Dos busos de Manacor cap al Parlament
El PP de Manacor s'ha mostrat clarament a favor de la plataforma ‘Un passeig sense tren', que s'oposa al projecte de tren tram en superfície pel passeig del Ferrocarril en el seu traçat ferroviari cap a Artà. L'associació té previst desplaçar-se dimarts de la setmana que ve al Parlament amb dos autobusos que partiran des de Manacor per concentrar-se i fer pressió als membres dels partits polítics que conformen el pacte al Govern de les Illes Balears, i en concret a UM, perquè donin suport a la moció que presentarà el batle popular Antoni Pastor en aquest sentit. Pastor vol que el Govern respecti l'acord plenari de l'Ajuntament de Manacor que rebutja el projecte de tren tram, acord que només rebé el vot del PP i de Joan Gomila (AIPC), les abstencions d'ALM-UM i de Bernat Amer (AIPC), i els vots en contra del PSOE i del PSM+Esquerra+Verds.
Un any i mig de retard
El departament d'Urbanisme del l'Ajuntament de Manacor està enrocat en una lentitud administrativa sense precedents que fa que, en temps de crisi i sense una entrada massiva de permisos, hi hagi veïns que esperen la concessió d'una llicència d'obres des de fa més d'un any i mig. És una situació que no du camí de millorar a causa de les peculiaritats del mateix departament, de la manca de tècnics qualificats per informar de les llicències i d'un degotís de dimissions de personal de confiança, que era el que havia d'agilitar l'àrea d'Urbanisme. El delegat responsable, Bernat Amer, ha explicat en més d'una ocasió la complexitat d'aquest departament, però dos anys després de la presa de possessió del càrrec les coses no han canviat. De fet, fou ell qui n'anuncià un canvi profund en l'estructura i en la manera de fer. Amb tot, el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) del municipi de Manacor continua en punt mort i tot apunta que no estarà enllestit a final d'aquest mandat del pacte de govern PP-AIPC.
Crema il·legal
La coalició PSM+Esquerra+Verds de Manacor ha denunciat que l’Ajuntament permet la crema il·legal de residus al cementeri municipal, uns fets que seran posats en coneixement del Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (Seprona). Així ho va anunciar el regidor Andreu Pascual en el transcurs del ple ordinari que es va fer ahir.
Així el tren no convenç
L’aposta que la Conselleria de Mobilitat ha fet pel tren en superfície al seu pas pel nucli urbà de Manacor ha sorprès tots els grups polítics municipals. Cal recordar que hi un acord plenari per demanar que es descarti, precisament, el recorregut exterior que ara en proposa la Conselleria de Mobilitat. També s’ha de pensar, però, que tots els grups es reuniren la setmana passada amb el conseller per supervisar el projecte d’obertura de la línia Manacor-Artà.
Mobilitat aposta pel tren en superfície a Manacor
La Conselleria de Mobilitat es decanta per fer passar el tren en superfície al seu trajecte pel passeig del Ferrocarril, a Manacor, en la futura línia que arribarà fins a Artà. Un estudi encarregat pel departament de Gabriel Vicens demostra que aquest projecte és més econòmic i tècnicament més fàcil que no soterrar les vies. Segons informà ahir Vicens, "aquest estudi no suposaria la implantació d’un tren convencional, sinó que s’optaria pel que es coneix amb el nom de tren-tram. Això és un vehicle a mitjan camí entre el tren i el tramvia que no provocaria cap obstacle a la ciutat".
Fi de la instrucció
El jutge del Jutjat d’Instrucció número 6 de Manacor haurà de decidir en breu si hi haurà judici o no sobre el cas Llicències, una querella que pesa sobre l’exbatlessa de Felanitx i actual portaveu i diputada del PP, Catalina Soler, presentada per PSOE, PSM i EU-Els Verds l’any 2007. Ahir, l’antiga oposició del Consistori felanitxer entre 2003 i 2007.
El polígon públic de Manacor s'esfuma
Un grup d'inversors de Manacor ha comprat els terrenys on la Conselleria de Comerç, Indústria i Energia del Govern balear pretenia construir un polígon industrial de promoció pública. Així, la iniciativa privada ha frustrat la possibilitat que els empresaris de la ciutat poguessin adquirir solars a preus de cost. Els terrenys en qüestió s'ubiquen a Na Xicamunda, a la zona de l'estació elèctrica que Gesa-Endesa té a la sortida de Manacor en direcció a Palma, un indret molt pròxim a l'actual polígon industrial manacorí. Durant aquest darrer any i mig, l'Institut de Desenvolupament Industrial (IDI), dependent de la Conselleria, de la mà de Sebastià Gaià, ha negociat amb nou propietaris de la zona per intentar comprar aquests terrenys. L'objectiu era poder oferir sòl industrial a preu de cost, davant l'evident necessitat i demanda que hi ha per part dels empresaris que aposten per l'expansió dels negocis.
