Poesia per aconseguir l'alliberament nacional
La lluita i la supervivència són els eixos clau de La terra encesa, el primer poemari de Joan Alfons Marí i Torres, que acaba de publicar l'editorial Documenta Balear i que es presentà dijous a l'Espai de Cultura Can Alcover. El llibre no ha sorgit d'una vocació, sinó que des de principi dels anys vuitanta l'autor començà a escriure "perquè m'agradava". "No m'havia passat mai pel cap editar-ho, però el 2005 em vaig decidir a mostrar els meus poemes a gent de confiança i ells em varen encoratjar perquè ho publicàs", afirma.
La poesia com una manera de viure, i no d'escriure
En un moment d'autèntica "revolució lèxica" emergí la figura del jove Andreu Vidal. Tenia només 18 anys quan se'n publicaren els primers poemaris, Xicraini, nit de portes cremades i Aixall híctic. Els seguiria a partir d'aquí, i potser basant-se en la seva formació d'arquitecte, una construcció completa en el món dels versos, de la traducció i de la tasca editorial.
La poesia reclama el seu lloc
La poesia serà protagonista en l'entrada del mes de juny gràcies al XII Festival de poesia de la Mediterrània. Un any més la Fundació Casa Museu Llorenç Villalonga i el Consell de Mallorca organitzen el certamen, que tindrà lloc el 31 de maig i l'1 i 2 de juny, el vespres.
El darrer treball de Maties Tugores
Maties Tugores, traductor i poeta, finà de manera prematura i dissortada dia vuit de gener, deixant enrere un caramull de projectes inacabats i cavil·lats. "Va morir treballant", recordava ahir el seu bon amic Angel Terron. Un d'aquests projectes en què Tugores dedicà els darrers alens vitals fou una antologia de poetes balears que l'editorial francesa Caractères tenia intenció de publicar en una versió bilingüe català-francès. La idea ja estava gairebé acabada a principi d'any i, després de la seva inesperada mort, Florence Tricoire, directora de l'Aliança Francesa i amb qui Tugores ja estava treballant, acabà d'enllestir el llibre que veurà la llum finalment dia 15 de juny en el marc del Marché de la Poésie de París.
S'inicia demà el 'X Festival de Poesia de la Mediterrània' en què participaran més de 10 poetes de diversa procedència
Demà començarà el 'X Festival de Poesia de la Mediterrània', que se celebrarà en el Teatre Principal de la capital balear, i en el qual participaran un total de 14 poetes de prestigi reconegut tant nacionals com internacionals, que faran que la poesia es converteixi en la «música de la paraula».
Píldores de poesia d'aires mediterranis
Les celebracions del Festival de Poesia de la Mediterrània arriben avui vespre al màxim apogeu. A partir de les 21 hores el eatre Principal de Palma acollirà l'acte central d'aquest cicle que enguany arriba a la dotzena edició. L'anomenada Nit de la poesia es presenta com un recital clàssic, d'una hora i mitja de duració i un temps assignat de sis minuts d'intervenció per poeta.
Farcells de versos
Vuit llengües provinents dels punts més distants confluïren ahir vespre en una munió de versos. Era l'acte central del XII Festival de poesia de la Mediterrània en un acte que, val a dir-ho, congregà menys assistents que l'any passat. Tot i això, la platea del Principal quedà gairebé plena per escoltar les metàfores i els pensaments versats dels quinze poetes convidats, vinguts de Catalunya, Nigèria, Sèrbia i Madeira, entre altres llocs.
Els versos tornen a Lloseta
La poesia tornarà a omplir les nits del teatre de Lloseta des d'avui i fins dissabte amb motiu de la setena edició del Festival de Lloseta de poesia. El certamen, que enguany nota els efectes de la crisi econòmica i del reajustament de pressuposts, s'ha vist forçat a adoptar un programa d'actes més modest. "Hem intentat oferir espectacles igualment interessants i alguns artistes han hagut que rebaixar els honoraris", afirmà ahir el director general de Cultura, Pere Joan Martorell.
