UPyD diu que els conflictes per la llengua són “inexistents”
El portaveu de UPyD a les Balears, Juan Luis Calbarro, ha assenyalat que els conflictes per la llengua són "inexistents" i suposen "malgastar el temps i l'energia". Ha asseverat que afirmar que una llengua és en perill d'extinció "només pot ser fruit de la ingenuïtat o del desig d'enganyar".
Les cooperatives d'educació reclamen la discriminació positiva del català
Les Cooperatives d'Ensenyament de les Balears han fet públic un manifest en el qual advoquen per la discriminació positiva del català, defensen que s'utilitzi com a llengua vehicular en l'educació i que es mantingui com es va aprovar en 1986 la Llei de Normalització Lingüística. En el manifest, les cooperatives que gestionen centres escolars on estudien uns 8.000 alumnes defensen el català com tret d'identitat de les Balears i la seva idoneïtat com llengua vehicular d'ensenyament, tal com ocorre en els esmentats col·legis, han assenyalat les entitats en un comunicat. Les escoles cooperatives recolzen l'ús habitual del català "en tots els contexts del centre", com a eina bàsica de relació entre els membres de la comunitat educativa, en la gestió i en les comunicacions externes. "En la llengua tenim la nostra força"
L’escola Mata de Jonc, blanc dels anticatalanistes
L'escola privada Mata de Jonc de Palma ha estat un altre pic blanc dels anticatalanistes. Dimecres a la nit, uns desconeguts entraren dins el recinte i hi feren nombroses pintades de caire espanyolista i nazi. Alumnes, pares i professors les descobriren ahir al matí en arribar al centre. Expressions del tipus "Heil Hitler" amb l'esvàstica al costat, banderes espanyoles amb la creu cèltica i frases lapidàries com "Aquí se habla español" i "Catalan no" estaven disseminades per la façana exterior i també per dins els patis interiors. Per sort, els autors no arribaren a entrar dins les aules.
El Govern diu que garanteix que tots els policies locals sabran català
El Govern informa que la formació dels policies locals garanteix el coneixement del català. Foto: A. Sepúlveda. El Govern ha informat avui que està garantit que tots els policies locals que exerceixin a les Balears sabran català perquè és obligatori estudiar-ho en el curs de capacitació per accedir a aquest treball. Malgrat que l'avantprojecte de llei de modificació de la Llei de Funció Pública elimina el coneixement del català com a requisit, el gerent de l'Escola Balear d'Administració Pública, Sergi Torrandell, ha explicat avui que el curs de capacitació per ser policia local a les Balears inclou 60 hores en formació de llengua catalana i és de superació obligada. D'aquesta manera, el curs de l'EBAP continua tenint el català en el seu currículum i garantirà que tots els que superin les proves.
Xiulets, empentes i crits fora de la Llonja
Mentre a l'interior de la Llonja es realitzava l'acte institucional del Dia de les Balears, a fora una cinquantena de joves independentistes protestaren amb una xiulada contra la política lingüística del Govern Bauzá. L'acte, convocat per Endavant Mallorca, acabà amb crits i empentes de la Policia. Els agents mantingueren els manifestants a més d'un centenar de metres de la Llonja. Els aturaren davant la Conselleria de Presidència i no els deixaren passar. Se sentien xiulets i crits.
Rafel Bosch: 'Farem un model lingüístic constitucional'
El Govern balear actua segons la sentència del català de l'alt tribunal a Catalunya: J. Torres. El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, ha defensat avui l'actuació del Govern en relació amb el català i el seu estatus jurídic i ha afirmat: "Nosaltres farem un model lingüístic constitucional". La diputada Esperança Marí li ha preguntat al conseller en el ple del Parlament com promourà l'ús social del català després de voler rebaixar el seu estatus jurídic en modificar la Llei de Funció Pública. Marí ha assegurat que rebaixar el grau de coneixement del català en l'accés a la funció pública "contribueix a desprestigiar la llengua entre la població", fa descendir la demanda de cursos de català i a més rebaixa el seu prestigi social. La diputada ha assegurat que el canvi de llei que proposa el Govern "és una il·legalitat perquè no compleix el que marca l'Estatut d'Autonomia".
