La Plataforma per la Llengua ha participat aquesta setmana en la cinquena edició d'HIGA, una trobada internacional de joves parlants de llengües minoritzades organitzada per l'organització homònima amb el suport de l'Ajuntament de Vitòria i la Universitat del País Basc. L'esdeveniment s'ha allargat entre el dilluns 14 de juliol i el divendres, 18 de juliol, i ha analitzat temes com ara la intersecció entre l'art i l'activisme lingüístic, i la relació de la tecnologia i el medi ambient amb la revitalització lingüística. L'entitat ha intervingut en una taula rodona sobre llengües minoritzades a illes del Mediterrani, que ha comparat les realitats de les Illes Balears, Sardenya, Còrsega i Sicília, tenint en compte l'impacte del turisme, la gentrificació i les estratègies de resistència i revitalització.
Maria de Lluc Muñoz, responsable tècnica de l'àmbit d'internacional de la Plataforma per la Llengua, ha estat la representant de l'entitat a les jornades, i ha parlat del cas del català a les Illes Balears. Muñoz hi ha explicat que la població d'aquest territori ha crescut un 85,2 % des del 1983 (quan el creixement poblacional de l'Estat espanyol d'aleshores ençà ha estat del 26,2 %) pel boom del turisme, que ha atret milers de treballadors i famílies, tot i que, en molts casos, per a tenir feines precàries, temporals i mal pagades. Actualment, tan sols el 52,94 % dels habitants de les Illes Balears hi ha nascut, i és un dels territoris d'Europa amb més població nascuda fora, fet que ha tengut un impacte lingüístic per les dificultats d'integrar en català els nouvinguts. A més, aquest model econòmic basat en el turisme ha generat un increment en el preu de l'habitatge que dificulta l'emancipació juvenil de la població local i que, alhora, sí que permet que estrangers amb més poder adquisitiu puguin comprar-hi habitatge (el 32,6 % dels pisos venuts el 2024 van ser comprats per estrangers amb més poder adquisitiu) a territoris en què fins ara no hi havia hagut substitució lingüística.
La trobada ha comptat amb l'assistència d'uns 85 representants de 68 llengües minoritzades dels cinc continents. Durant els cinc dies que ha durat la trobada, hi ha hagut ponències sobre la situació de les llengües minoritzades a Abya Yala -el continent americà-, l'afectació de la mineria a les comunitats indígenes d'Europa, la bretxa digital i la interseccionalitat en l'activisme, tallers d'eusquera, creació oral improvisada en llengües minoritzades, narratives comunitàries i mapping d'espais lingüístics i finançament de projectes. A més, a les taules rodones també s'ha abordat la supervivència de comunitats i llengües en contextos de població desplaçada, de tecnologia per al bé comú en comunitats indígenes en perill d'extinció, i de llengües, cultura i poder juvenil.
El model econòmic basat en el turisme posa en risc el català
La Plataforma per la Llengua ja ha alertat en diferents ocasions de l'impacte lingüístic del turisme. El novembre passat l'entitat ja va exposar en un seminari a Palma que el model turístic de les Illes Balears posa en risc la llengua pròpia. El debat, que va comptar amb Guillem Colom, professor de la Universitat de Glasgow i investigador sobre cultura catalana contemporània; Joan Miralles, doctor en sociologia del turisme, i Pere Joan Femenia, representant de Joventut pel Clima - Fridays for Future Mallorca, va servir per constatar que, amb el procés de residencialització del turisme, el turista considera que té drets envers el territori i exigeix canvis sociolingüístics.
A més, aquest juny, el primer seminari del Més Semicercles del 2025 també va tornar a denunciar que el model econòmic basat en el turisme no afavoreix l'arrelament lingüístic. En aquesta ocasió, en el debat, organitzat a Terrassa, hi varen participar el filòleg i activista Gerard Furest i l'analista polític Saoka Kingolo, responsable del projecte 'Xerrem' de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL). Furest hi va explicar que el model importa mà d'obra barata constantment, sense garantia de progrés social, fet que no afavoreix que aquesta població pugui arrelar a la societat. Per a continuar abordant la relació entre llengua i turisme, la Plataforma per la Llengua organitzarà a principis d'agost un nou col·loqui sobre la temàtica a Eivissa.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El gran causant de la pèrdua d'ús social del català és la forestificació.
Ben segur que les dades d'aquest estudi són reals, precises. Només hi afegiríem que a Madrid o a Sevilla o a Granada, llocs a on s'ha començat a denunciar els problemes que comença a provocar el turisme intensiu, no afecten l'ús normal de la llengua castellana. Ben alerta que estaran a consentir-ho les autoritats espanyoles. És a dir que un problema principal que tenim és la subordinació legal i política a l'autoritat espanyola, del qual deriven tota la resta.
A la tal Muñoz (sic) se le olvidó decir que pese a lo extremadamente difícil del momento hay entidades que lo ponen todo en el asador para que el catalán no retroceda ni un milímetro. Pongamos que hablo de ULTIMA HORA y/o DIARIO DE MALLORCA, entre otros. No hi ha por.