La balada d'en Jordi Roca

Cuando vio el patíbulo, siguió el paso más ligero, como si viera un trono. Los señores jefes le hicieron llevarse el puro de la boca. Le taparon los ojos y le dispararon cuatro balas. Después, la comunidad que le había acompañado, le volvió a la iglesia, le hicieron las exequias y lo llevaron al cementerio. El mismo día 25 de febrero concluyó la sumaria contra Jorge Roca, el cual, mientras Rosselló usurpaba, forzó la matrona del predio con todas las atrocidades de la carne. El demonio le cerró los ojos, porque era de casa acomodada. Dios le castigó y a los cuatro días de mayo en la Torre de los Jesuitas de esta Manacor se hizo un tablado y a las ocho de la mañana el Botxí lo sentó en un burro y partieron al patíbulo con el clero en procesión, muchísima gente del pueblo y de todas las villas que vinieron para verlo.

Le pusieron la argolla y el desgraciado Jorge rompió con estas palabras: hermanos míos, perdonadme. Puesto al patíbulo le dieron vuelta de garrote y después el Ecónomo hizo una plática instando a los padres a tener alejados los hijos de la concupiscencia. La versió oficial no quadrava. El comportament dels dos protagonistes era massa divergent. La gent ho sabia, com se saben les coses a qualsevol poble. Jordi Roca mantenia relacions amb la madona de la possessió. Rosselló, un militar de permís coneixedor dels encontres furtius, va aprofitar una de les visites de Jordi Roca per anar a robar. Un missatge el va trobar i Rosselló li clavà un ganivet. El ferit va anar a donar avís i, quan els veïnats arribaren, trobaren en Jordi Roca a la cambra de la madona. Era dia 2 de febrer i la Candelera es va posar a plorar.

El doble judici va ser immediat. Rosselló, per la condició de militar, seria afusellat entre militars i capellans. Jordi Roca no mereixia aquest privilegi; per calça d’arena, forca o garrot, l’execució seria pública (repugna escriure que seria "ajusticiat"). Jordi Roca no va revelar els amors clandestins. Ella no va anar a declarar en el judici. El poble, amb tants de silencis, s’indignà mentre cantava un romanç aclaridor:

Per aquella gran miloca
que hi ha dins el Caparó
mataran en Rosselló
i llavors en Jordi Roca.
Madona d’es Caparó,
ja vos podeu agraciar
que per vós han de matar
en Roca i en Rosselló.
Madona des Caparó,
assegut a sa cadira,
en Jordi Roca vos crida
perquè sou sa seva vida
i espera es vostro perdó

Aquell relat va passar de pares a fills, durant més de cent anys, fins que, ara n’ha fet cinquanta, Guillem d’Efak va transformar i adoptar el romanç per fer-ne una cançó; un clam en defensa de la vida. Va afegir al relat la pregunta que es feia el poble: "La gent que passa pel carrers demana: ‘I quin delicte ha comès en Jordi Roca per tenir tanta severitat amb ell?’. ‘Estimava! Estimava i el varen prendre per lladre!’". I va concloure el darrer pensament, en capella, del jove condemnat:

Mai més no podré dir:
T’estim! T’estim! T’estim!
Perquè demà, de matinada
m’hauran donat garrot.

L’any 1963, quan Guillem va enregistrar la cançó, acabaven d’afusellar Julián Grimau. Manuel Fraga Iribarne, ministre espanyol d’Informació, explicà a la premsa internacional que l’afusellaven malferit, perquè s’havia tirat per la finestra de les dependències on declarava amb les mans emmanillades. No seria el darrer Jordi Roca.