“Faig un salt vers la lírica”
El vessant més líric de l’escriptor Hilari de Cara es deixà veure ahir a la llibreria Àgora amb la presentació del nou llibre de poemes del mallorquí. Sota el títol Postals de cendres, El Gall Editor ha editat aquesta nova obra, "caracteritzada per la seva lírica i la visió subjectiva de la realitat", assenyalà De Cara.
El poeta suec Tomas Tranströmer guanya el Premi Nobel de Literatura
El Nobel de literatura 2011 distingí ahir el poeta suec Tomas Transtörmer, autor d'una poesia austera i concreta que "ofereix imatges denses i diàfanes", a més d'una "nova via d'accés a la realitat", segons informà l'Acadèmia Sueca. La seva elecció no va ser cap sorpresa, ja que el seu nom apareixia a les travesses del premi des de feia anys. Transtörmer i el siri Adonis eren, de fet, els dos poetes que sonaven amb més força a Estocolm si l'Acadèmia Sueca tornava a distingir el gènere líric, cosa que no feia des del 1996, quan guanyà la polaca Wislawa Szymborska. Nascut fa 80 anys a Estocolm, on estudià literatura, psicologia i història de les religions.
La música i la poesia de Jansky, al Sona 9
Jansky és un projecte musical que sorgeix com a resultat de la unió entre el músic Jaume Reus i la poetessa Laia Martínez, que acaben de classificar-se per a les semifinals del concurs de maquetes Sona 9. El grup sorgeix després que Martínez guanyàs el premi d'Art Jove de Poesia d'enguany i l'organització li donàs l'oportunitat de presentar les seves peces acompanyades per un músic. Jaume i Lai, però, ja feia gairebé un any i mig que experimentaven amb aquest projecte. La coincidència d'interessos i la curiositat que tots dos comparteixen han fet possible que la idea es converteixi en un projecte musical per si mateix. Jaume Reus, membre també del grup Cranc Pelut, defineix la música de Janksy com a "electrònica orgànica", perquè, tot i contenir elements sintètics, aquests "es complementen amb el so analògic" d'altres instruments. El projecte també permet a Jaume Reus de mostrar les seves inquietdus personals i, sobretot, de producció, que s'intenten adaptar de la millor manera a la lírica de Laia Martínez.
La poesia com a competició
El poetry slam és un torneig de poetes en què un jurat seleccionat entre el públic decideix qui és el guanyador. Aquesta disciplina nasqué a Chicago durant la dècada dels 80 i donà vida a uns recitals de poesia oberts a qualsevol autor que volgués posar veu als seus poemes. Malgrat que ja fa uns 20 anys que el poetry slam es practica a Europa, només en fa un parell que aquesta disciplina va començar a agafar força a l'Estat. En el cas de Mallorca, llevat d'algunes trobades celebrades al cafè Antiquari i a la llibreria Literanta, poca cosa s'havia fet. Tal vegada allò més positiu de tenir un terreny quasi verge és que hi ha molta cosa a fer. Un bon començament, en aquest cas, és el neixement de Poetry Slam Mallorca, un projecte connectat amb la xarxa estatal Poetry Slam Punto Es i que celebrarà trobades periòdiques el darrer dimecres de cada dos mesos. El Bluesville albergà ahir el primer d'aquests encontres, que comptà amb la participació de sis "atrevits" i de Marçal Font Espí, guanyador del darrer campionat estatal, com a convidat especial.
