Joan Lladonet
Democràcia, aquesta és la qüestió
Començaré aquest escrit explicant que és un article d’opinió, que està caracteritzat per la subjectivitat, que quan escric el pensament d’algú, no he parlat amb ell, per assegurar-me que realment ho va dir o ho va escriure, que no pretén esser cap treball científic, sinó que pretén constatar l’estat de la situació a criteri meu.
A Gran Bretanya es pot decidir, a l’Estat espanyol, no
A Gran Bretanya es pot actuar democràticament, es pot exercir la democràcia, perquè els escocesos poden elegir el seu futur, poden decidir si volen anar junts amb els britànics o sols, com a poble escocès que són.
Em sorprèn... o no... que el PP sigui el partit més votat
Perquè té un expresident, Gabriel Cañellas, que va ser condemnat de prevaricació en el cas del túnel de Sóller, i l’altre expresident Aznar el va obligar a dimitir. Es va salvar de la presó per mor de la prescripció del delicte. Havia atorgat la feina a un amic i soci a canvi d’una doblerada, encara que fos per al partit o per a la Fundació Illes Balears.
Dels catalans només els interessen els imposts?
He arribat a fer-me aquesta pregunta (amb resposta) després de veure com es persegueix tot el que té a veure amb qüestions catalanes. Quan es parla tan malament del poble català, dels seus dirigents, dels seus partits majoritaris, de l’educació que s’imparteix a l’escola, de la seva llengua, del seu tarannà..., o com s’actua contra els qui el defensen, em fa pensar que la solució seria deixar que aquest poble no hagués de ser durant més temps espanyol per imperatiu legal, però com que no és així, sinó que es vol, fort i no et moguis, la seva submissió, és perquè alguna cosa, o molta cosa hi tenen a guanyar, encara que no ho vulguin reconèixer, fent unes balances fiscals a mida.
L’article salat és tan català com els que l’usam
El diumenge, 17 d’agost, vàrem poder llegir una entrevista que va fer Antoni Janer Torrens al catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona, al campaner Joan Veny, al diari Ara Balears. Vàrem poder gaudir de la seva saviesa en un temps que encara abunda la ignorància i la mala fe.
I després diran que no són nacionalistes espanyols!
Un diumenge calorós de juliol, al diari nacionalista espanyol ABC se li va ocórrer publicar en un espai de cinc pàgines completes, 100 argumentos para una España unida. A vegades no són arguments, ortodoxament parlant, sinó que són simples asseveracions.
D'aquesta Espanya es volen independitzar la majoria de catalans
A Màlaga s’han irritat perquè una botiga ha posat un rètol en català. L’empresa ha retirat el cartell, ha demanat disculpes i ha dit que no volia ofendre ningú. Ha semblat que havia comès una malifeta. L’escrit deia “Descomptes fins al 50%. Les rebaixes més refrescants”. El Diario Sur s’ha demanat al titular “¿Qué hace un anuncio en catalán en plena calle de Larios? Ningú no ha quedat indiferent davant tal desbarat.
Colonització i dret a decidir
Vull reflexionar sobre el que indica el títol d’aquest escrit. Segons les lleis internacionals els països colonitzats tenen dret a l’autodeterminació, és a dir, tenen el dret a decidir. Ara es tracta de saber si països que han estat colonitzats i que ha estat reconegut per la resta de països del món, han tengut un règim semblant de govern al que ha patit Catalunya.
Qui o què genera la mediocritat a l’escola?
Si pensau que trobareu una resposta concreta a aquesta pregunta, ja podeu acabar de llegir. No la trobareu, especialment si no la voleu trobar.
La persecució lingüística pitjor de la història
Francesc Ferrer i Gironès (senador en el grup socialista com a independent durant les tres primeres eleccions democràtiques, autor de centenars d’articles i molts de llibres), a la Introducció de La persecució política de la llengua catalana, escriu: “... la pèrdua del nostre idioma no significaria només que renunciem el patrimoni cultural, sinó especialment que no tenim consciència nacional i que no tenim voluntat de romandre integrats com a nació. Per això la llengua catalana representa un “plebiscit” i mitjançant el seu manteniment expressem la nostra voluntat nacional.
