Va ser un assassinat sàdic, pervers, execrable. I molt covard. El crim més ignominiós de la història...

Com fan sovint a les pel·lícules que comencen amb l’escena d’un desastre, va bé rebobinar...

En el capítol Una dona putejada, dins del llibre Blues amb dones, vaig evocar la presentació...

Les Illes Balears i Pitiüses no commemoren enguany el tricentenari d’aquest 11 de setembre de 2014, perquè Mallorca va ser el darrer bastió en l’enfrontament de la Nació Catalana contra Felip V i va resistir fins el dia 11 de juliol de 1715 sota el comandament de Josep Antoni de Rubí, el qui havia estat capità de la Coronela de Barcelona i que, amb 400 homes, va crear la de Palma, amb el mateix objectiu Donec perficiam (fins a reeixir!).

Fa dues setmanes, juntament amb l'amic historiador Guillem Morro, vaig participar a la Casa Llarga a una taula per parlar de la Guerra de Successió a Mallorca, amb una xerrada que aquests dies he escampat a part i a banda, amb perspectives molt variades. Justament aquell vespre, per qüestió de salut, no hi va ser present Jaume Santandreu, el nostre particular Santvicentdepaul, a qui volia brindar un suggeriment. Ho faig ara des d'aquest espai.

En Xavier Antich Artigues, a imitació d'iniciatives similars, fa un mes i mig va crear al 'feisbuc' una pàgina que ha merescut centenars de comentaris de tot color.

Les clavegueres de l'estat disposen d'especialistes en manipular l'opinió pública. Adolfo Suárez presumia de l'èxit assolit amb la nomenclatura “transició democràtica”, per evitar el nom coherent amb als cànons de la historiografia: “restauració borbònica” (en aquest cas, per designació franquista). Ara, arran de les eleccions europees, s'ha repetit la distracció i els corifeus de Madrid s'han fet altaveus d'uns tòpics que, sense ser incerts, amaguen lectures més precises.

La iniciativa social i popular més transcendent a casa nostra dels darrers anys és l'Assemblea de Docents de les Illes Balears, un col·lectiu que ha esdevingut un catalitzador que, sense girar l'esquena a ningú, ha anat més enllà de l'àmbit dels partits polítics i dels sindicats, en defensa de tot el sector educatiu.

Na Margalida Capellà, mestra, periodista, dona inquieta, compromesa i fenera, ens ha posat a l’aparador un tercer volum de VEUS REPUBLICANES.