Uns premis en defensa del català
Francina Armengol i Joan Font, al centre, amb els quatre guanyadors dels premis Mallorca i Teatre Principal. Les reflexions que el president del PP, José Ramón Bauzà, espargí ara fa set dies per les ones radiofòniques sobre l'ús del català a les Illes ressonaren encara ahir en l'entrega dels VI Premis Mallorca, que s'entregaren anit a la sala de plens del Consell de Mallorca. Així, el conseller insular de Cultura, Joan Font, manifestà que "és trist que en el segle XXI encara haguem d'escoltar declaracions de polítics que desconeixen la història i la diversitat de l'idioma. Són persones que s'excusen en lapsus mentals i evidencien, així, el poc respecte que tenen per la llengua que parlam a les Balears". També la presidenta del Consell, Francina Armengol, es referí al líder popular quan parlà del català com d'"una llengua emprada i reconeguda en el nostre ordenament, malgrat que alguns no ho recordin i ho hagin oblidat voluntàriament".
Poesia que esdevé música
Música i poesia tornen a anar de la mà en el nou disc d'Entreveus, Mites dins la boca. El trio vocal format per Antònia Suau Sbert, Silke Hamman i la compositora i pianista Francesca Suau Artigues ret un homenatge a l'obra del seu paisà i amic Antoni Vidal Ferrando. "Tots som de Santanyí i ens uneix una gran amistat, sense la qual no s'hauria pogut fer un treball com aquest. Admiram la seva poesia i l'hem beguda sempre", comentà ahir Francesca Suau.
El documental, entre la història i la poesia
Una de les millors unions possibles entre la història i la poesia a l'hora de plasmar-se en una pantalla és el documental. Així va quedar demostrat en la programació de cinema de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada, al Conflent, que coordinà el mallorquí Jaume Vidal, qui a més a més també ha estat el responsable d'organitzar els cursos de cinema, dedicats a l'Escola de Barcelona, al cinema palestí, al documental i que féu unes aportacions sobre cinema negre. Un dels moments estrella de la Univeritat d'Estiu va ser la presència del director Carles Balagué, que aprofità l'avinentesa per presentar-hi la seva pel·lícula La bomba del Liceu. Balagué (1949) va poder debatre amb els estudiants de Prada abans del film. El director de l'aclamada La casita blanca va explicar que "vaig arribar al documental després de fer pel·lícules de ficció" i assegurà que "actualment hi ha quatre o cinc directors que han fet bons documentals i tots molt diferents, amb la qual cosa el gènere no està monopolitzat".
Poesia: musa i inspiració de Joan Valent
Poesia i música clàssica es donen la mà en els nous projectes de Joan Valent. El compositor algaidí donarà a tastar avui vespre una mostra de les seves properes edicions al Centre Bit d'Inca a partir de les 21.30 hores. Nou repertori i Canciones tradicionales españolas són els títols de les noves obres, encara en procés de gravació. Es preveu que Nou repertori es posi a la venda el mes d'octubre i conté el resultat de més d'un any d'un treball en què les poesies de Blai Bonet i Nicolau Dols són la principal font d'inspiració.
Lloseta acarona la poesia i els versos
Les paraules més sentides varen omplir dissabte vespre el Teatre de Lloseta, que va acollir la Festa de la Paraula, l'acte central de la setena edició del Festival de poesia de la localitat del Raiguer. Entre la penombra d'un ambient de cafè teatre amb algunes taules i cadires, amb tasses de cafè i refrescs i amb les fotografies de fons de Joan Mir, els deu poetes participants foren Lluís Calvo, Carles Camps-Mundó, Juli Capilla, Feliu Formosa, Ramon Guillem, Laia Martínez, Marta Pessarrodona, Pere Rosselló, Pau Vadell i Antònia Vicens. Amb o sense micròfon, mirant els llibres o el públic, recitant amb la naturalitat de cada dia i amb l'elegància dels grans, els autors convidats delectaren els assistents amb una selecció de poemes en català enmig del bar improvisat per a l'ocasió literària.
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- Ha mort Manel Domenech, incansable lluitador per la Llibertat i la República
- Vidal comença una «campanya de pressió» perquè el nou canal de RTVE en català arribi a les Balears
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic