L’escola Mata de Jonc, blanc dels anticatalanistes
L'escola privada Mata de Jonc de Palma ha estat un altre pic blanc dels anticatalanistes. Dimecres a la nit, uns desconeguts entraren dins el recinte i hi feren nombroses pintades de caire espanyolista i nazi. Alumnes, pares i professors les descobriren ahir al matí en arribar al centre. Expressions del tipus "Heil Hitler" amb l'esvàstica al costat, banderes espanyoles amb la creu cèltica i frases lapidàries com "Aquí se habla español" i "Catalan no" estaven disseminades per la façana exterior i també per dins els patis interiors. Per sort, els autors no arribaren a entrar dins les aules.
Catalunya implantarà un nou model educatiu si els pares ho demanen
Segons la sentència del TSJC, els fills dels pares que ho sol·licitin podran tenir accés a un model educatiu diferenciat. Foto: J. Bagur. El ple de la Sala Contenciós Administrativa del TSJC ha avalat aquest dijous el model català d'immersió lingüística amb una resolució en la qual també defensa l'atenció lingüística individualitzada per a les famílies que ho sol·licitin, donant la raó als demandants. En declaracions als mitjans, l'advocat de Convivència Cívica Catalana (CCC), Ángel Escolano, ha explicat que el TSJC veu vàlid el model, i ha avançat que l'atenció lingüística individualitzada només s'executarà per als pares que han reclamat i que ho facin a partir d'ara. Ha avançat que d'ara endavant tenen deu dies per interposar un recurs de cassació contra aquesta resolució, que va recórrer la Generalitat. Els policies locals estudiaran 60 hores de català
Els policies estudiaran 60 hores de català
El Govern diu que els qui vulguin ser policies locals hauran d'estudiar català en el curs de capacitació que han de superar per optar a la plaça. Ara bé, aquests estudis sumen manco de tres dies: en total, es dediquen 60 hores a l'idioma propi de les Illes Balears. La pregunta és, doncs, si amb això n'hi haurà prou perquè com a mínim entenguin català. Per respondre aquesta pregunta es pot fer una comparació amb els estudis oficials: per assolir el nivell bàsic d'un idioma qualsevol en una Escola Oficial d'Idiomes, cal cursar-hi dos anys d'estudis, unes 260 hores en total.
El Govern diu que garanteix que tots els policies locals sabran català
El Govern informa que la formació dels policies locals garanteix el coneixement del català. Foto: A. Sepúlveda. El Govern ha informat avui que està garantit que tots els policies locals que exerceixin a les Balears sabran català perquè és obligatori estudiar-ho en el curs de capacitació per accedir a aquest treball. Malgrat que l'avantprojecte de llei de modificació de la Llei de Funció Pública elimina el coneixement del català com a requisit, el gerent de l'Escola Balear d'Administració Pública, Sergi Torrandell, ha explicat avui que el curs de capacitació per ser policia local a les Balears inclou 60 hores en formació de llengua catalana i és de superació obligada. D'aquesta manera, el curs de l'EBAP continua tenint el català en el seu currículum i garantirà que tots els que superin les proves.
Barceló insta Bauzá a fer cas a Pere Rotger i no a una 'minoria radical'
Barceló parla a l'estrada sota l'atenta mirada del president de la Cambra, Pere Rotger. Foto: Arxiu. El portaveu del PSM-IV-Entesa i Més per Menorca, Biel Barceló, ha recomanat el cap de l'Executiu autonòmic, José Ramón Bauzá, que "faci cas" al president del Parlament, Pere Rotger, qui en el seu discurs amb motiu del Dia de Balears, "deia que les dues llengües conviuen en total normalitat i sense imposició". Durant el ple d'aquest dimarts, Barceló ha criticat que Bauzá estigui "tancat al Consolat" i que "no escolti la gent", sinó únicament a una "minoria radical", com la que creu que representa el Círculo Balear. El portaveu de la coalició li ha demanat una valoració sobre les més de 12.000 al·legacions que es van presentar a l'avantprojecte de modificació de la Llei de Funció Pública, a través de la qual es modifica la Llei de Normalització Lingüística, al que Bauzá li ha contestat que fa una "valoració positiva" perquè "volem millorar el text". No obstant això, Barceló considera que el Govern "menysprea els ciutadans que li demanen que retiri el text i únicament fa cas al Círculo Balear".
Jaume Bonet, en vaga de fam pel català
En vaga de fam per la llengua
Jaume Bonet ja ha complit el seu primer dia en vaga de fam. S'ha instal·lat, amb el vistiplau de l'Obra Cultural Balear, a Can Alcover i des de dimecres a les vuit del vespre només beu aigua. La intenció de Bonet, a qui més endavant s'afegirà Bartomeu Amengual, és aconseguir que els parlamentaris del Partit Popular canviïn d'opinió i no aprovin la modificació de la Llei de la funció pública, que converteix el català en mèrit i no en requisit, com fins ara.
Xiulets, empentes i crits fora de la Llonja
Mentre a l'interior de la Llonja es realitzava l'acte institucional del Dia de les Balears, a fora una cinquantena de joves independentistes protestaren amb una xiulada contra la política lingüística del Govern Bauzá. L'acte, convocat per Endavant Mallorca, acabà amb crits i empentes de la Policia. Els agents mantingueren els manifestants a més d'un centenar de metres de la Llonja. Els aturaren davant la Conselleria de Presidència i no els deixaren passar. Se sentien xiulets i crits.
Jaume Bonet, en vaga de fam pel català
L'OCB valora i respecta la vaga de fam dels jubilats en defensa del català
L'Obra Cultural Balear (OCB) valora i respecta la decisió presa per un grup de membres de l'associació Jubilats per Mallorca de començar una vaga de fam en defensa dels drets lingüístics dels catalanoparlants.
