J. Socies
Manacor escalfa motors amb un rotund assaig de les Completes de Sant Antoni
L'església dels Dolors de Manacor va quedar divendres petita per acollir la multitud que va voler assistir al tradicional assaig de les Completes de Sant Antoni. L'acte se celebra habitualment la vigília de Sant Antoni en l'interior del temple dels Dolors i per al qual en els últims anys ja s'han hagut d'adoptar diferents mesures de seguretat.
Bauzá parla en ferm de reduir el nombre de diputats al Parlament
El president del Govern, José Ramón Bauzá, ha anunciat aquest migdia durant les jornades parlamentàries del seu grup celebrades a Santanyí que es proposarà una reducció del nombre de diputats dels 59 actuals a 41 i la modificació del sistema retributiu.
El Govern pagarà el 75 per cent de la demolició dels apartaments de ses Covetes
El Govern de José Ramón Bauzá pagarà el 75 per cent de la demolició dels apartaments de Ses Covetes. D'aquesta manera, l'Ajuntament de Campos només haurà de pagar el 25 per cent restant. Aquesta operació està gestionada per l'Oficina de Disciplina Urbanística del Consell de Mallorca. El conseller d'Urbanisme i Territori del Consell de Mallorca, Mauricio Rovira, ha convocat per al pròxim dimecres, dia 6 de març, el Consell de Direcció de l'Agència de Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial de Mallorca per aprovar un protocol general de col·laboració entre el Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Campos que té com a principal objectiu contribuir a executar l'ordre de demolició dictada pel TSJB.
Els restauradors d’Algaida denuncien el cost de la taxa de fems
Els restauradors d'Algaida han decidit agafar el bou per les banyes i, davant la que consideren una "abusiva" tarifa de fems, acudeixen al jutjat per denunciar "tot un grapat d'inexactituds que ens han cobrat i que no corresponen a la realitat". Així ho explica Mateu Barceló, propietari d'un dels restaurants de la localitat. Ell manifesta que "al nostre local, hi tenim un contenidor de gran capacitat, mil litres, i un de petit i la taxa de residus de l'Ajuntament ens cobra per dos receptacles grans. Això significa 800 euros per un contenidor que jo havia pagat prèviament". Barceló explica que alguns dels locals de restauració ens hem unit i durem endavant una denúncia contra la Sala". El batle d'Algaida, Francesc Miralles, manifesta que "cada un d'aquests establiments, com la resta de comerços, paga segons el material de rebuig que genera.
Les platges de ses Salines són símbol de qualitat
El municipi de ses Salines s'ha convertit en el primer a aconseguir el certificat de qualitat ISO 14.001 per a les seves platges verges. També l'han obtingut la resta d'arenals considerats urbans. En definitiva, les deu platges del terme, totes, reben aquesta distinció, que fa que el municipi saliner s'uneixi a Capdepera, Muro, Andratx i Llucmajor. Bartomeu Lladonet, batle de ses Salines, manifestà que "el turisme demanava aquesta qualitat, que obtenim amb aquest certificat distintiu". Lladonet reconegué, a més, que "ara ens cal la feina feixuga, ja que aquesta qualificació no tan sols s'ha d'aconseguir, sinó també mantenir". Per pert seva, Maria Bonet, regidora de Medi Ambient, remarcà el fet que s'hagi assolit aquest reconeixement per a les deu platges del municipi. "Som el primer terme de Mallorca que aconsegueix l'ISO no tan sols per a les platges considerades urbanes, sinó també per a les verges", afirmà. Bonet afegí que "tota aquesta feina va a favor del manteniment i de la preservació del litoral.
La urbanització de Canyamel vol envair la zona protegida
Ara fa 23 anys que l'anomenat sector 7 de Canyamel, a Capdepera, deixà una zona de 38 hectàrees a punt per urbanitzar, la mateixa extensió que ocupa el poble d'Ariany i el doble de l'actual nucli urbanitzat de Canyamel. Ara, el GOB veu que, 20 anys després de la Llei d'espais naturals de 1991, "aquella fita es pot adaptar al promotor. Si més no, això és el que pareix que diu el Govern", indica Jaume Adrover, portaveu del grup ecologista. Cal pensar que, després de rebre l'oferta constructora amb capital àrab, l'impulsor de la urbanització Cap Vermell reivindica que una part d'allò que ara és Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) i la zona d'harmonització (sòl rústic) per una errada han de ser edificables. A parer del GOB, es tracta d'una proposta que també defensa l'Ajuntament gabellí, governat pel pacte entre el PSOE i UCAP.
La restauració del retaule major d’Algaida aporta noves dades
El retaule major de la parròquia d'Algaida, a mig restaurar, ha obert noves hipòtesis sobre l'autoria de les seves espectaculars escultures. Fa uns mesos que el taller de Restauració del Bisbat de Mallorca hi treballa seguint-ne tots els processos de conservació i restauració. La peça, de finals del segle XVII i principis del XVIII (1695-1714), tornarà a lluir després de l'acurada tasca de neteja, de fixació de capes, de consolidació estructural i de tots els procediments adients que du a terme l'equip de restauradors dirigits per Antònia Reig. La feina es completarà després amb l'estudi historicoartístic del professor de la UIB Andreu J. Villalonga. L'estructura arquitectònica del retaule havia estat atribuïda al felanitxer Miquel Barceló (1645-1729).