Solució a cala Varques: una zona d'aparcament?
Amb l'objectiu que l'estiu vinent a cala Varques no es repeteixi la situació d'aquests mesos, amb ocupació de coves, acampades il·legals i activitats no permeses, l'Ajuntament de Manacor i la propietat de la finca on s'ubica la platja es reuniren ahir per tractar el futur de l'espai natural protegit. El regidor de Turisme, Joan Gomila, explicà que "hi ha l'oferiment de la propietat d'habilitar-hi una zona d'aparcament per evitar que el camí estigui ple de cotxes com ara"."Seria un pàrquing petit i regularitzat, però lluny de la massificació del Trenc", afegí. Això no obstant, el responsable de Turisme precisà que l'opció "s'ha d'estudiar" i que també depèn de la Conselleria de Medi Ambient, ja que es tracta d'una Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) a la qual "s'hauria de fer un tractament mediambiental". Gomila manifestà que "és una responsabilitat, atès que si feim l'aparcament pot actuar com a efecte crida perquè véngui més gent a cala Varques". D'altra banda, durant la trobada es plantejà la possibilitat de barrar el pas als cotxes al camí que porta fins a la platja. "Només s'hi deixaria passar els veïns i persones a peu o amb bicicleta", sostingué.
La dansa de Mallorca es mou a Manacor
La Fira de teatre de Manacor encara avui la sisena jornada i ho fa amb un programa doble de dansa amb DO de les Illes. No serà l'únic dia, ja que fins a quatre espectacles de dansa de Mallorca s'hi poden des d'avui fins dijous: Nou, de la companyia Mariantònia Oliver; Clau, memòria d'eriçó, de Versió Àcida; Encontres 2, de Hierba Roja, i Moja bieda, de la companyia Teatre d'Alaró. A tot aquest repartiment, s'hi d'afegir la presentació, demà, del festival de dansa Artdantthé de París dins la Trobada de festivals europeus, que organitza la Cofae (Coordinadora de fires d'arts escèniques de l'Estat espanyol). "La producció de dansa enguany a les Balears ha estat molt notable i això, evidentment, s'ha notat en la programació de la Fira", afirmaven ahir els organitzadors de la cita manacorina. Per començar aquest tast de dansa mallorquina, avui horabaixa, a les 18.00 hores, Mariantònia Oliver hi presenta Nou, un espectacle que s'estrenà a la primavera dins el festival Alternatilla, però que arriba a Manacor en les seves condicions òptimes de maduració.
Pastor hi vol ser per debatre la moció del català
Ahir havia de ser el torn de l'Ajuntament de la ciutat per pronunciar-se davant la situació de la llengua catalana a través de la moció presentada per la coalició PSM+Esquerra+Verds per defensar la Llei de normalització lingüística i de la llengua pròpia de les Illes Balears, que s'ha aprovat aquestes darreres setmanes a municipis de la Part Forana, com Inca, sa Pobla i Pollença.
Les obres del tren tram dins Manacor s'adjudicaran al gener
La Conselleria de Mobilitat, cansada de dilacions per part de l'Ajuntament de Manacor, té previst adjudicar les obres del tren tram al seu pas per dins la ciutat el mes de gener de 2011. Això no obstant, abans de licitar les actuacions, Mobilitat donarà una darrera oportunitat al Consistori manacorí perquè consensuï la remodelació del passeig del Ferrocarril.
