Sense cap llei
Algunes cales del municipi de Manacor mostren la seva pitjor imatge en plena temporada turística. Les idíl·liques platges verges, suposadament allunyades de la massificació, presenten estampes que no els són pròpies: acampades il·legals, xibius amb refrescos i entrepans, coves protegides habitades... Els més de sis quilòmetres quadrats de costa manacorina declarats Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) comprenen racons d'una bellesa extrema, però el seu aïllament sovint els converteix en un territori sense llei. L'exemple perfecte de platja verge deixada de la mà de Déu és cala Varques. Tot i que enguany disposa d'un vigilant durant les hores de més afluència de públic, la cala continua en una situació preocupant. "Ni la Guàrdia Civil ni la Demarcació de Costes, de què depèn la platja, no s'ocupen de la franja litoral verge de Manacor", explicà el regidor de Turisme, Joan Gomila. La mostra més evident d'aquesta deixadesa administrativa és l'ocupació de la cova situada en zona ANEI i declarada Lloc d'Interès Comunitari per part d'un grup de turistes "que hi són des de final de maig", indicà un banyista habitual.
Deixats de la mà de Déu
El mal estat en què es troba la majoria de camins públics de foravila del municipi de Manacor és un fet més que comprovable, encara més si són els de la franja compresa entre Porto Cristo i l'Illot. La situació arribarà al ple per iniciativa del grup municipal socialista, que en reiterades ocasions ha denunciat el deteriorament "d'alguns senders públics i d'ús públic per manca de manteniment, la impossibilitat de circular pels de les cales verges i pel tancament o desaparició per interès particular". La portaveu del PSOE a la Sala, Júlia Román, ha anunciat que "proposarem que es redacti un pla d'adequació i conservació de la xarxa de camins de titularitat municipal".La intenció és que "l'Ajuntament es responsabilitzi de la retirada d'obstacles, deixalles i vehicles abandonats per aquestes vies, a més de garantir-hi l'accés i la circulació, en especial pels senders de les cales verges, que presenten un valor patrimonial i turístic afegit". Es tracta, doncs, d'un problema que és "causa d'enfrontaments entre veïns", indicà Román. La necessitat de disposar d'uns camins nets i en condicions per poder-hi transitar s'evidencià fa poc, arran d'un incendi ocorregut fa poques setmanes en una parcel·la d'un sender de la Gruta. El cas és que el camió dels Bombers estigué a punt de no poder accedir a la zona del foc a causa del brancam que impedia passar-hi.
El traçat islàmic de Manacor
Les petjades musulmanes són de cada vegada més fefaents a Manacor. Si bé documentalment ja se'n tenia constància, les troballes arqueològiques ho corroboren amb la ceràmica que d'un any ençà s'ha localitzat a la capital del Llevant. Aquesta mateixa setmana s'han descobert noves restes al carrer de Jaume II. L'arqueòleg contractat per l'Ajuntament, Toni Micol, confirmà ahir la troballa de dos pous d'estructura islàmica "arrenglerats amb l'actual traçat urbà". Això evidenciaria que "en el moment del Repartiment la configuració de la vila es va fer sobre l'assentament islàmic preexistent", explicà. Així mateix, a la ciutat no s'hi ha trobat encara cap resta estructural de gran envergadura, sols aquests dos pous negres amb restes de ceràmica, als quals s'han d'afegir els localitzats l'any passat al carrer de Jaume Domenge -sis pous negres més.
Manacor carrega contra AUMASA
L'empresa de transports Autocares Manacor SA (AUMASA) "ha ampliat l'aparcament il·legal que des de fa un any té en el quilòmetre cinquanta-un de la carretera Palma-Artà, ha comès una infracció urbanística i, a més, és il·legal mantenir aquesta activitat en terreny rústic", va denunciar ahir el portaveu de la coalició PSM+Esquerra+Verds, Sebastià Gaià.