Vilafranca recupera la memòria
A primera hora d'ahir al matí, el personal de neteja de l'Ajuntament de Vilafranca es disposava a fer dissabte a l'habitació del primer pis de la casa de la vila on es guarden la careta del dimoni, els caparrots i altres estris que s'utilitzen en les festes. La sorpresa fou majúscula quan, vora un armari, aparegué el quadre de Laura Riera dedicat a la Memòria Històrica de la vila. La pintura, suposadament robada de la sala de plens a principis del mes de setembre passat, està intacta i una altra vegada penjada al seu lloc. Així es demostra que el quatre no sortí mai del Consistori. Una vegada efectuada la troballa, el batle, Montserrat Rosselló (PP), ha volgut deixar clar que "ni el quadre no va ser robat ni, per suposat, tampoc llevat de manera deliberada per mi mateix o pel meu equip de govern, talment com algunes persones i col·lectius havien donat a entendre i, fins i tot, ens n'havien acusat públicament sense tenir cap element probatori, fet que es coneix com falses acusacions".
A Son Servera, ‘vies fluvials’
La pluja constant al llarg de tot el dia d'ahir va deixar la zona de l'estació de tren de Son Servera inundada d'aigua. Aquesta situació va deixar alguns veïns sense poder anar dels seus habitatges cap al poble o veïns del nucli cap a les seves finques. L'aigua a poc a poc va anar omplint la trinxera per on en el futur han de passar les vies del tram-tren. Josep Barrientos, el batle de la localitat, va manifestar que "nosaltres ja ho vam advertir a la Conselleria, no ens queixàvem debades."
Sóller passa a l’acció contra les elevades valoracions del cadastre
"No estam disposats a assumir com a bones valoracions cadastrals que suposen augments de fins al mil per cent en alguns casos". Així ho diuen els impulsors d'una plataforma ciutadana que s'ha creat a Sóller per protestar i recórrer -potser de manera massiva- els criteris aplicats pel cadastre en la revisió realitzada a Sóller, especialment dins el sòl rústic qualificat com a Pla d'Horts de Tarongers (PHT) però també dins sòl urbà.
Son Baco, amb el golf, a la venda per 21 milions
Ara camp de golf, ara no. Amb oferta complementària o sense. Tenim permís, no n'hi ha. Hi ha inversors, ara no n'hi ha. Pagàrem la depuradora al poble de Campos i la reclamarem. En definitiva, mil i una històries giren al voltant d'uns dels projectes de camp de golf més llargs de les Balears. De fet, la situació fa més de vint anys que s'arrossega. Ara, per 21 milions d'euros, tota aquesta història pot ser de qualsevol ciutadà i és que Son Baco està en venda. Així s'anuncia a la pàgina web de la immobiliària AM. En canvi, ho nega amb rotunditat el gerent de l'empresa. A la web s'ofereixen els terrenys. Ubicats "aproximadament a 3 km de Campos en direcció a la Colònia de San Jordi, hi ha 265 hectàrees de terreny amb diverses cases".
A Porreres, mil i una fires en una
La Fira de Porreres manté la tradició i celebra la mostra amb majúscules. És de les poques que no ha agafat un producte per emblema i això la converteix en un gran aparador per poder-hi trobar qualsevol producte. Tanmateix, a la vegada, dins la mateixa fira, els darrers anys s'han creat petites seccions dedicades a un determinat àmbit. Així, dins el que és la Fira de Porreres hi ha l'ecològica, la de la salut, la mostra de bestiar, la fira artesana, la mostra de cavalls, els productes porrerencs, la mostra folklòrica, l'espai de l'esport i un llarg etcètera de productes i paradetes. El canvi d'hora semblà afectar molts dels visitants, ja que els carrers no s'animaren fins ben entrat el matí.
En clau de música (de banda)
Unes festes de poble sense la banda de música no són festes. Aquesta frase se sent molt sovint arreu de Mallorca, perquè es refereix a una tradició que està molt arrelada en la idiosincràsia illenca. Tal vegada per això, la Federació balear de bandes de música vol brindar cada any un petit reconeixement als qui de manera desinteressada han forjat els sons, la cultura i l'esperit de poble participant en aquest ampli moviment a les Illes i donant-hi suport.
Al Club Nàutic de la Ràpita els cessionaris s’imposen als llogaters
L'assemblea del Club Nàutic de la Ràpita, a Campos, votava ahir el futur dels amarraments. Hi havia tres paperetes i dues associacions creades per aquest motiu: una, la que defensa els actuals propietaris d'amarraments, Pronàutic, cessionaris, que volen continuar amb el sistema actual 30 anys més i en el qual paguen una quantitat minsa per l'amarrament; per altra banda, hi ha els llogaters dels amarraments, Soscnràpita, que exigeixen que tothom tingui les mateixes condicions i mostraren el vot contrari a la pròrroga que ha de sol·licitar la directiva del club a Ports, ja que consideren que sols va en benefici dels propietaris i els manté els privilegis.