Can Lliro, més que un cafè amb estrella
Quan ara fa 25 anys Guillem Cànovas i Catalina Rigo obriren el portal de Can Lliro, mai no haurien pensat que aquest antic forn de Manacor del carrer Joan Lliteres esdevindria tot un referent comarcal. Ha estat un quart de segle de cafès i copes, de berenars, de dinars i sopars i, el més important, de la creació d'un referent de compromís social, cultural i nacional des de la humilitat i el bon tracte al client, que ha creat una gran família. Les parets d'aquest local han viscut centenars de reunions i conferències, actes polítics, dinars de Sant Antoni, partits del Barça, nadales... "La nostra clientela és molt especial. Qui ve a Can Lliro té sensibilitats, inquietuds, creu en la llibertat d'expressió, els debats, les idees... Qui hi ve hi torna perquè hi ha una cosa especial que fa que tothom tingui un bocinet del bar dins el cor", comenta Guillem. El 1995 s'hi fundà la Penya Blaugrana de Manacor, fet que ha provocat que Can Lliro sigui un dels cafès culers de Manacor per excel·lència. "En un Barça-Madrid arribàrem a ser 450 persones", ens conten. A més, tenen el títol del primer bar que inicià el dinar de la revetla de Sant Antoni ara fa 12 anys.
El PP de Manacor fa costat a Pastor i apel·la a la seva autonomia
Al PP de Manacor no li ha fet gens de gràcia la 'imposició' de José Ramón Bauzá de forçar Antoni Pastor a tornar a repetir com a candidat a la batlia el maig de l'any que ve i incidí en la seva autonomia a l'hora de triar el seu cap de llista. La junta local dels populars es reuní dilluns a vespre i tractà de manera informal, i sense que fos un punt de l'ordre del dia, la polèmica entre Bauzá i Pastor i l'esdevenir de l'actual batle com a aspirant a candidat al Consell de Mallorca. Pastor apuntà que "vaig demanar tranquil·litat a la nostra gent i vaig reclamar la seva confiança. Tots tenim ben clar que el candidat de Manacor es triarà aquí i per ningú més". A més, afegí que "ara encara no toca parlar d'aquest tema perquè tenim temps per endavant". Això no obstant, reconegué que es comprometé amb la seva junta a no demorar més la tria i a anunciar qui encapçalaria la candidatura del PP dins el proper mes de novembre. Pastor recordà que "a mi ningú no m'obligarà a res i ha de quedar clar que ser candidat a Manacor, per mi, no és cap càstig i farem el que sigui millor per a tots".
Bauzá obliga Pastor a ser el candidat de Manacor
José Ramón Bauzá ha obligat Antoni Pastor a repetir com a candidat a la batlia de Manacor i l'allunya així, de manera definitiva, de la lluita per encapçalar la candidatura popular al Consell de Mallorca. Segons fonts del PP, en una reunió mantinguda dijous passat a Palma, Bauzá va argumentar al batle que la seva decisió provenia de la necessitat d'aconseguir el màxim de vots per a Manacor, el Consell i el Parlament amb un candidat amb garanties. Pastor, però, es va enfrontar a Bauzá i li manifestà el seu desacord. Les mateixes fonts asseguren que Pastor ja havia traslladat al mateix Bauzá la seva intenció de no tornar a ser el candidat a la batlia després de vuit anys de ser-hi al capdavant i el seu desig d'encapçalar la candidatura popular al Consell de Mallorca, una vegada descartat el nom de Jaume Font.
Primera victòria, el Fangar
"Aquesta és la nostra primera gran victòria. Hem guanyat la batalla del Fangar, però ara ens toca defensar Planícia, Ternelles, el camí vell de Lluc... La lluita continua". Amb aquestes paraules, el portaveu de la Plataforma Pro Camins Públics de Manacor, Sebastià Gaià, mostrava al públic la seva satisfacció per la consecució d'un gran acord subscrit amb la propietat del Fangar, avalat per l'Ajuntament de Manacor, que garanteix el lliure pas pels seus camins públics. La Plataforma va dur a terme ahir una excursió festiva des de Son Macià fins al puig d'Alanar pels camins del Fangar per celebrar l'acord. Allò que havia de ser una gran jornada va ser deslluïda en part per la pluja, que restà participació a l'acte.
Manacor perd 11 hectàrees de creixement urbà a causa de l'eliminació de les ART
En el ple d'ahir s'aprovà la cessió del solar del carrer del Pilar per als nous jutjats comarcals. Foto: G. Mas. L'eliminació de les Àrees de Reconversió Territorial (ART) directes del Pla Territorial de Mallorca (PTM) -que aprovaren PSOE, PP i Bloc al Consell- ha suposat la pèrdua d'11 hectàrees de creixement urbà a tot el municipi manacorí. Ara, però, l'Ajuntament haurà de mantenir les ART indirectes marcades pel PTM però només amb un creixement de 5 hectàrees per culpa de les restriccions. Així, el Consell obliga a fer actuacions d'esponjament a la façana nord i al centre de Manacor i a s'Illot. En concret, a la façana nord s'havien d'embellir i millorar els accessos a l'antiga carretera; al centre s'esbucava l'antic edifici de Telefónica i Can Benyoto, i també s'havia de tomar l'hotel Platja Moreia de s'Illot. L'execució d'aquestes ART es compensaven amb possibilitats urbanitzadores a diferents àrees de creixement.
