Els dies 24, 25 i 26 de novembre s'ha celebrat l’Encontre d'Escriptors en Llengua Catalana, organitzat per l’Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), el qual ha tengut lloc a Tortosa, centre geogràfic dels Països Catalans.

L'Encontre ha estat coordinat per Anna Pantinat i Mireia Sopena, i ha ofert al centenar d'autors assistents diverses activitats durant tot el cap de setmana. La cloenda de la trobada ha estat un dinar de germanor durant el qual s'ha fet pública la següent declaració, consensuada per la Junta Directiva de l'AELC i la Comissió Consultiva, formada pels presidents, vicepresidents, secretaris i coordinadores que han format part de la Junta de l'Associació.

La Declaració de Tortosa és en defensa dels drets professionals i culturals dels escriptors i traductors en llengua catalana, i diu així:

«Reunides a la ciutat de Tortosa, el 26 de novembre del 2023, amb motiu de l’Encontre d’Escriptors en Llengua Catalana, la Junta Directiva i la Comissió Consultiva de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) acorden fer pública aquesta declaració, que es basa en els antecedents següents:

• Primer. La literatura catalana és una literatura arrelada en la tradició, consolidada en el present i amb un immens potencial de futur. Som la literatura fundada per autors com Ramon Llull, Ausiàs March, Joanot Martorell, Bernat Metge i Isabel de Villena. Som hereus, entre d'altres, de Guimerà, Joan Alcover, Verdaguer, Rodoreda, Calders i Tísner, Maria Aurèlia Campany, Jordi Pere Cerdà, Joan Fuster, Estellés, Josep Maria Llompart i Maria-Mercè Marçal. Som els èxits i els reconeixements nacionals i internacionals dels autors d’avui i som la gran diversitat de veus i gèneres en què la nostra literatura s’expressa arreu: som narrativa i som poesia, som crítica i assaig, som literatura infantil i juvenil i som teatre, dietarisme, no-ficció. Som la traducció a la nostra llengua d’autors contemporanis i de clàssics de tots els temps. I som, també, la literatura que ha de venir: obres, gèneres i autories que no coneixem i que trobaran en el català un còmplice ideal per crear i expressar-se.
• Segon. La nostra és una llengua parlada en quatre estats d’Europa, amb deu milions de parlants potencials: els que l’han heretada com a primera llengua i els que se l’han feta seva perquè ells i la llengua s’han triat. Una llengua que troba les primeres manifestacions escrites al segle XII i que avui no només s’expressa als llibres, sinó també als mitjans de comunicació, a Internet, en l’audiovisual i en el conjunt de l’àmbit social. Una llengua, com totes, mereixedora de respecte, foment i cura, i que actualment es troba amenaçada a causa d’un atac orquestrat per part de diverses institucions públiques, cosa que implica l’incompliment sistemàtic de la Carta europea de les llengües minoritzades (1992), que els estats italià, francès i espanyol varen signar els anys 2000, 1999 i 1992, respectivament, i que aquest darrer va ratificar l’any 2001.
• Tercer. Els Països Catalans formen una unitat cultural rica i diversa, que s’expressa amb tots els seus accents i amb els matisos que cada territori ha incorporat en la seva vivència genuïna i particular d’una història i d’una tradició compartides. Per això el nostre àmbit de treball i creació, i també el nostre públic, es desplega en tots i cadascun dels pobles, ciutats i viles dels territoris de parla catalana i en totes aquelles persones que llegeixen, tradueixen i escriuen en la nostra llengua.

En conseqüència, i pels motius expressats, ens comprometem a treballar per avançar en els àmbits següents:

• Primer. El reconeixement i el respecte dels drets professionals dels escriptors i els traductors. No només pel que fa a la revisió urgent dels models de contracte acordats amb els representants editorials i la creació de models de contracte escènics, sinó també en relació amb qüestions com les bones pràctiques en premis literaris i la participació degudament remunerada d’autors a esdeveniments, o bé la necessitat de l’aprovació d’una legislació europea i estatal que reguli els usos de la intel·ligència artificial (IA) i que respecti de manera escrupolosa els nostres drets morals i la nostra propietat intel·lectual, amb una remuneració adequada i proporcionada.
• Segon. La defensa dels drets lingüístics i culturals dels catalanoparlants en general i dels autors literaris en particular. Cal, amb extrema urgència, que les institucions públiques posin fi als atacs a la nostra llengua i garanteixin sense excepció els drets recollits en documents com la Carta europea de les llengües minoritzades (1992) o la Declaració de Friburg sobre drets culturals (2007), que, al seu torn, té la base en la Declaració Universal dels Drets Humans (1948). Per una vida cultural i una creació plenes en la nostra llengua, cal que les administracions governamentals respectin i garanteixin aspectes com el coneixement, el prestigi i el foment de l’ús social del català, la llibertat d’expressió, el dret a la identitat cultural, el dret a la participació i l’accés a la cultura.
• Tercer. La vertebració territorial dels Països Catalans com a entitat lingüística i cultural per part de les institucions públiques. Es tracta d’un compromís recollit al punt b de l’article 7 de l’esmentada Carta, segons el qual les institucions han de vetllar pel «respecte de l’àrea geogràfica de cada llengua, de manera que assegurin que les divisions administratives ja existents o noves no constitueixen cap obstacle a la promoció d’aquesta llengua regional o minoritària». Cal, doncs, que les diverses entitats governamentals fomentin l’intercanvi i la cohesió dels territoris de parla catalana i, per descomptat, que posin fi immediatament a les mesures segregacionistes i aïllacionistes actuals.

Perquè hi tenim dret i perquè ens avalen la tasca de la Junta Directiva actual i la trajectòria de prop de mig segle dels membres de la Comissió Consultiva, així com la força i la sensibilitat de tots i cadascun dels nostres 1.810 associats, ens comprometem a defensar les accions i els valors recollits en aquesta declaració, i a emprendre les mesures pertinents, ja siguin en l’àmbit comunicatiu, diplomàtic o legal, per garantir de ple els drets professionals i culturals dels escriptors i traductors en llengua catalana».

Junta Directiva i Comissió Consultiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Tortosa, 26 de novembre del 2023