Des de Mallorca estant, som espectadors del camí cap a la llibertat que ha iniciat Catalunya amb pas ferm i assenyat, plantejant a l’Estat un repte democràtic sense precedents a la història des de 1714 i que té com a objectiu conèixer la voluntat dels seus ciutadans al voltant de quin futur polític volen per a Catalunya.
El repte no és senzill, per radical, ja que pretén anar a l’arrel del conflicte històric existent entre una Catalunya que se sent nació i una Espanya d’arrel castellana que se sent propietària única de l’Estat, que no accepta la diversitat al seu interior, i pretén assegurar la seva integritat territorial escudant-se en la sobirania popular única de tot el poble espanyol.
Sí, és cert que des de 1978 Espanya gaudeix d’una democràcia parlamentària que permet la lliure expressió de totes les opinions dels seus ciutadans, però també és cert, que aquesta democràcia prohibeix, mitjançant una Constitució molt rígida, que algunes d’aquestes opinions es puguin implementar si algun dia són socialment majoritàries. Aquest fet, ens porta a un cul de sac que impossibilita la resolució del conflicte nacional a l’Estat i que obliga forçar la legalitat als qui el pretenen solucionar. Aquest fet però, no hauria d’escandalitzar a ningú ni hauria de ser excusa si realment es volgués trobar solució al repte plantejat, ja que la història està plena de casos semblants. Sense anar més lluny, no hem d’oblidar que l’Espanya democràtica va néixer del trànsit de les lleis del Movimiento Nacional fins a la Constitució de 1978 mitjançant reformes legislatives que no varen dubtar en forçar la legalitat. És a dir, com dirien els anglesos davant el cas escocès: “When there is a will, there is a way”.
Per tant, des del moment que Espanya contraposa la legalitat constitucional a la voluntat democràtica del poble català, demostra un posicionament molt dèbil i difícil de mantenir a llarg termini davant la comunitat i la legalitat internacional. En contraposició a la debilitat de l’Estat, Catalunya es presenta amb la força democràtica de la societat civil que des de fa anys treballa pel procés organitzant consultes, manifestacions i cadenes humanes i que finalment, posant en entredit la teoria de les elits, ha estat capaç d’empènyer la classe política per a què lideri el procés amb el president Mas al capdavant; un bon exemple del qual en Ramon Barnils definia ja fa anys com 'independentisme tranquil'.
El procés català, per democràtic, esdevé un exemple que des de Mallorca no podem perdre de vista, ja que essent conscients de les diferències socials i polítiques existents entre els dos territoris (només cal veure els resultats electorals o el darrer Quadern Gadeso sobre la “Identitat dels illencs”), mostra un camí molt interessant per assolir la recuperació de la dignitat com a poble, i el que és més important i li dóna més força: es basa en la lliure expressió de tots els ciutadans.
Xavier Mora
Politòleg
L'independentisme tranquil
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
Valguem Déu que hi van de remoguts els talibans de la FAES a Mallorca, au venga! a prendre una BIODRAMINA que no vos maregeu demòcrates de panfonteta.
Barco a Tomeu, o Tomeu en Barco. Vuestros consejos trufados de talibanismo catalan, invasor y depredador, me los paso por donde ya suponeis.
Es curioso que aplauda la convocatoria de un referéndum en Catalunya, donde ya se han aprobado dos Estatutos autonómicos por esa misma vía plebiscitaria, y no reclame lo mismo para Baleares, donde el catalanismo ya lo decide todo por nosotros sin preguntar.
Ya sabe los resultados de un hipotético referéndum balear, ¿verdad?
Yo estoy de acuerdo con el derecho a la autodeterminación de los catalanes. Pero me pregunto por qué los mallorquines hemos de tragar con un Estatut catalanista que no hemos podido votar (y ya van dos veces, y sigo esperando vuestro homenaje al PP). Y por qué no podemos votar qué lengua sentimos como propia. Y por qué hemos de ver nuestro ancestral mallorquín arrinconado a lo íntimo, como en tiempos de Franco, porque un imperialismo pujante lo encuentra molesto para sus fines.
Lo que os mueve no es la defensa de la expresión democrática, ni los derechos de los pueblos, ni el valor de las diferencias que nos hacen ser nosotros... Lo que hacéis con lo mallorquín os delata. ¿A quién creéis que engañáis, fuera de los colegios?
Això que posa el govern espanyol com a un dogma, que per a la creació d'un estat català hi ha de venir a bé tot el poble espanyol, és com si a davant una demanda qualsevol de qualcú contra un altre, el jutge digués que per a acceptar-la hi ha de venir a bé el demandat, i que aquest ha d'estar d'acord amb la sentència, i que si no s'accepta prèviament això, no hi haurà judici.
Recordau la nostra norma sagrada: no contesteu ni valoreu cap escrit en el dialecte sonbañol.
No contesteu, o millor, tans sols mireu els comentaris escrits en castellà, que no ens imposin el seu gran idioma de Servantes a un diari digital escrit i dirigit als catalanoparlants. Que s'en tornin a las Ejpanyas a chuclar closques de caragols.
Totalmente falso. El independentismo esta muy sulfurado y más ahora que le han dado una patada en las gónadas. ¿Acaso te crees que somos imbéciles y que puedes engañarnos como a nenes de teta?
Temps al temps... tot arribarà. Un dia obrirem els ulls, i entendrem que només essent qui sóm i prenint les regnes del nostre destí podem recuperar la dignitat i l'orgull com a poble.
I llavors ja arreglarem els nostres polítics i els nostres problemes... els nostres, no els dels altres.