L'Hospitalet Vell serà visitable
El jaciment de l'Hospitalet Vell de Manacor estarà a l'abast de tothom. Els arqueòlegs treballen en la museïtzació perquè grans i petits el puguin visitar i coneguin de més a prop com vivien al final de l'edat de bronze els habitants d'aquell paratge a tocar de la mar. La zona en la qual fan feina els arqueòlegs actualment és la que correspon a les navetes 3 i 4, una campanya que s'allargarà fins a la setmana que ve. Segons assenyalà la directora del projecte, Magdalena Salas, "aquestes navetes no donen gaire informació des del punt de vista del material, ja que utilitzaven els típics de l'època, però sí que és interessant la manera en la qual es van construir". De moment, una brigada del Consell restaura la llar de foc d'una de les navetes. Ahir, durant una visita a l'indret, l'arqueòleg Damià Ramis indicà que "aquestes navetes varen tenir un abandonament pacífic, perquè les restes que hem trobat són molt pobres i petites".D'entre el que han pogut rescatar durant les excavacions destaca la troballa d'un esquelet humà al qual li faltaven part de les cames. Salas diu que "encara no podem dir quan es va fer l'enterrament d'aquest cos atès que no trobam ceràmiques que n'indiquin la mort.
Manacor nomenarà Nadal fill predilecte
El municipi que va veure néixer Rafel Nadal vol fer-li un reconeixement públic. Per aquest motiu, l'Ajuntament iniciarà els tràmits per atorgar la concessió de fill predilecte al manacorí, un dels pocs premis que li falten. El batle del municipi, Antoni Pastor, explica que "en el pròxim ple del divendres iniciarem l'expedient necessari per nomenar Rafel Nadal fill predilecte de Manacor, ja que aquesta és la màxima distinció que es pot fer a una persona en vida". Aquest nomenament és possible gràcies a la modificació que s'ha fet de l'anterior reglament. Segons Pastor, "tal com estava escrit abans el reglament, era de confusa redacció i tenia múltiples interpretacions". Amb aquesta distinció, l'Ajuntament de Manacor vol reconèixer i agrair la labor professional i humana del millor tennista espanyol de la història. Antoni Pastor assegura que "fa mesos que estudien nomenar Rafel Nadal fill predilecte; no és després de proclamar-se campió de l'Obert dels Estats Units". Afegeix que "són moltes les institucions que han premiat el nostre tennista i que ara és el nostre torn".
ALM-UM tem que l'Auditori es negui quan plou
El grup ALM-UM, a l'oposició, demana a l'equip de govern un informe tècnic sobre l'estat de les obres del nou auditori de Manacor, a punt de concloure, i si hi ha hagut cap tipus de deficiències. Aquesta petició ha sorgir arran del temor que "l'immoble es pugui negar quan plogui". Així ho expressava públicament la portaveu del grup, Catalina Julve.
Can Bauçà de Manacor, en estat pèssim
Un informe tècnic de l'arquitecte municipal de Manacor, Joan Pascual, amb data de 18 de juny de 2009, exigia de manera urgent l'apuntalament de l'edifici de Can Bauçà, la retirada de tot el mobiliari i material acumulat, la restricció al màxim de l'ús d'aquesta zona i el trànsit de persones. Actualment, un any després d'aquesta recomanació, l'Ajuntament no ha realitzat el reforçament de l'estructura. Aquest informe municipal ha estat tret a la llum per part del PSM-Esquerra-Verds, a l'oposició, que ahir denunciaven públicament aquesta "greu" situació al mateix temps que demanaven responsabilitats.
- MÉS presenta a Sóller les seves propostes contra la massificació turística: «Sense decreixement no hi ha futur»
- A la mort d'en Joan Taverner
- Els treballadors del 112 de les Balears demanen una gestió pública, responsable i de qualitat del servei
- Arriba la segona Trobada nacionalista dels Països Catalans
- Denuncien que IB3 Televisió obvia el traspàs de Manel Domènech però informa sobre la mort de Manolo el del Bombo