L'OCB informa que l'avantprojecte de Llei de la Funció Pública ha rebut 12.000 al·legacions
L'Obra Cultural Balear ha informat que l'avantprojecte de Llei de Funció Pública del Govern ha rebut 12.000 al·legacions de ciutadans i entitats demanant la seva retirada, "una quantitat que no té precedents amb cap altra norma del període autonòmic", segons l'entitat.
El PP rebutja convocar el Consell Social de la Llengua Catalana
La comissió de Cultura, Educació i Esports del Parlament ha rebutjat avui, amb els vots en contra del PP, una proposició no de llei del grup socialista per instar al Govern a convocar com més aviat millor la comissió permanent i el ple del Consell de la Llengua Catalana.
Les xiulades pel català arriben al ple de Cort
Les xiulades i les protestes contra la rebaixa del català impulsada pel PP feren ahir una passa més. I és que una trentena d'independentistes ocuparen quasi la meitat de la sala de plens de Cort i mostraren el rebuig a la polèmica reforma de la Llei de funció pública. Davant ells, una quinzena de simpatitzants del PP i de l'anomenat Grup d'Acció Baléà donaren suport als regidors del PP. En tot cas, la majoria d'independentistes lluïa cartells de la campanya "A Mallorca, en català", tot i que la seva procedència militant era d'allò més variada: PSM, Iniciativa, Esquerra, Maulets, Endavant i el sindicat STEI-i, entre d'altres. Els independentistes aplaudiren totes les intervencions de Jordi Sastre i Pere Felip, líders de la Federació d'associacions de veïns de Palma i de l'entitat veïnal de Santa Catalina, respectivament. El batle d'Inca recula amb la moció sobre el català
La coalició PSM-IV-ExM no assistirà als Premis Ciutat de Palma
La coalició PSM-IV-ExM ha anunciat que no estarà present en el lliurament dels Premis Ciutat de Palma que organitza Cort perquè l'actual equip de Govern municipal "els ha recuperat en castellà", i ha reiterat el seu rebuig a "els atacs continus del PP a la llengua i la cultura catalana".
El problema del PP
El problema del PP no té cap relació amb els dois que fa amb el català que, per una banda, no canvien res substancialment i, per l'altra, no li provocaran cap erosió perquè l'oposició que aixequen no és transversal, està molt acotada socialment. N'és la prova que des que IB3 és bilingüe ha pujat molt en audiència. I evidentment encara molt manco el problema del PP pot ser, ni remotament, Antoni Pastor.
"Cap dels 3 treballadors de Son Espases no m'entengué en català"
"Si bé no podem pretendre que tothom que viu a l'Illa sàpiga expressar-se en la nostra llengua, sí que s'ha de fer l'esforç per part de tots almenys perquè l'entenguin (sic)". Aquesta és la resposta que va rebre el ciutadà Albert Cànoves de la cap d'Atenció a l'Usuari de l'hospital de Son Espases, Ángela Tumbarello, a la reclamació que registrà demanant els motius pels quals cap dels tres treballadors del centre sanitari esmentat als quals s'adreçà no l'entengué quan els parlava en català, llengua oficial a les Balears. "El desembre passat vaig acudir a Son Espases a fer-me una prova mèdica. A la recepció del Departament de Radiologia, on havia de fer-me la prova, ja no em varen comprendre. Vaig parlar en català i no m'entenien.
UGT exigeix la retirada de la reforma de la Llei de Funció Pública perquè vulnera la Constitució
El sindicat UGT ha presentat avui al·legacions a l'avantprojecte de modificació de la Llei de Funció Pública que es tramita en el Parlament per considerar que vulnera la Constitució, l'Estatut balear, l'estatut bàsic de l'empleat públic i la llei de normalització lingüística.
El PSM de Menorca promou mocions municipals contra la nova Llei de la Funció Pública
El PSM de Menorca ha anunciat la presentació de mocions en els ajuntaments de l'illa on compta amb representació perquè els plens municipals es pronunciïn contra l'avantprojecte de modificació de la Llei de la Funció Pública de les Balears.
