Ferran Aguiló

Guanyaran els «bons» aquesta vegada?

Ferran Aguiló27/07/07 0:00

En contra del meu costum vull recordar que la ubicació de l'hospital que ha de substituir el de Son Dureta es va publicar aquí quan encara ens volien fer creure que es debatien entre tres possibles indrets. Més tard hem sabut que mai no s'analitzaren les altres tres propostes i que tot estava dat i beneït abans de les eleccions que, per primera i única vegada, guanyà el senyor Matas. Posats a recordar, cal ser sincers i dir que jo no sabia la finca exacta, només la zona, i que havia arribat a aquesta conclusió després de saber qui havia comprat terrenys per allà i com s'havia desviat el projecte del Segon Cinturó fins a fer propera a l'hospital la confluència amb la carretera de Valldemossa. No reivindic res més que la veterania en la lluita contra aquesta ubicació que, a més de servir l'especulació més rapinyaire i d'atemptar el conjunt patrimonial de La Real, deixarà enlaire el futur de Son Dureta, crearà problemes de trànsit i, com s'ha demostrat, amb el seu vergonyós retard afavoreix el negoci de la salut.

===

El tema de l'esperpèntica concessió mereix un capítol a part i deixà la professionalitat pel terra de tots els col·lectius que, voluntàriament o forçats per l'ímpetu matista, hi participaren. Des del Consell Consultiu als Col·legis Oficials d'Enginyers i d'Economistes, tots posaren la seva credibilitat al servei dels interessos del president fugitiu, i la perderen. Uns més que els altres, és vera, perquè els enginyers, fins i tot, es negaren que es fes públic el nom dels participants en l'informe, amb la qual cosa no podem saber si tenen incompatibilitat legal. De república bananera. Però el més greu, el que reuneix majors sospites i, fins i tot, podria crear irresolubles problemes a les administracions, és la compra de la finca, des de la valoració que no suporta referències objectives fins a la requalificació dels terrenys, feta per la via d'urgència i d'alegal manera.

===

Però tot això ja ho sabeu, fins i tot ho heu llegit en aquestes mateixes planes. Pens que la lluita contra aquesta decisió ha estat rigorosa i participativa, de tal manera que, quan se sabé que hi hauria un govern diferent del que fort i no et moguis volia construir Son Espases, esclatà una esperança ben fonamentada en les declaracions dels partits governants i en la seva pròpia història. Som en aquest punt "estudi legal de la situació, a instàncies del govern Antich, i diverses causes obertes en els jutjats" i ara s'han de prendre decisions radicals. Em tem "i per això he volgut recordar la meva oposició al projecte matista" que el marge de maniobra s'estreny, que no podrem desfer allò que els neocons deixaren «lligat i ben lligat» sense caure en la tudadissa d'obscenes quantitats de doblers. No sé si serà avui "que segons fonts ben informades es farà pública la situació legal" o després de l'estiu, però em tem que haurem de donar la batalla per perduda i vestir-nos amb la raonable resignació. Voldria equivocar-me, però el pastís que preparà el senyor Matas als seus amics és massa llépol per no haver-ne assegurat la tovada. En aquest país, l'excepcional és que guanyin els bons.