La Plataforma per la Llengua Illes Balears i el Moviment per l'Escola en Català organitzen una taula redona el divendres 9 de maig per a analitzar el paper de l'escola a l'hora d'augmentar l'ús social de la llengua i com a eina per garantir els drets lingüístics de la ciutadania. L'acte tendrà lloc a les 18.30 h a la llibreria Rata Corner de Palma, i comptarà amb la participació de la professora de la Universitat de les Illes Balears Elga Cremades i d'Iñaki Aicart, portaveu de l'Assemblea de Docents.
Amb el títol 'La llengua a l'escola: drets lingüístics i diversitat', la sessió serà moderada pel periodista d'IB3 Nofre Pasqual, el qual aprofundirà en la situació actual del català com a llengua vehicular a les escoles. Els ponents abordaran qüestions com ara el paper del català dins el sistema educatiu, la convivència amb altres llengües en un context de creixent diversitat cultural i demogràfica, i el paper de l'escola com a eina de cohesió social a través de la llengua.
Per a la Plataforma per la Llengua, l'ús del català com a llengua vehicular a l'escola no és només una qüestió de política lingüística, sinó també de justícia social i d'integració. A més, remarquen que «la situació de la llengua a l'ensenyament requereix una anàlisi decidida, i ha de partir de dades objectives».
Elga Cremades i Iñaki Aicart, dos ponents de referència
Pel que fa als ponents, Elga Cremades és professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i doctora en Estudis Humanístics per la Universitat Rovira i Virgili. Abans d'incorporar-se a la UIB, Elga Cremades va treballar de professora de lingüística catalana a la Universitat Masaryk de Brno i de professora d'Estudis Catalans a la Universitat de Chicago. Per la seva banda, Iñaki Aicart és un dels portaveus de l'Assemblea de Docents, col·lectiu que des de fa anys defensa una educació pública i en català a les Illes, i que va rebre el premi Martí Gasull i Roig l'any 2014.
L'esdeveniment, que compta amb el suport de l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) i la llibreria Rata Corner, s'inscriu en una sèrie de taules redones que tenen com a objectiu reforçar el debat públic entorn del model lingüístic escolar i fomentar una consciència col·lectiva sobre la importància de protegir i promoure el català en tots els àmbits de la vida pública. L'entrada és gratuïta i oberta a tota la ciutadania a través de la inscripció al següent enllaç.
7 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Opinador2Saps que no és cert, però si ho fos tendria dallons que criticassis que en un, només un àmbit la llengua pròpia del territori pugués tenir preeminència.
En el ámbito educativo el catalán es el predominante
Una vegada més, preguntes directes que no sabeu/podeu contestar. Manca d'arguments. Simples mantres que, òbviament, no podeu defensar. Una vegada més, estau derrotats. No entenc com no vos cansa, perquè ja m'està cansant a mi.
De AsprerEl personal sanitari trepitja la neva llibertat i els meus drets, les forces d'ordre trepitgen la meva llibertat i els meus drets (podria seguir: cinema, oci en general, atenció als comerços...). Tot això són fosses sèptiques? I tens la barra d'insinuar que un castellanoparlant no pot fer servir la llengua que vol en el seu dia a dia? T'ho creus o ho vols fer creure? És curtor o mala llet?
No se puede pedir libertad y derechos, pisando la libertad y los derechos de otros. Todo ciudadano debería poder educar a sus hijos en el idioma, de su elección, de la misma forma, como utilizarlo en el día día. Han convertido la educación en una fosa séptica, si quieres garantizar que tus hijos tengan un futuro, no vayas a la escuela pública. Pero es muy importante que la clase trabajadora no salga de ahí, porque ahí están los votos!!!
MATRIXEls drets lingüístics no són de les llengües, són dels parlants. Aclarit això, si ara es fes una recollida de firmes perquè els catalanoparlants tinguéssim els drets que teniu els castellanoparlants i a la inversa, firmaries? Basta un sí o un no, però si ho argumentes millor.
Derechos lingüísticos de las 2 lenguas oficiales