes de l’educació espanyolitzadora o nacionalista espanyola
A l’Estat espanyol la majoria de persones es consideren espanyoles, algú diria que s’hi consideren totes, però sabem que no és així. Pens que els que no se senten espanyols, no ho són, encara que el seu DNI ho indiqui. Esser mallorquí, esser català o esser espanyol és una qüestió de voluntat personal. L’obligatorietat no és més que un imperatiu legal.
Independència? Majoria a les urnes i resistència
El tema d’aquest article me l’ha suggerit gran part del diari online que publica cada dia Directe.cat (informació amb independència).
“Els estrangers tenen dret a saber que són a una terra que té una llengua pròpia”
Aquestes paraules varen ser pronunciades per Esperança Camps, consellera de Participació, Transparència i Cultura del Govern de les Illes Balears en una entrevista al diari Ara Balears, del 26 de juliol.
Volen el patrimoni, els béns, la producció, les tasques, la feina feta... la riquesa, però no volen les persones
He arribat a la conclusió que expressa el títol, després de sentir unes quantes persones, dones i homes dins un autobús que malparlaven dels catalans, allò de “català, qui no te l’ha feta, te la farà” i altres contra els seus dirigents, especialment contra Mas.
Té voluntat de superar el TIL la nova Conselleria?
No dubteu que la política maquiavèl·lica de José Ramón Bauzá ho va deixar tot ben fermat, tant que em recorda la política del general dictador. Ho va deixar tot tan a punt de “pastora mia” que una vegada que s’ha posat en marxa la Conselleria progressista, sembla que han resultat incapaços de desfer-se del TIL del PP.
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- PP i Vox voten en contra d’invertir tres milions d’euros en ajudes a petites explotacions agràries
- La defensa de la llengua de Toni Nadal: «A Mallorca xerram català, no mallorquí»
- El primer tinent de batle de Petra va construir una bodega il·legal
- Clam davant del Parlament contra la llei macrourbanitzadora de PP-Vox: «No és un govern, és una promotora»