Ara sí, el pont ja es comença a desmuntar
Passava un quart de les tres del migdia quan, entre els aplaudiments dels operaris d'Erri Berri SL, un camió grua aconseguia retirar la primera peça de formigó de l'estructura del pont del Riuet de Porto Cristo i encetava el desmuntatge d'aquesta infraestructura fins a la seva desaparició. Durant tot aquest cap de setmana, un grup d'obrers de l'empresa navarresa ha fet feina en la preparació del moment més important que dóna inici a la demolició pròpiament dita del pont. A les dotze, arribaren els dos camions grua que havien de començar a estirar les peces que havien sorgit de tallar transversalment i longitudinalment tota la infraestructura de formigó. Es col·locaren al centre del pont per iniciar-ne un desmuntatge del mig cap als costats. Una gran radial acabava de perfeccionar els talls per poder estirar els fragments del pont, que oscil·len entre les quatre i les cinc tones. Tanmateix, fins a tres hores més tard, un dels camions grua no pogué estirar la primera placa que també duia un tros de barana de la part que mira cap a la zona del Carreró.
Pastor hi vol ser per debatre la moció del català
Ahir havia de ser el torn de l'Ajuntament de la ciutat per pronunciar-se davant la situació de la llengua catalana a través de la moció presentada per la coalició PSM+Esquerra+Verds per defensar la Llei de normalització lingüística i de la llengua pròpia de les Illes Balears, que s'ha aprovat aquestes darreres setmanes a municipis de la Part Forana, com Inca, sa Pobla i Pollença.
Les obres del tren tram dins Manacor s'adjudicaran al gener
La Conselleria de Mobilitat, cansada de dilacions per part de l'Ajuntament de Manacor, té previst adjudicar les obres del tren tram al seu pas per dins la ciutat el mes de gener de 2011. Això no obstant, abans de licitar les actuacions, Mobilitat donarà una darrera oportunitat al Consistori manacorí perquè consensuï la remodelació del passeig del Ferrocarril.
Solució a cala Varques: una zona d'aparcament?
Amb l'objectiu que l'estiu vinent a cala Varques no es repeteixi la situació d'aquests mesos, amb ocupació de coves, acampades il·legals i activitats no permeses, l'Ajuntament de Manacor i la propietat de la finca on s'ubica la platja es reuniren ahir per tractar el futur de l'espai natural protegit. El regidor de Turisme, Joan Gomila, explicà que "hi ha l'oferiment de la propietat d'habilitar-hi una zona d'aparcament per evitar que el camí estigui ple de cotxes com ara"."Seria un pàrquing petit i regularitzat, però lluny de la massificació del Trenc", afegí. Això no obstant, el responsable de Turisme precisà que l'opció "s'ha d'estudiar" i que també depèn de la Conselleria de Medi Ambient, ja que es tracta d'una Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) a la qual "s'hauria de fer un tractament mediambiental". Gomila manifestà que "és una responsabilitat, atès que si feim l'aparcament pot actuar com a efecte crida perquè véngui més gent a cala Varques". D'altra banda, durant la trobada es plantejà la possibilitat de barrar el pas als cotxes al camí que porta fins a la platja. "Només s'hi deixaria passar els veïns i persones a peu o amb bicicleta", sostingué.
La dansa de Mallorca es mou a Manacor
La Fira de teatre de Manacor encara avui la sisena jornada i ho fa amb un programa doble de dansa amb DO de les Illes. No serà l'únic dia, ja que fins a quatre espectacles de dansa de Mallorca s'hi poden des d'avui fins dijous: Nou, de la companyia Mariantònia Oliver; Clau, memòria d'eriçó, de Versió Àcida; Encontres 2, de Hierba Roja, i Moja bieda, de la companyia Teatre d'Alaró. A tot aquest repartiment, s'hi d'afegir la presentació, demà, del festival de dansa Artdantthé de París dins la Trobada de festivals europeus, que organitza la Cofae (Coordinadora de fires d'arts escèniques de l'Estat espanyol). "La producció de dansa enguany a les Balears ha estat molt notable i això, evidentment, s'ha notat en la programació de la Fira", afirmaven ahir els organitzadors de la cita manacorina. Per començar aquest tast de dansa mallorquina, avui horabaixa, a les 18.00 hores, Mariantònia Oliver hi presenta Nou, un espectacle que s'estrenà a la primavera dins el festival Alternatilla, però que arriba a Manacor en les seves condicions òptimes de maduració.