L'STEI critica que no es recullin al·legacions ciutadanes a l'arraconament del català
Un grup de ciutadans mostra a un ple de Cort la seva disconformitat amb la modificació de la norma. Foto: Arxiu. El sindicat STEI-i denuncia que el Govern no ha recollit ni una sola de les al·legacions que han fet "milers de ciutadans" a l'avantprojecte de la llei de modificació de Funció Pública, "que empitjora, encara més, la situació legal del català". El sindicat ha mostrat a través d'un comunicat la seva preocupació "pel procés de radicalització del Govern contra la llengua i cultura pròpia de les Balears" i ha denunciat que la comunitat es troba "davant una política de genocidi lingüístic i cultural". El Govern presentarà el pròxim 22 de febrer l'avantprojecte de llei de modificació de Funció Pública a la mesa de negociació dels empleats de l'Administració.
Rafel Bosch: 'Farem un model lingüístic constitucional'
El Govern balear actua segons la sentència del català de l'alt tribunal a Catalunya: J. Torres. El conseller d'Educació, Cultura i Universitats, Rafel Bosch, ha defensat avui l'actuació del Govern en relació amb el català i el seu estatus jurídic i ha afirmat: "Nosaltres farem un model lingüístic constitucional". La diputada Esperança Marí li ha preguntat al conseller en el ple del Parlament com promourà l'ús social del català després de voler rebaixar el seu estatus jurídic en modificar la Llei de Funció Pública. Marí ha assegurat que rebaixar el grau de coneixement del català en l'accés a la funció pública "contribueix a desprestigiar la llengua entre la població", fa descendir la demanda de cursos de català i a més rebaixa el seu prestigi social. La diputada ha assegurat que el canvi de llei que proposa el Govern "és una il·legalitat perquè no compleix el que marca l'Estatut d'Autonomia".
Marratxí plora les retallades
Un grup de dones caracteritzades de vídues de la llengua i víctimes de les retallades pressupostàries del Govern en cultura, educació, català, sanitat i serveis socials, acompanyades d'una comparsa d'escolars de l'IES de Marratxí, escenificaren ahir capvespre una escena de dol a la rua de Pòrtol i la Cabaneta. La de Marratxí enceta les desfilades de fresses, que ahir estigueren caracteritzades per la sàtira i la reivindicació. La comparsa endolada desplegà pancartes que deien "Dret a ser atesos/entesos en la nostra llengua", "Premsa forana en català, ofegada" i "Noves escoles i instituts sense doblers".
L'OCB informa que l'avantprojecte de Llei de la Funció Pública ha rebut 12.000 al·legacions
L'Obra Cultural Balear ha informat que l'avantprojecte de Llei de Funció Pública del Govern ha rebut 12.000 al·legacions de ciutadans i entitats demanant la seva retirada, "una quantitat que no té precedents amb cap altra norma del període autonòmic", segons l'entitat.
El PP diu que rebaixa el català perquè la llengua sigui “més estimada”
Rubio afirmà que és l’oposició i no el PPel responsable de “l’agitació social” contra les mesures lingüístiques del Govern. Foto:M.À.C. El PP aportà ahir al Parlament un nou argument per justificar la modificació de la Llei de funció pública, que farà que els coneixements de català ja no siguin necessaris -deixaran de ser un requisit per ser un mèrit- per fer feina a l'Administració. El popular Fernando Rubio afirmà que la reforma pretén "contribuir que la llengua pròpia sigui més estimada", que deixi de ser vista com una "càrrega".
Fan rialles!
Lucrar-se amb el català?Ja han de ser de mala venaper guaitar al Palma Arenaamb aquest forat que hi ha...
Quan telefonen a la Part Forana en nom de José Ramón Bauzá
No és la primera vegada que José Ramón Bauzá telefona o fa telefonar als batles del PP dels municipis de la Part Forana per donar-los instruccions. Ja ho va fer per manar-los que no presentassin al·legacions a la nova llei de funció pública, la que arracona el català a l'Administració, i ho tornà a fer dimecres amb alguns batles del Llevant per prohibir-los l'assistència a una trobada amb professionals de l'Hospital de Manacor.
El PP rebutja convocar el Consell Social de la Llengua Catalana
La comissió de Cultura, Educació i Esports del Parlament ha rebutjat avui, amb els vots en contra del PP, una proposició no de llei del grup socialista per instar al Govern a convocar com més aviat millor la comissió permanent i el ple del Consell de la Llengua Catalana.
El PSM compara el tractament al català del Govern amb el de Franco
El diputat del PSM-IV-ExM Antoni Alorda ha comparat l'actuació del Govern balear en matèria lingüística amb el tractament que va fer el dictador Francisco Franco amb la llengua catalana, per voler eliminar el català com a requisit a l'hora d'accedir a l'administració autonòmica, i per això han iniciat la tramitació per modificar la Llei de Funció Pública.
Desconfiança i por
Divendres passat José Ramón Bauzá se'n va menar els seus consellers a Felanitx per fer-hi el consell de govern. Es tracta d'una mesura ben poc lògica en temps de crisi com el que vivim. Mentre retallen pertot arreu, ells i tot el seu seguici es fan traslladar en cotxe oficial, la qual cosa pagam entre tots els contribuents.
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- PP i Vox voten en contra d’invertir tres milions d’euros en ajudes a petites explotacions agràries
- La defensa de la llengua de Toni Nadal: «A Mallorca xerram català, no mallorquí»
- El primer tinent de batle de Petra va construir una bodega il·legal
- Els feixistes reaccionen histèrics contra Toni Nadal: «A Mallorca no parlam català, parlam mallorquí i espanyol»