L’antifutbol també al mundial
No sé si la meva opinió sobre el futbol actual serà políticament incorrecte o no, però tampoc no em preocupa gaire. Des de fa uns quants anys he pogut escoltar opinions de tertulians a programes teòricament futbolístics, que no demostraven cap gran coneixement sobre la matèria.
Català, espanyol, prepotència i abús de poder
Si cau en les teves mans algun diari d’aquests de la caverna mediàtica et pots trobar amb notícies com aquesta: «Cruzada» contra el español. Un padre denuncia el acoso sufrido en el municipio de Tona por pedir más clases en castellano para sus hijos.
La nova reforma fiscal, una altra presa de pèl?
Això és el que a mi em sembla. Si no és així, és que no sé comptar i tot pot esser en aquesta vida. Perquè fins ara els que em pareix que no saben comptar són ells, els governants, o per ventura en saben massa.
Quina escola vol el PP de José Ramón Bauzá?
Sovint em faig aquesta pregunta. Més de 40 anys dedicat a l’ensenyament i no puc entendre res. Un president que deixa que una persona, Jaume Sastre, posi en perill la seva vida, abans que obrir la porta al diàleg. Bé s’ha fotografiat el Sr. José Ramón amb grupuscles que no tenen altra intenció que desestabilitzar la cohesió!
El president no té incompatibilitat, però navega en la irresponsabilitat
En el títol no m’he atrevit a posar que la navegació per la irresponsabilitat la fa sense rumb, perquè tal volta té un rumb ben marcat i el segueix cegament. El fet que s’hagi declarat compatible el negoci de la farmàcia amb l’exercici del càrrec de president, no crec que hagi de suposar cap tipus d’eufòria per part dels manaies del PP més propers.
President i consellera contra la comunitat educativa
Assabentar-te amb els mitjans de comunicació de la relació tant de la consellera com del president amb els membres de la comunitat educativa, fa que hagis d’estar contínuament amb els cabells drets, si en tens. Una vegada et poses a reflexionar sobre els fets, fa que sentis una gran vergonya per tenir uns governants tan inútils i tan mentiders.
Sordesa, ceguesa i molta xerrameca
Quasi totes les coses que passen tenen un motiu o una causa per succeir d’una manera determinada. Un accident de cotxe, un infant lesionat per anar en cotxe sense cadira de seguretat, un adolescent que se suïcida, una parella que se separa, una persona que es mor de fred, una persona que emmalalteix de fam, un aturat que es deprimeix, etc.
Preparada per defensar-se de l’odi que genera el PP, Sra. Cospedal?
La secretària general del PP ha acusat el president Mas i els partits independentistes de generar odi i divisió social, i ha afirmat després que l’odi acaba girant-se contra qui el genera.
Persecució, repressió i com burlar-se dels votants
Veure i escoltar els governants que ens han endossat la majoria d’electors cansa, avorreix i, a vegades, fa fàstic. Ja sé que dir això em pot costar que em facin prendre un litre d’oli de ricí.
El "pi" que volen arrabassar
És molt senzill mantenir aquest Pi ben cuidat, ja que no necessita que li dediquin massa atenció, perquè és un arbre que no requereix que l’entrecavin contínuament, ni que l’esmotxin; agraeix la pluja i reviu amb el sol, resisteix els vents i les tempestes, especialment si no li han restat defenses, si no l’han usat per fer llenya i foc, si no l’han incendiat, si no li han arrencat les branques.
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- PP i Vox voten en contra d’invertir tres milions d’euros en ajudes a petites explotacions agràries
- La defensa de la llengua de Toni Nadal: «A Mallorca xerram català, no mallorquí»
- El primer tinent de batle de Petra va construir una bodega il·legal
- Clam davant del Parlament contra la llei macrourbanitzadora de PP-Vox: «No és un govern, és una promotora»