Can Bauçà de Manacor, en estat pèssim
Un informe tècnic de l'arquitecte municipal de Manacor, Joan Pascual, amb data de 18 de juny de 2009, exigia de manera urgent l'apuntalament de l'edifici de Can Bauçà, la retirada de tot el mobiliari i material acumulat, la restricció al màxim de l'ús d'aquesta zona i el trànsit de persones. Actualment, un any després d'aquesta recomanació, l'Ajuntament no ha realitzat el reforçament de l'estructura. Aquest informe municipal ha estat tret a la llum per part del PSM-Esquerra-Verds, a l'oposició, que ahir denunciaven públicament aquesta "greu" situació al mateix temps que demanaven responsabilitats.
ALM-UM tem que l'Auditori es negui quan plou
El grup ALM-UM, a l'oposició, demana a l'equip de govern un informe tècnic sobre l'estat de les obres del nou auditori de Manacor, a punt de concloure, i si hi ha hagut cap tipus de deficiències. Aquesta petició ha sorgir arran del temor que "l'immoble es pugui negar quan plogui". Així ho expressava públicament la portaveu del grup, Catalina Julve.
Manacor nomenarà Nadal fill predilecte
El municipi que va veure néixer Rafel Nadal vol fer-li un reconeixement públic. Per aquest motiu, l'Ajuntament iniciarà els tràmits per atorgar la concessió de fill predilecte al manacorí, un dels pocs premis que li falten. El batle del municipi, Antoni Pastor, explica que "en el pròxim ple del divendres iniciarem l'expedient necessari per nomenar Rafel Nadal fill predilecte de Manacor, ja que aquesta és la màxima distinció que es pot fer a una persona en vida". Aquest nomenament és possible gràcies a la modificació que s'ha fet de l'anterior reglament. Segons Pastor, "tal com estava escrit abans el reglament, era de confusa redacció i tenia múltiples interpretacions". Amb aquesta distinció, l'Ajuntament de Manacor vol reconèixer i agrair la labor professional i humana del millor tennista espanyol de la història. Antoni Pastor assegura que "fa mesos que estudien nomenar Rafel Nadal fill predilecte; no és després de proclamar-se campió de l'Obert dels Estats Units". Afegeix que "són moltes les institucions que han premiat el nostre tennista i que ara és el nostre torn".
L'Hospitalet Vell serà visitable
El jaciment de l'Hospitalet Vell de Manacor estarà a l'abast de tothom. Els arqueòlegs treballen en la museïtzació perquè grans i petits el puguin visitar i coneguin de més a prop com vivien al final de l'edat de bronze els habitants d'aquell paratge a tocar de la mar. La zona en la qual fan feina els arqueòlegs actualment és la que correspon a les navetes 3 i 4, una campanya que s'allargarà fins a la setmana que ve. Segons assenyalà la directora del projecte, Magdalena Salas, "aquestes navetes no donen gaire informació des del punt de vista del material, ja que utilitzaven els típics de l'època, però sí que és interessant la manera en la qual es van construir". De moment, una brigada del Consell restaura la llar de foc d'una de les navetes. Ahir, durant una visita a l'indret, l'arqueòleg Damià Ramis indicà que "aquestes navetes varen tenir un abandonament pacífic, perquè les restes que hem trobat són molt pobres i petites".D'entre el que han pogut rescatar durant les excavacions destaca la troballa d'un esquelet humà al qual li faltaven part de les cames. Salas diu que "encara no podem dir quan es va fer l'enterrament d'aquest cos atès que no trobam ceràmiques que n'indiquin la mort.
