El pitjor no és que la consellera Vadell perdi la confiança en
el director del seu fantasmal teatre, el pitjor és que, amb
director o sense, ningú notarà la diferència. No perquè el dimitit
fos inútil, que no ha tengut ni temps ni lloc de demostrar-ho, sinó
perquè el cúmul de despropòsits en el departament dirigit per la
pesemera ha conduït la cultura oficial a la categoria d'inèrcia.
Així, per inèrcia, tenir un director a un teatre tancat i tres
directors més per dirigir les diferents parcel·les del tancament,
és només un exemple. Si el PSM era el partit de la cultura, amb
importants complicitats entre la ciutadania més propera a aquests
temes, aquesta legislatura, amb més competències i més recursos, no
ocuparà les millors pàgines de la nostra petita història.
Llàstima.
Vaig assistir a la 2a Assemblea d'Iniciativa Ciutadana per
Mallorca. Tanta familiaritat ofega. En Pep, na Maria, en Joan,
n'Eberhard... tothom coneixia a tothom i no es necessitaven els
llinatges per identificar-se. Sembla com si els de sempre
inventassin noves excuses per trobar-se o retrobar-se. No cal ni
destacar la mitjana d'edat, que era propera a la melangia. Si
d'aquí han de sorgir les noves idees, serà perquè les velles
persones les tenien amagades. Ni relleu generacional ni res que se
l'hi assembli. No dic que tot ja se sabés, ni que els discursos es
repetien, perquè seria imprecís en la meva descripció, però sonaven
a catarsi col·lectiva, a necessitat d'animar-se els uns als altres,
moments abans o després (curiosa multifunció) del desencís. La
imatge resum seria la del senador Cámara, cul inquiet i cap feixuc,
entrant i sortint d'una sala que, com a premonició, era la de
ballet. S'haurà d'articular l'alternativa a l'alternativa per,
realment, eixamplar les bases d'una esquerra necessària, ara més
que mai. Al final, a la sortida, el conseller Grosske tocà,
dissimuladament, el piano. El senyor Pastor ecologista quasi de
professió, va fer un exercici necessari de memòria que,
curiosament, sonava a novedós. Recordà els arguments que el GOB
utilitzava fa 20 anys contra els ports esportius de Can Picafort i
Pollença, quan asseguraven que aquella operació especulativa, a més
d'altres desastres, provocaria la desaparició de les platges.
Premonició? Ca, barret, simple aplicació dels coneixements
científics que ja es tenien. Per cert, convendria que la UIB
fes publicitat de l'anomenat Informe Metadona sobre la regeneració
artificial de platges. Com el seu nom indica, i segons resumí el
senyor Pastor, una platja regenerada és com un ionqui, cada vegada
vol més arena i de cada vegada la dosi li fa menys efecte.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.