Així canten al Correllengua els valencians Obrint Pas, que demà seran a Palma per participar en la festa d'arribada del Correllengua a la plaça de Cort. El Correllengua va néixer, precisament, a Palma, l'any 1995 per iniciativa de Joves de Mallorca per la Llengua. La idea inicial es basava en un acte que havien promogut els Esplais de Mallorca l'any 1983, que havien fet arribar la "Flama de la Llengua" des de Palma fins a Lluc. Allà construïren el monument a la llengua catalana.
Després del primer Correllengua -en Miquel Fullana encengué la primera torxa, en Toni Prats va fer el primer relleu i na Neus Picó i en Guillem Balboa en llegiren el manifest-, la iniciativa s'estengué per la resta de territoris de parla catalana, sempre amb un gran èxit de participació.
Primer va ser el País Valencià, després el Principat, la Catalunya Nord, Menorca, Eivissa i Formentera.
Del primer Correllengua record l'emoció (i la grata sorpresa) de veure l'espectacular participació que anava sumant poble rere poble, la feinada que feren les comissions organitzadores locals, la rebuda increïble a Petra, el relleu protagonitzat per una trentena de policies locals de Palma, els nuvis de Llubí agafant la torxa moments abans de casar-se, les apoteòsiques entrades a Santa Maria i Inca...
De la segona edició també guard records molt especials: la impactant arribada a Maria de la Salut, el creixement important que va experimentar el recorregut, la convivència durant dies amb tot l'equip i, és clar, l'arribada a una plaça Major de Palma plena a vessar, que després de donar la benvinguda a les diverses torxes va constituir aquell gran mosaic amb el lema "Som comunitat històrica".
També tenc preciosos records del Correllengua del 1999 i del de 2003 (tenc un article dedicat a l'arribada de la Flama a Porreres i de la metafòrica posada en peus d'en Pepo, que feia les seves primeres passes després d'haver tengut un greu accident de moto). La cinquena edició, la del 2007, no la vaig viure de tan a dins, encara que a algunes poblacions varen coincidir els actes del Correllengua i els de la campanya SUS Mallorca!, a la qual em vaig dedicar aquell any.
Ara tenim en marxa una nova edició del Correllengua, que ja ha cobert una sèrie d'etapes (ha passat ja per Lluc, Esporles, Valldemossa, Deià, Sóller, Fornalutx, Santa Eugènia, Biniali, Binissalem, Consell, Alaró, Lloseta, Biniamar, Mancor de la Vall, Llucmajor, Randa, Algaida, Pina, Montuïri, Lloret, Sencelles, Costitx, Sant Joan, Sineu Llubí, Muro, Santa Margalida, Maria de la Salut i Ariany i diversos centres d'ensenyament). Avui és a la UIB, demà serà voltant per les barriades de Palma (si hi voleu participar anau a fer el darrer relleu a les 19 hores a la plaça Major).
El Correllengua del 2010 és el més ambiciós de tots els que s'han planificat a Mallorca i depèn de tots nosaltres que sigui també el més participat.
Paga la pena, en els moments actuals, fer el gest simbòlic de participar en aquesta gran mobilització social que és el Correllengua. Una preciosa activitat plena de simbolisme i plena d'optimisme, d'alegria i d'amor per un dels tresors més preuats que tenim com a col·lectiu, com a poble: la nostra llengua.
I, si hem començat amb els acords d'Obrint Pas, acabam amb la lletra composta per en Titot (avui actua a la UIB i dia 8 de maig a Petra amb el grup Brams) i dedicada, també, al Correllengua:
"La flama resta encesa
i així la llengua no mor:
si cultura és riquesa,
aquest és nostre tresor.
De Salses a Guardamar,
de Fraga a Maó,
la flama resta encesa
i ens encomana escalfor"
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Això de "som comunitat històrica" és una bajanada. Naltros som una nació, balear, catalana o fins i tot occitana, però una nació, res d'una comunitat històrica espanyola. Per altra banda, jo crec que es peca un poc d'excés d'esperit festiu: sa cosa potser no està per festes mentre et segueixen maltractant per parlar català, falta una mobilització en aquest sentit, d'actuar col·lectivament i fins i tot a l'instant quan algú és maltractat o maltractada per expressar-se en català. I per acabar dir que entre tant de manifestant festiu, hi ha realment majoria de gent que s'expressi en català davant es no catalanoparlants, fins i tot davant aquells qui no són agressius, que són majoria?
Que suerte poder preocuparte de estas cosas...