Es reprèn la lluita pels camins públics
Ternelles a Pollença, el camí de Planícia a Banyalbufar, el Fangar a Manacor, el camí d'Alaró a Bunyola pel Cabàs, el camí vell de Lluc a Pollença, camí del molí del Castellet a Calvià o el torrent de Coanegra a Santa Maria del Camí són alguns dels camins en litigi en l'actualitat. Per aquest motiu, diferents associacions reclamen al Govern "la promulgació d'una llei de protecció dels camins públics de Mallorca". Són sis els col·lectius -plataforma pro camins públics, GADMA, Plataforma pel camí de Planícia, Amics de la vall de Coanegra, la comissió Pro molí des Castellet de Calvià i Ateneu Gabriel Buades- que exigeixen al Govern aquesta llei, perquè "estam farts de veure que cada dia els grans propietaris s'apropien il·legalment dels camins públics i els tanquen", diuen els portaveus d'aquestes entitats. Una més de les exigències d'aquestes associacions davant l'Executiu és sol·licitar "la recuperació immediata dels camins públics usurpats pels propietaris".
Manacor perd 11 hectàrees de creixement urbà a causa de l'eliminació de les ART
En el ple d'ahir s'aprovà la cessió del solar del carrer del Pilar per als nous jutjats comarcals. Foto: G. Mas. L'eliminació de les Àrees de Reconversió Territorial (ART) directes del Pla Territorial de Mallorca (PTM) -que aprovaren PSOE, PP i Bloc al Consell- ha suposat la pèrdua d'11 hectàrees de creixement urbà a tot el municipi manacorí. Ara, però, l'Ajuntament haurà de mantenir les ART indirectes marcades pel PTM però només amb un creixement de 5 hectàrees per culpa de les restriccions. Així, el Consell obliga a fer actuacions d'esponjament a la façana nord i al centre de Manacor i a s'Illot. En concret, a la façana nord s'havien d'embellir i millorar els accessos a l'antiga carretera; al centre s'esbucava l'antic edifici de Telefónica i Can Benyoto, i també s'havia de tomar l'hotel Platja Moreia de s'Illot. L'execució d'aquestes ART es compensaven amb possibilitats urbanitzadores a diferents àrees de creixement.
Manacor perpetua l'aprovació del PGOU
La gran assignatura pendent de l'Ajuntament de Manacor continua sent l'aprovació del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU), un nou planejament que ha de dotar de més seguretat jurídica l'estructura urbanística. Durant el mandat 2003-2007, la seva aprovació ja va ser una promesa d'Antoni Pastor, que en aquell moment compaginava la Batlia i la Regidoria d'Urbanisme. Ho va ser també entre el 2007-2011 de Bernat Amer al capdavant de la delegació i ho és ara de Llorenç Bosch. En el darrer ple, dilluns, i preguntat pel PSM-IV-Entesa sobre l'estat del PGOU, Bosch revelà que ara "estam pendents de la Llei del sòl". L'afirmació que "no descartam estudiar pròrrogues per pagar els convenis urbanístics", vinculats a la construcció d'escoles a la zona del passeig del Ferrocarril a canvi de promocions amb el nou pla general, fa preveure que al 2013, que és quan caduquen els convenis i s'han d'abonar indemnitzacions milionàries, el PGOU tampoc no estarà enllestit.
Primera victòria, el Fangar
"Aquesta és la nostra primera gran victòria. Hem guanyat la batalla del Fangar, però ara ens toca defensar Planícia, Ternelles, el camí vell de Lluc... La lluita continua". Amb aquestes paraules, el portaveu de la Plataforma Pro Camins Públics de Manacor, Sebastià Gaià, mostrava al públic la seva satisfacció per la consecució d'un gran acord subscrit amb la propietat del Fangar, avalat per l'Ajuntament de Manacor, que garanteix el lliure pas pels seus camins públics. La Plataforma va dur a terme ahir una excursió festiva des de Son Macià fins al puig d'Alanar pels camins del Fangar per celebrar l'acord. Allò que havia de ser una gran jornada va ser deslluïda en part per la pluja, que restà participació a l'acte.