El becut vermell fa matx a Manacor
L'expansió del becut vermell fa unes setmanes per les palmeres de Manacor s'ha fet evident en l'arbratge municipal. Així, aquests dies els operaris han exsecallat les palmeres més afectades de diferents places i indrets públics de la ciutat. El regidor de Medi Ambient, Bernat Amer, manifestà que "seguim estrictament els protocols indicats per la Conselleria d'Agricultura", que mitjançant el Departament de Sanitat Vegetal du a terme el control de la plaga del becut vermell. Amer reconegué que en alguns llocs s'han hagut de prendre mesures dràstiques, atès que "l'escarabat ja havia arribat al cor de la palmera. En altres, tan sols hi ha fet falta tallar-ne les fulles més perjudicades".
Llampuga fresca i de mil maneres
Els 2.200 quilos de llampuga i les 21 maneres de preparar aquest peix blau varen ser el gran atractiu de la desena Mostra de la llampuga de Cala Rajada. La gent arribà de tot Mallorca i, a l'hora del dinar, al recinte del port, n'hi havia d'Esporles, de Campos, d'Artà, de Porreres... tothom amb el mateix objectiu: tastar les mil maneres de cuinar la llampuga. Els fogons anaven a les totes. Arròs, fideus, macarrons, canelons, hamburgueses, tallarines, qualsevol plat tenia un ingredient comú: la llampuga. Aquells que feia uns quants anys que acudien puntualment a la cita, assenyalaven que no hi havia hagut mai tanta gent; i pel que fa al preu, "és un poc més car", deien uns veïns de Son Servera, mentre aguantaven un plat d'arròs sec amb llampuga. Els cuiners assenyalaven que no sabien la quantitat de racions que servirien, "tindrem el fogó en marxa fins que ho acabem tot", deien rient.
Gabriel Company: 'Les obres del tren no poden quedar així'
El conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, Gabriel Company, va parlar ahir a Capdepera sobre el futur de les obres del tren del Llevant: "Les obres no es poden deixar tal com estan". I anuncià que la seva Conselleria "està treballant amb projectes alternatius, com per exemple vies verdes com les que hi ha a la Península o, fins i tot, la possibilitat que hi hagi tren". Company, que realitzà aquestes declaracions durant la Mostra de la llampuga, també explicà que "la setmana que ve o en els propers deu dies ens reunirem amb tots els batles de la comarca i els explicaré allò que he trobat". Biel Barceló critica que el Govern 'deixi moriri el tren d'Artà
Porreres demana la cessió del polvorí del puig d'en Femella
El puig d'en Femella és l'altitud màxima de Porreres i a la seva falda i a l'interior hi ha un dels dos polvorins, juntament amb el del puig de Santa Magdalena d'Inca, que es construïren a Mallorca a finals de la dècada dels anys quaranta. Ara aquest equipament del Ministeri de Defensa és a pocs mesos de quedar en desús. De fet, el llarg túnel que forada el puig ja no guarda pólvora i, segons ha pogut saber l'Ajuntament de Porreres, a finals d'enguany els soldats que encara hi ha l'abandonaran.
“No he d'anar darrere cap plataforma per defensar el tren”
El batle de Manacor, Antoni Pastor, ho té clar amb la situació que viu el tren de Llevant. Així, després de la paralització de les obres del ferrocarril entre Manacor i Artà, el batle de Manacor reivindica que "no necessit anar darrere cap plataforma per defensar el tren. Si hi ha un municipi que surt beneficiat d'aquestes obres, és, sens dubte, Manacor". D'aquesta manera, s'expressava el primer edil de la ciutat del Llevant, després que fos criticada la seva absència en la reivindicació que feren els batles dels pobles del Llevant durant la refundació de la Plataforma pel tren de Llevant. Pastor manifestà que en cap moment no fou convidat pels membres de la plataforma. "Vaig rebre una telefonada del batle de Son Servera, Josep Barrientos, i acordàrem que parlaríem abans del manifest. Jo no tenc cap inconvenient a donar tot el meu suport als batles i anar units".
Teatre de qualitat i al nou auditori
La Fira de Teatre de Manacor es manté en la cartellera "sense perdre la línia de qualitat dels darrers anys" i amb l'estrena del nou auditori per a 6 dels seus 37 espectacles. "Al final, hem realitzat la fira que tots desitjàvem", assenyalà Bartomeu Amengual, gerent del Teatre de Manacor. Després de perillar, la fira reduirà el pressupost i passrà dels 170.000 euros de l'any passat als 150.000 euros del cost d'aquesta edició.
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Vidal comença una «campanya de pressió» perquè el nou canal de RTVE en català arribi a les Balears
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- Com així les Illes Balears s’han salvat de la gran apagada elèctrica?