Destruir el president

En democràcia, tant acarnissament en l'atac personal no es recordava des dels temps de Manuel Azaña, els anys trenta, en què la dreta d'aleshores el convertí en l'objectiu de les seves invectives. A Azaña el presentaven com un ésser sense entranyes, quasi inhumà. Aleshores no hi havia televisió, i aquest tipus de campanyes funcionaven. Avui en dia ja no és possible destruir la imatge per aquest camí. S'han de cercar altres tipus de desqualificiacions, i sembla que la de «babau» és l'elegida. El volen presentar com un home dèbil, ingenu i sense fermesa, que se'n va amb el darrer que li parla, i que per això cedirà a les exigències de los catalanes, com si això fos la fi de l'Estat espanyol. Però és molt possible que s'equivoquin d'estratègia. Avui en dia els ciutadans són molt més madurs que fa setanta anys i saben respondre amb ironia, tranquil·litat i intel·ligència als atacs personals desaforats. Qui carrega contra la persona és perquè no té idees substancials que defensar i mostra el llautó de la seva impotència.