Després d'escoltar el missatge de cap d'any del Sr. José Ramon Bauzá, molts ens demanam quan en farà la segona part. I és que, a menys que el President de les Illes Balears sigui un pur gestor econòmic d'aquest país -i per la seva política ideològica es demostra que no ho és-, sorprèn que el President només faci una avaluació econòmica del 2013 i no ens expliqui les bondats de les seves accions polítiques en l'àmbit educatiu, en la política lingüística o en l'aprovació de normes polèmiques com la Llei de símbols.

Des de Mallorca estant, som espectadors del camí cap a la llibertat que ha iniciat Catalunya amb pas ferm i assenyat, plantejant a l’Estat un repte democràtic sense precedents a la història des de 1714 i que té com a objectiu conèixer la voluntat dels seus ciutadans al voltant de quin futur polític volen per a Catalunya.

És de tots conegut que en el debat de les idees, qui té la capacitat d’interpretar la realitat, marca les regles del joc i juga a casa.

Si una cosa ha aconseguit José Ramón Bauzá des que presideix el Govern de les Illes Balears és no provocar indiferència ni als membres del Partit Popular, ni a l’oposició. I és que d'ençà que governa, Bauzá ha portat a terme una estratègia de radicalització de la política balear dirigida en dos flancs: per una banda, la implementació contundent de les polítiques públiques i per una altra, l’escorament ideològic del Partit Popular de les Illes Balears cap a posicions més extremes.

Un dels arguments que ha utilitzat el Govern de les Illes Balears durant aquestes setmanes per desacreditar la mobilització de docents i famílies en defensa d'una educació pública de qualitat i en contra del TIL, ha estat qualificar la vaga com a “política”.