La decisió de la majoria parlamentària de presentar un recurs d'inconstitucionalitat als Pressupostos Generals de l'Estat, fonamentada en que no atenen el fet insular i són discriminatoris per la ciutadania de les Illes Balears, ens provoca diversos sentiments. Sentiments contradictoris, certament.

En primer lloc, una lleugera satisfacció pel que té de gest de dignitat de la majoria de la Cambra davant la continuada, reiterada i endèmica marginació a la qual ens sotmet l'Estat espanyol.

Al mateix temps, sent molta indiferència, perquè, al cap i a la fi, la meva confiança en el Tribunal Constitucional es valora en punts negatius, és a dir, el Tribunal fallarà en contra dels interessos de la ciutadania de les Illes Balears i, en els temps que corren, no es pot descartar que acabi perseguint els recurrents.

La votació al Parlament em provoca, també, vergonya aliena. Pels diputats del PSIB i, sobretot pels d'Unides Podem, que han votat en contra dels interessos de la ciutadania de les Illes Balears, simplement perquè els seus caps madrilenys els ho han ordenat. I per acabat de quedar ben retratats, apareixen en aquesta foto de la traïció al seu poble acompanyats dels diputats de Vox.

Finalment, digueu-me il·lús, sent un bri d'esperança. No és el meu cas, però una part important dels nostres conciutadans han de menester passar per totes aquestes etapes abans de veure el que no veuen o encara no volen veure: que Espanya és un molt mal negoci per la ciutadania de les Balears.