És tan gran la bufetada que ha rebut UM que tot el que no sigui conjugar el verb renovar és tirar aigua a la mar. Altres partits han sofert i pateixen calamitats molt difícils de superar. Recordem el PSOE de Filesa i els GAL dels temps de González. I vegem el PP actual: semiofegat en l'àmbit estatal per la corretja de Gürtel i en estat catatònic des d'una perspectiva balear, amb empresonats, condemnats, imputats i abonament de fiances, en algun cas multimilionàries.
Però la ferida que pateix UM és més profunda, molt més difícil de curar. Quan el PSOE travessava hores baixes sempre mantenia el poder a algunes autonomies i, a més, tenia el suport de la Internacional Socialista. El PP actual menja morena a l'oposició, però controla comunitats tan importants com Madrid i València, entre d'altres. Els de les balears no estan tots sols.
Per UM, la situació és molt més difícil. Són una formació petita d'una illa petita, ara cosida d'escàndols. Fins ara havia conseguit ser frontissa durant més d'un quart de segle. Ara només poden coninuar endavant a força de renovar i d'aportar aigua novella que passi per davall dels ponts de la democràcia. I sense perdre de vista que la defensa dels interessos de Mallorca, la lluita contra l'espoli propiciat pel centralisme i la defensa dels valors més preuats del país han de ser el seu principal actiu. No cal oblidar que Melià rebé el vot en blanc (en realitat en contra) d'un 30 per cent dels més de 400 compromissaris. És molt, però demostra que es tracta d'una organització viva, és a dir, amb no poques contradiccions. Tanmateix, és a partir de la solució d'aquestes contradiccions que es pot mantenir l'esperança d'avançar.
