A més de la dels que hi guanyen doblers "absolutament lícits" hi ha dues sensibilitats que conviuen dins un projecte de Land Art, la dels que entenen la natura com a quelcom «imperfecte», millorable amb la intervenció humana, i la dels que creuen que hi ha llocs per a la intervenció humana però no necessàriament en un parc natural. Ambdues parteixen del coneixement, de l'estudi, i gaudeixen de prou arguments com per a entrar en conflicte sense desmerèixer el nivell del debat... a Austràlia, per exemple, on els espais naturals són de dimensions infinites i no reductes residuals com aquí. He decidit compartir, a més de les meves idees sobre el projecte artístic a Mondragó, dos dubtes que em corprenen. Primer: hi estan d'acord tots els artistes que les llistes impliquen? Coneixen els arguments dels contraris? Segon: la millor obra del millor arquitecte, és art? I, si ho és, per què no poden alçar-la en un parc natural? Si el criteri esteticista ha de predominar sobre el no intervencionista, no estarem elaborant els «cos teòric» que llavors servirà per a justificar qualsevol obra, sempre que superi el llistó d'un comissariat artístic? Quin collons de dubtes pel mes d'agost.
Qui no té cap dubte és l'Associació de Veïns sobre la il·legalitat d'un nou bar-restaurant al passeig d'Antoni Maura, en ple barri de sa Llonja. Si, des de la lògica i la «bona fe», ja ningú s'explicava el perquè l'Ajuntament de Palma havia fet «desaparèixer» un dels pas de peatons que facilitava el passeig des de l'Hort del Rei i el parc de la Mar a sa Llonja; ara, amb menys motiu, troben explicació per a l'aparició d'aquest local que, «casualment», ocupa l'antic pas de vianants. Si ja és estrany el que vos he contat fins ara, ja no entendreu res quan vos recordi que sa Llonja és una zona acústicament contaminada, on no s'hi poden obrir nous establiments de restauració. Per si aquest «petit detall» no fos suficient per tapar-se el nas davnt la ferum, membres de l'associació veïnal s'han entrevistat amb el regidor d'Urbanisme, senyor Vidal, in situ, i tampoc li ha passat res a aquest restaurant sense nom (per a augmentar la terbolència). Ara, mentre s'espera el miracle d'una explicació municipal, el veïnat veu com, d'una finestra d'aquest restaurant «dubtós», li apareix un caixer automàtic de Sa Nostra. Si tenien pocs motius per l'esperança, aquest manifest de suport en forma de caixer els esgota totalment. A la Palma d'avui encara deu funcionar allò tan conegut del «tenir bo».
I ara, si em poguéssiu veure, comprovaríeu que no ric, malgrat n'hi haurà més d'un que no s'ho cregui. No ric, perquè, com sempre, veurem caure els innocents o, almanco, els menys culpables, mentre els responsables de la malifeta no coneixen ni el significat d'allò tan honorable de donar la cara.