Bauzá obliga Pastor a ser el candidat de Manacor
José Ramón Bauzá ha obligat Antoni Pastor a repetir com a candidat a la batlia de Manacor i l'allunya així, de manera definitiva, de la lluita per encapçalar la candidatura popular al Consell de Mallorca. Segons fonts del PP, en una reunió mantinguda dijous passat a Palma, Bauzá va argumentar al batle que la seva decisió provenia de la necessitat d'aconseguir el màxim de vots per a Manacor, el Consell i el Parlament amb un candidat amb garanties. Pastor, però, es va enfrontar a Bauzá i li manifestà el seu desacord. Les mateixes fonts asseguren que Pastor ja havia traslladat al mateix Bauzá la seva intenció de no tornar a ser el candidat a la batlia després de vuit anys de ser-hi al capdavant i el seu desig d'encapçalar la candidatura popular al Consell de Mallorca, una vegada descartat el nom de Jaume Font.
El PP de Manacor fa costat a Pastor i apel·la a la seva autonomia
Al PP de Manacor no li ha fet gens de gràcia la 'imposició' de José Ramón Bauzá de forçar Antoni Pastor a tornar a repetir com a candidat a la batlia el maig de l'any que ve i incidí en la seva autonomia a l'hora de triar el seu cap de llista. La junta local dels populars es reuní dilluns a vespre i tractà de manera informal, i sense que fos un punt de l'ordre del dia, la polèmica entre Bauzá i Pastor i l'esdevenir de l'actual batle com a aspirant a candidat al Consell de Mallorca. Pastor apuntà que "vaig demanar tranquil·litat a la nostra gent i vaig reclamar la seva confiança. Tots tenim ben clar que el candidat de Manacor es triarà aquí i per ningú més". A més, afegí que "ara encara no toca parlar d'aquest tema perquè tenim temps per endavant". Això no obstant, reconegué que es comprometé amb la seva junta a no demorar més la tria i a anunciar qui encapçalaria la candidatura del PP dins el proper mes de novembre. Pastor recordà que "a mi ningú no m'obligarà a res i ha de quedar clar que ser candidat a Manacor, per mi, no és cap càstig i farem el que sigui millor per a tots".
Can Lliro, més que un cafè amb estrella
Quan ara fa 25 anys Guillem Cànovas i Catalina Rigo obriren el portal de Can Lliro, mai no haurien pensat que aquest antic forn de Manacor del carrer Joan Lliteres esdevindria tot un referent comarcal. Ha estat un quart de segle de cafès i copes, de berenars, de dinars i sopars i, el més important, de la creació d'un referent de compromís social, cultural i nacional des de la humilitat i el bon tracte al client, que ha creat una gran família. Les parets d'aquest local han viscut centenars de reunions i conferències, actes polítics, dinars de Sant Antoni, partits del Barça, nadales... "La nostra clientela és molt especial. Qui ve a Can Lliro té sensibilitats, inquietuds, creu en la llibertat d'expressió, els debats, les idees... Qui hi ve hi torna perquè hi ha una cosa especial que fa que tothom tingui un bocinet del bar dins el cor", comenta Guillem. El 1995 s'hi fundà la Penya Blaugrana de Manacor, fet que ha provocat que Can Lliro sigui un dels cafès culers de Manacor per excel·lència. "En un Barça-Madrid arribàrem a ser 450 persones", ens conten. A més, tenen el títol del primer bar que inicià el dinar de la revetla de Sant Antoni ara fa 12 anys.
- MÉS presenta a Sóller les seves propostes contra la massificació turística: «Sense decreixement no hi ha futur»
- Els treballadors del 112 de les Balears demanen una gestió pública, responsable i de qualitat del servei
- A la mort d'en Joan Taverner
- Mor el mallorquí Rafa Rullán, llegenda del bàsquet
- La 43a Fira del Llibre se celebrarà a la plaça d’Espanya de Palma