Escoltar Carlos Fuentes al Club Pollença va ser un plaer per molts de motius. Pel que digué i per com ho digué, amb una estructuració de la xerrada que no deixava cap mot a l'atzar. S'ho pagà anar fins allà dalt, amb la vessa que em fa sortir de Palma, perquè vaig poder comprovar que l'optimisme no és patrimoni dels innocents ni dels fills de puta que confonen futur amb els rendiments de les seves inversions. I això tan senzill conhorta moltíssim. Des del coneixement, que li vessa, es demostrà esperançat en el futur, malgrat que aquest mateix coneixement li impedeix pontificar sobre les noves formes de participació ciutadana, del necessari enfrontament al poder en mans d'uns pocs i de la imprescindible redistribució de la riquesa. I no és un acte de fe, de creença en les capacitats de l'espècie o en les necessitats de canviar el rumb abans del caos. No, és molt més estimulant que tota aquesta catralada de rousseaunians benintencionats que es neguen a creure en la il·limitada capacitat de l'home per a fer i fer-se mal, perquè la seva esperança neix del coneixement, de l'observació de les societats, del que es cou en els moviments cridats a substituir unes estructures, en el millor dels casos, obsoletes, quan no manifestament opressores. És a partir d'aquesta anàlisi que la globalitat se'ns presenta com un instrument contra la uniformització, perquè és una globalitat feta de localitat. En paraules seves: «no hi ha globalitat que valgui si no hi ha localitat que serveixi». Esper que els organitzadors tenguin la bona idea de publicar la conferència, perquè jo només em veig amb coratge de fer apologia de l'esperança que vessava, que ha de ser la de molts. Si es publica i ho llegiu, a canvi de perdre-us l'entusiame del directe tampoc haureu de passar per la vergonya de veure'l assegut davall una pancarta de la Conselleria de Turisme plena de colorins i missatges, gairebé la mateixa que utilitzarien per a un concurs de misses o un podi ciclista. Una sort si vos l'estalviau.

Acús rebut de la còpia de la carta del vicepresident Sampol a la consellera Caro amb motiu del meu comentari sobre la fotografia que encapçala la campanya contra la pirateria musical. I mirau com són les coses: allà on la consellera hi veu la silueta d'un home negre i no en té cap tipus de dubte, i jo m'hi veia a mi o qualsevol home amb poc pèl com jo, inclosos els negres, el senyor Sampol no està segur del que hi veu, perquè no està en condicions d'assegurar que la silueta sigui d'un home o d'una dona. Devem tenir coses més interessants o, almanco, divertides que esbrinar el sexe i procedència del representat. Això sí, una altra vegada, els publicistes que cobren per això, no haurien de deixar tant lloc al dubte; perquè el dubte sobre qüestions tan llenegadisses com el foment de la xenofòbia, tant si és raonable com no, és un perillós error i un brou de controvèrsies on només hi pesquen a gust els feixistes.