Allau d’al·legacions
Els registres de Balears tenen una feinada. Feia estona que una iniciativa no rebia tantes al·legacions. L'avantprojecte de modificació de la Llei de funció pública que arracona el català no agrada als ciutadans, que aquests dies han presentat una allau d'al·legacions. Diverses entitats s'han mobilitzat per aconseguir suports i l'Obra Cultural Balear ha arribat a recollir-ne més de 3.000. També la plataforma Ciutadans per la Llengua ha fet córrer per internet un model d'al·legacions perquè els qui ho vulguin mostrin rebuig a la llei que prepara el Govern de José Ramón Bauzá. Una primera escenificació de l'oposició ciutadana a aquesta normativa que buida de contingut la Llei de normalització lingüística tingué lloc ahir dematí. Una cinquantena de persones, encapçalades pel president de l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, es varen concentrar davant el Consolat de Mar i tot seguit es varen dirigir a la seu de la Conselleria de Presidència per registrar les primeres 500 al·legacions.
El Govern capola la Llei de normalització
El Govern de José Ramón Bauzá capola els principals preceptes de la Llei de normalització lingüística i ho fa per la porta de darrere, canviant una altra llei. Tot i que havia dit que no la modificaria, ara aprofita la revisió de la Llei de funció pública, que es fa perquè el català deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració, per deixar sense contingut bona part dels eixos de la Llei de normalització, aprovada per consens ara fa més de 25 anys, quan també governava el PP.
El pragmatisme s’apodera de l’IRL
Una absoluta cordialitat fou ahir la nota dominant en la primera reunió de la legislatura de la junta rectora de l'Institut Ramon Llull, que se celebrà al Consolat de Mar amb la presència dels presidents del Govern balear, José Ramón Bauzá, i de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. L'ordre del dia se centrà en les línies estratègiques d'actuació per als propers anys. Les diferències ideològiques de tots dos governs, sobretot en matèria lingüística, no seran cap obstacle per treure profit econòmic, turístic i cultural a l'IRL, una institució que, en paraules del seu director, Vicenç Villatoro, ha de ser "reexplicada i resituada" en la projecció exterior de la cultura i els productes culturals. "Aquest Govern no ha discutit mai que les Illes Balears formen part d'un territori amb una llengua comuna. Les diferències de plantejament al voltant del model lingüístic no suposen cap problema", afirmà el conseller d'Educació, Cultura i Universitats de l'Executiu insular, Rafel Bosch, una vegada finalitzada la reunió. Mas i Bauzá coincideixen en la necessitat d'aplicar ajusts per aixecar l'economia
Coincidència de Bauzá i Mas en les mesures contra el deute
Somriures, copets a l'esquena i cap discrepància. El president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, i el president de Catalunya, Artur Mas, varen evitar ahir dematí parlar de cap tema que els distanciàs. Mas era a Palma per la reunió de la junta rectora de l'Institut Ramon Llull, però en la seva primera visita oficial a les Illes Balears també va parlar amb Bauzá d'altres qüestions que els afecten a tots dos, com l'economia i les retallades. Després de la reunió, quan atenien els mitjans, a Bauzá tan sols se li va gelar el somriure quan Mas va dir que les Illes Balears i Catalunya formen part d'un territori "comú des d'un punt de vista cultural" i amb "molts altres llaços sentimentals". El president de la Generalitat va insistir diverses vegades en els termes "llengua comuna" i "territori comú".
El Parlament demana que no calgui saber català a la Sanitat
El PP diu que "no podem privar els ciutadans de bons especialistes per qüestions lingüístiques". Foto: M. À. Cañellas. Amb els únics vots del PP i el rebuig de l'oposició (PSIB i PSM), el Parlament aprovà ahir una iniciativa dels populars que demana al Govern la modificació de la normativa actual per tal que el català deixi de ser un requisit per accedir a fer feina en el sistema sanitari públic de les Illes i passi a ser un mèrit. En la Comissió de Sanitat del Parlament, la diputada popular Catalina Palau defensà que el requisit del català és un obstacle a l'hora de cobrir les necessitats sanitàries de les Illes, sobretot a determinats centres de Menorca, Eivissa i Formentera. També indicà que cal recuperar el "sentit comú" entorn de la llengua, acabar amb els "disbarats" i no seguir amb "imposicions anòmales". Conclogué la defensa del bilingüisme assegurant que "al pacient no li interessa en quin idioma se li dirigeix un professional de la sanitat".
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Vidal comença una «campanya de pressió» perquè el nou canal de RTVE en català arribi a les Balears
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- ‘Microcosmos mironià vs. microcosmos lul·lià’, de Montserrat Farràs, analitza les semblances entre dos genis