Des de divendres passat em trob a Montblanc, a les muntanyes de Prades, i si el dominical lector està llegint aquestes línies caldrà agrair-li (o donar-li la culpa) una vegada més a aquestes tecnologies que de tant anomenar-les noves ja se'ns estan quedant velles.

El motiu pel qual em trob en aquestes contrades és que s'hi celebra la quarta edició del Senglar Rock, una extraordinària mostra anual de la producció de música pop rock produïda als Països Catalans.

Com hem ressenyat, no és la primera edició d'aquest festival, però sí que, en la meva opinió, és la que està resultant més interessant. El bon nivell general dels grups musicals catalans no el pot posar en dubte ningú, però a partir d'aquest festival hem pogut comprovar que a més cal apuntar-hi la capacitat de renovació del pop rock fet en català i l'heterogeneïtat de les bandes que actualment estan apareixent en escena. Els dinosaures del rock català (alguns en tan bona forma com Els Pets) estan donant pas a formacions que ofereixen nous sons, noves concepcions i una altíssima qualitat.

Ens hem de referir forçosament als Mesclat, que combinen magistralment el folk amb el rock, Pomada que fan de la fusió entre rumba i raggamufin una combinació explosiva i a alguns grups que aporten saba nova com Els Xots, de Sabadell, els valencians Pinka o els renovats Kitsch. I no ens podem oblidar dels mallorquins Antònia Font i Fora des Sembrat.

El Senglar Rock ha demostrat una força i un dinamisme espectaculars del nou pop rock català. Els promotors de l'Isladencanta d'Esporles encara no l'han descobert.