muy nuboso
  • Màx: 21°
  • Mín: 17°
20°

El "pi" que volen arrabassar

És molt senzill mantenir aquest Pi ben cuidat, ja que no necessita que li dediquin massa atenció, perquè és un arbre que no requereix que l’entrecavin contínuament, ni que l’esmotxin; agraeix la pluja i reviu amb el sol, resisteix els vents i les tempestes, especialment si no li han restat defenses, si no l’han usat per fer llenya i foc, si no l’han incendiat, si no li han arrencat les branques. Aquest pi té una soca gruixada, unes arrels profundes que se submergeixen en molts de segles d’història, de branques en té tres, ben poderoses, que es reparteixen simètricament dins l’espai que ocupa el pi. Ningú que sàpiga usar la raó no s’atreviria a dir que aquell pi són tres, ni que les branques han quedat rompudes. En té tres. El Pi de les Tres Branques ha resistit els embats de tot tipus de temps, però els que han intentat fer-li més mal han estat els humans, uns humans que no eren els seus propietaris i se l’han volgut fer seu. Com que la soca era massa ampla i no la podien abastar, li han volgut serrar les branques, ho han intentat i ho han fet, però han tornat a brostar més fortes que mai. L’han incendiat, i ha tornat a reviure. Ara, una de les tres branques, que és la que va més bona, no atura de créixer i d’absorbir la saba que el fa reviure; les altres dues branques es troben com en un impàs, encara que té branquillons que fan augurar que continuaran creixen i reverdint. El Pi de les Tres Branques desitja tornar a esser el que fou en les èpoques de més esplendor.

Aquest primer paràgraf me’l va suggerir la peça històrica triada per Josep Maria Casasús, el diumenge, 4 de maig. L’escrit es titulava El Pi de les Tres Branques, escrit el 1904 per Miquel dels Sants Oliver, de Campanet (periodista, assagista, poeta i ideòleg del regionalisme, llicenciat en dret, fill de periodista, va col·laborar amb el seu pare a la revista setmanal La Roqueta, participà en la creació del diari L’Almudaina i arribà a dirigir La Vanguardia. Juntament amb Antoni Maria Alcover es va dedicar a la recuperació de la llengua catalana, a principi del segle XX). Aquest escrit em va suggerir la realitat metafòrica del Pi de les Tres Branques, metàfora acceptada culturalment, que s’ha convertit en un símbol. Vos en transcriuré uns quants fragments:

...Catalunya ha conegut i destriat el seu: el Pi de les Tres Branques. En ell hi troba, produït per la naturalesa, el símbol de la seva història: una arrel i tres soques, un poble i tres estats, una llengua i tres matisos, un esperit i tres legislacions. Ha nascut en les profundàries del temps, per conjunció miraculosa de la llavor caiguda, de la terra fecunda i de les sol·licitacions de l’ambient. [...] L’instint nacional descobreix aquesta majestat.

La visió de Miquel dels Sants Oliver interpreta un sol poble català i tres estats, que podrien ser confederals com havien estat en l’avior; una llengua i tres matisos, no veia matisos convertits en llengües com diuen els que volen destruir l’arbre i també veia un esperit i tres legislacions, lleis fetes des del mateix esperit lliure, no com una legislació que coneixem que s’enarbora per eliminar les llibertats.

Acabava l’article així: “Per això, amb íntima eloqüència, ens ofereix el trellat d’una constitució franca i popular, federativa i paccionada, que enllaça els pobles i no els ofega. Tal és el sentit polític de la terra catalana. [...] Sols el triomf de l’esperit catalanesc dins Espanya podria fer viables les grans solucions ibèriques i que si un dia comencés a realitzar-se tal ensomni, seria donant-se les mans Lusitània i Catalunya, per damunt les ombres sinistres de l’Escorial.”

Si Miquel dels Sants Oliver pogués veure el que passa avui, camí dels 14 anys del segle XXI, s’adonaria que el seu somni d’una Iberia en què brostàs l’esperit catalanesc està molt lluny de dur-se a terme. Que existeixen probabilitats de poder-se donar-se les mans Portugal i una branca del Pi de les Tres Branques, però que les ombres sinistres que sobrevolen l’Escorial són més vives que mai i que cerquen enterbolir i destruir l’esperit pacífic i pactista català.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per una de per aqui, fa mes de 8 anys

Ai, què ases! No havia vist l'atemptat!

Valoració:0menosmas
Per una de per aqui, fa mes de 8 anys

Què maco, Joan! Visca el Pi de les tres branques!

Valoració:2menosmas
Per Joan Miró Font, fa mes de 8 anys

Lusitània i Catalunya donar-se ses mans? Portugal sempre ha set més còmplice d'Espanya que no de Catalunya, de molt

Valoració:1menosmas
Per Jaume, fa mes de 8 anys

@Cucut

Por supuesto que uso la lengua mallorquina, pero no con vosotros. Para preservarla de la liquidación que pretendéis, no hay más remedio que usarla con quienes la quieren y respetan, y apartarla de quienes la quieren destruir, no vaya a ser que nos contagien algo.

Es lo que pasa con las especies invasoras como vuestra neolengua catalana: o la devolvemos a su tierra (cosa que la política catalanista, PP incluido, no permite ahora), o nos limitamos a refugiarnos de su agresión.

Sobrevivimos a Franco, y os sobreviviremos a vosotros (que habéis heredado de él hasta el diario).

Valoració:0menosmas
Per Xesc, fa mes de 8 anys

http://www.directe.cat/noticia/349643/el-futur-del-pi-de-les-tres-branques-esta-garantit

Valoració:0menosmas
Per Cucut., fa mes de 8 anys

A Jaume: Pens que qui "menosprecia NUESTRA la lengua mallorquina" és vostè: ni la usa!

Valoració:8menosmas
Per Jaume, fa mes de 8 anys

El gamberrismo siempre es censurable, y hay que respetar los símbolos de los demás.

Precisamente por eso, el residual catalanismo de Baleares debería desistir, abandonar su adoctrinamiento en las escuelas, y dejar de menospreciar nuestra lengua mallorquina, nuestros símbolos y nuestra identidad. Si queréis respeto, empezad por respetar la tierra que os acoge. Una minoría intentando imponer su criterio es una dictadura, y entregar Mallorca no lo conseguiréis sin un ejército (y con Bayo, en el 36, ni por esas).

Reiterando mi censura a la agresión contra los símbolos, podéis dar por buena la mutilación del árbol (que, por cierto, lleva años muerto). Según vosotros, el mallorquín no existe, y lo que hablamos es catalán, que tiene dos dialectos: occidental y oriental. Este invento lingüicida se ve bien reflejado ahora en el árbol, que para vosotros solo necesita dos ramas.

No sé de qué os quejáis. Mucho peor es la mutilación que promovéis vosotros, camino del árbol con una rama única, grande y libre, como todo el fascismo que os inspira. El Baleares, siempre en su línea franquista y antimallorquina fundacional.

Valoració:0menosmas
Per Joan Lladonet, fa mes de 8 anys

Quan vaig escriure aquest article encara no s'havia fet l'atemptat conbtra el Pi de les Tres Branques, arrabassant-li la central.

Valoració:10menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente